Martín Chirino

Plantilla:Infotaula personaMartín Chirino
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Las Palmas de Gran Canaria (província de Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 març 2019 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcomplicació mèdica
causes naturals Modifica el valor a Wikidata
President del Círculo de Bellas Artes
1983 – 1991 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentArt abstracte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webfundacionmartinchirino.com Modifica el valor a Wikidata

Martín Chirino López (Las Palmas de Gran Canaria, 1 de març de 1925 - Madrid, 11 de març de 2019)[1] fou un escultor espanyol. La seva obra s'inclou en el camp de l'abstracció i té com a leitmotiv característic de les seves escultures l'ús de l'espiral. Fou membre del grup El Paso (col·lectiu) i també dirigí el Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM).[2]

Biografia

Va néixer a una família de classe mitjana. Durant la seva infància Va créixer vora el mar. Son pare era armador de vaixells i cap de taller a una de les drassanes de Puerto de la Luz. Així va conéixer de petit el món del forjat de ferro i la talla de fusta, que el va inspirar tota la seva vida.[3] Hi sorgiren un grup d'intel·lectuals canaris durant la segona meitat del segle xx, entre entre altrese, a més del mateix Chirino, Manolo Miralles i Manuel Padorno.[4]

El 1944 començà els estudis a l'Acadèmia de l'escultor canarí Manuel Ramos.[5][a] Aleshores va esculpir un dels grans frisos del desembarcament dels legionaris a Almeria a la Valle de los Caídos, modelat pel seu mestre Manuel Ramos.[6] El 1948 viatjà a Madrid i s'hi matriculà als estudis de filologia anglesa, però aviat va abandonar la facultat per entrar a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[7] El 1952 finalitza aquests estudis i emprèn viatges a París, Londres i Itàlia, entre d'altres, que li permeten tenir un contacte directe amb l'escultura clàssica i amb l'escultura moderna d'artistes com Julio González, Henry Moore, Brancusi, etc.[4]

Després d'aquesta sèrie de viatjes formatius, el 1953 torna al seu poble natal i hi obre el seu primer taller escultòric.[4] Amb el seu amic Manolo Millares va treballar i estudiar l'obra de les avantguardes. En aquest període ja es veuen les característiques de l'abstracció de Chirino. El 1955, viatja i s'instal·la a Madrid amb els seus amics Manolo Millares, Elvireta Escobio, Manuel Padorno i Alejandro Reino. Durant aquest període Martín Chirino va treballar com a professor d'anglès i més tard com a professor de dibuix al col·legi de Nuestra Señora Santa María de Madrid.[8] Hi ha obra d'aquest període al Museu Abelló, en Mollet del Vallès.

El febrer de 1957 es va fundar el grup El Paso, un grup que va representar els grups més importants de l'avantguarda espanyola de postguerra. El 1958 Martín Chirino s'hi va afiliar i hi va topar amb artistes com ara Antonio Saura, Manolo Millares, Manuel Rivera, Rafael Canogar, Luis Feito, Manuel Viola, Antonio Suárez, Pablo Serrano, Juana Francés i els crítics José Ayllón i Manuel Conde.[9] El grup es va dissoldre el maig de 1960.

Fins aquell moment Chirino havia participat en exposicions col·lectives. El 1958 fa la seva primera exposició individual, titulada Los Hierros de Chirino, a l'Ateneu de Madrid. Hi exposa obres abstractes, entre altres «Herramientas Poéticas i inútils» (‘Eines poètiques i inútils’) en les quals «establia una meditació plàstica sobre les maneres de relacionar-nos amb la terra i d'atènyer una fertilitat imaginària».[10]

Durant el 1961, per motius de salut, va deixar de fer escultura. Però ja el 1962 fa una exposició individual a la Galeria Grace Borgenich de Nova York. El 1976 participà en la redacció del Manifiesto del Hierro, un document que mostra el seu enorme interès per a l'art africà. A partir d'aquest moment fa escultures enigmàtiques que recorden les màscares africanes.[11] Durant tots els anys següents va presentar obres noves a les exposicions que farà arreu del món.[4]

La seva obra és present a la majoria d'exposicions internacionals d'escultura de la segona meitat del segle xx.

Va morir a Madrid, als 94 anys, l'11 de març de 2019 poc després d'acabar a Barcelona una última exposició «Moure l'horitzó» a la Galeria Marlborough. Té una filla, Marta, que el va succeir a la Fundació Chirino,[12] instal·lada al Castell de la Luz a Las Palmas.

Notes

  1. ↑ Unes fonts donen el nom «Manuel Ramas», el que sembla un error. Tot i RTVE cita en el mateix article alhora Manuel Ramas i Manolo Ramos.[6] La Reial Acadèmia de la Història [4] i la Fundació Chirino només mencionen Manuel Ramos.

Referències

  1. ↑ Cruz, Juan «Muere el escultor Martín Chirino a los 94 años» (en castellà). El País, 11-03-2019.
  2. ↑ «Martín Chirino López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ «Chirino, Martín archivos». Galeria Jordi Pacual. [Consulta: 13 juliol 2026].
  4. 1 2 3 4 5 Martín de Argila, 2019.
  5. ↑ «Muere Martín Chirino, referente de la escultura abstracta» (en castellà). La Tribuna de Cuenca, 12 març 2019.
  6. 1 2 «Muere el escultor Martín Chirino a los 94 años» (en castellà). RTVE, 11 març 2019.
  7. ↑ «Martín Chirino». Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). [Consulta: 12 juliol 2026].
  8. ↑ «Chirino, Martín (1925-2019)» (en castellà). Ateneo de Madrid, 2024. [Consulta: 13 juliol 2026].
  9. ↑ Maire, José Luis (editor). «El Paso (Grupo artístico)» (en castellà). Fundació Juan March. [Consulta: 13 juliol 2026].
  10. ↑ Castro Flórez, Fernando «El escultor y su invitación a la poética de la intensidad». El Día, 1 març 2025.
  11. ↑ «Martín Chirino official web site». Arxivat de l'original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 2 desembre 2013].
  12. ↑ Güell, Maria. «Martín Chirino, in Memoriam». Amics dels Museus de Catalunya, 27 maig 2019. [Consulta: 13 juliol 2026].

Bibliografia

  • García Carballo, Cristina; Jaubert Marante, Víctor. Martín Chirino: el niño que quería mover el horizonte (en castellà). Las Palmas: Servicio de Publicaciones de la Fundación CajaCanarias, 2014, p. 18. ISBN 978-84-7985-371-6. 
  • Martín de Argila, María Luisa. Martín Chirino. Esculturas. Catalogo razonado (en castellà). Madrit: Fundació Ascona, 2006, p. 568. ISBN 84-8026-291-5. 
  • Martín de Argila, María Luisa. Martín Chirino López. Biografía (en castellà). Madrit: Reial Acadèmia de la Història, 2019, p. 568. ISBN 84-8026-291-5. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.