Marta Pazos

Plantilla:Infotaula personaMarta Pazos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Pontevedra (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora artística, escenògrafa, dramaturga, artista visual, directora de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webmartapazos.es Modifica el valor a Wikidata

Marta Pazos (Pontevedra, 1976) és una directora d'escena, escenògrafa, dramaturga i artista visual gallega. Les seves obres es caracteritzen per una estètica en la qual l'ús del color és predominant.[1][2][3][4]

Trajectòria

Filla d'una infermera i un músic de jazz, Pazos és llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona, en l'especialitat de pintura.[2] En 1999 va crear el seu primer espectacle i va fundar la seva primera companyia, anomenada Belmondo.[5] Anys més tard, el 2007, va fundar la companyia de teatre Voadora al costat de l'actor Hugo Torres i el productor José Díaz, que va ser reconeguda el 2013 amb el Premi de la Crítica de Galícia en la modalitat d'arts escèniques i audiovisuals.[6]

Com a directora d'escena de Voadora, Pazos va dirigir diversos espectacles, entre ells, Tokio3, finalista dels premis Max de 2013 al millor espectacle revelació i guanyador de cinc premis de teatre María Casares, Sueño de una noche de verano (2017), Garage (2017), peça amb la qual va inaugurar la temporada 2017-2018 del MA Scéne Nationale de Montbéliard a França o Hemos venido a darlo todo (2019).[7][8][9][10][11][12]

També ha dirigit produccions com Martes de Carnaval (2017), la primera obra en gallec de Ramón María de Valle-Inclán per al Centre Dramàtic Galego,[13] l'òpera A amnesia de Clío (2019), composta per Fernando Buide, amb llibret de Fernando Epelde,[14][15] l'òpera bufa composta per Raquel García-Tomás i llibret d'Helena Tornero, Je suis narcissiste (2019) del Teatro Real de Madrid, Teatro Español i Teatre Lliure,[16][17] que va ser nominada a millor estrena mundial en els International Opera Awards;[18] Siglo mío, bestia mía (2020), obra amb la qual Lola Blasco va obtenir el Premi Nacional de Literatura Dramàtica el 2016[19] o l'òpera Alexina B. (2023) composta per Raquel García-Tomás, amb text d'Irène Gayraud, inspirada en les memòries d'Hérculine Barbin / Alexina B., Mes souvenirs.[20]

El febrer de 2021, va dirigir per al Teatre Lliure de Barcelona, la primera adaptació teatral de l'únic guió cinematogràfic de Federico García Lorca, Viaje a la Luna.[21] El maig d'aquest mateix any, va estrenar la seva tercera adaptació de William Shakespeare, Othello en el Teatro de La Abadía de Madrid,[22][23] i el novembre, va estrenar per al Centre Dramàtic Nacional, l'obra de Federico García Lorca, Comedia sin título.[24][25][26]

En 2022, Pazos va estrenar en el Centre Dramàtic Galego, l'obra de la dramaturga Avelina Pérez, As oito da tarde cando morren as nais;[27] després, amb Christina Rosenvinge i María Folguera va dirigir Safo, que es va estrenar en el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida;[28] i també Twist, per al Teatre Circo Price de Madrid.[29] Aquest mateix any també va ser la coordinadora del laboratori de creació del Màster Oficial en Ensenyaments Artístics Pensament i Creació Escènica Contemporània de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Castella i Lleó.[30][31][32]

Les seves obres es caracteritzen per una estètica en la qual l'ús del color és predominant.[4]

En 2024 va estrenar l'espectacle Dique de la companyia Nova Galega de Dansa, un homenatge a les 200 dones gallegues que van excavar el dic de la Campana a Ferrol, considerada l'obra més gran d'enginyeria hidràulica del segle xix, realitzada entre 1874 i 1879.[33] Les estibadores van retirar 245.000 metres cúbics de terra i pedres que van transportar sobre els seus caps en 58.000 cistells.[34]

Referències

  1. ↑ «Marta Pazos» (en castellà). voadora. Arxivat de l'original el 26 de octubre de 2020. [Consulta: 10 novembre 2021].
  2. 1 2 «Dirección escénica. Capítulo 6: Marta Pazos» (en castellà). Revista Godot, 12-08-2020. [Consulta: 3 desembre 2021].
  3. ↑ «Marta Pazos | Ágora escénica». www.juntadeandalucia.es. [Consulta: 6 novembre 2022].
  4. 1 2 García, Rocío. «Marta Pazos, la dramaturga que abraza los colores» (en castellà). El País, 26-07-2022. [Consulta: 16 juny 2024].
  5. ↑ García, Rocío. «Marta Pazos, la dramaturga que abraza los colores» (en castellà). El País, 26-07-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  6. ↑ «Voadora | Premios da Crítica Galicia | Web oficial da Fundación Premios da Crítica Galicia» (en gallec). Arxivat de l'original el 10 de noviembre de 2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  7. ↑ Vizoso, Sonia «“El teatro está en auge porque irradia el calor que no dan las pantallas”» (en castellà). , 30-06-2015 [Consulta: 6 novembre 2022].
  8. ↑ EP «‘Tokio 3’ triunfan en unos Premios María Casares reivindicativos» (en castellà). , 28-03-2013 [Consulta: 10 novembre 2021].
  9. ↑ CORROTO, PAULA «¿Y si Lisandro fuera transexual?» (en castellà). , 31-03-2017 [Consulta: 10 novembre 2021].
  10. ↑ Ojeda, Alberto. «Voadora, contra el machismo de la industria automovilística en la cuna de Peugeot» (en castellà), 20-10-2017. [Consulta: 10 novembre 2021].
  11. ↑ «Garage Voadora. La vida es un accidente» (en castellà). Revista Godot, 08-10-2018. [Consulta: 3 desembre 2021].
  12. ↑ «Evento: Hemos venido a darlo todo | Cultura de Galicia» (en castellà). www.cultura.gal. [Consulta: 3 desembre 2021].
  13. ↑ Cultura, Secretaría Xeral de. «Nova: El CDG inicia los ensayos de Martes de Carnaval bajo la dirección artística de Marta Pazos | Cultura de Galicia» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2021].
  14. ↑ «Marta Pazos dirixe a primeira ópera galega de gran formato do século XXI | Erregueté» (en gallec). [Consulta: 10 novembre 2021].
  15. ↑ «Voadora estrena la ópera 'A amnesia de Clío'» (en castellà), 08-11-2019. [Consulta: 3 desembre 2021].
  16. ↑ ««Je suis narcissiste», ópera contemporánea... y de risa» (en castellà), 03-03-2019. [Consulta: 10 novembre 2021].
  17. ↑ «Marta Pazos: "Primero las personas y después el arte"» (en castellà), 06-03-2019. [Consulta: 3 desembre 2021].
  18. ↑ EFE. «Peralada y el Teatro Real, entre finalistas de los International Opera Awards» (en castellà), 10-02-2020. [Consulta: 10 novembre 2021].
  19. ↑ «El dolor del mundo a través de los ojos de Lola Blasco» (en castellà), 09-11-2020. [Consulta: 3 desembre 2021].
  20. ↑ «Alexina B.» (en castellà). Gran Teatre del Liceu, 18-03-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].
  21. ↑ Artezblai. «Marta Pazos adapta al teatro el único guion de cine escrito por Lorca: 'Viaje a la Luna'» (en espanyol europeu). ARTEZBLAI. Arxivat de l'original el 2021-11-10. [Consulta: 10 novembre 2021].
  22. ↑ actualización, Madrid Creada /Última. ««Othello» ya no es ninguna tragedia» (en castellà). La Razón, 13-05-2021. [Consulta: 10 novembre 2021].
  23. ↑ «Voadora estrenará 'Othello' en 2021» (en castellà). Revista Godot, 22-04-2020. [Consulta: 3 desembre 2021].
  24. ↑ «Masescena - Marta Pazos romperá las paredes del Centro Dramático Nacional este otoño con el estreno de ‘Comedia sin título’, de Federico García Lorca». www.masescena.es. [Consulta: 10 novembre 2021].
  25. ↑ «Comedia sin título - Centro Dramático Nacional». dramatico.mcu.es. [Consulta: 3 desembre 2021].
  26. ↑ «Marta Pazos y el poder transformador de Lorca» (en castellà). Revista Godot, 11-11-2021. [Consulta: 3 desembre 2021].
  27. ↑ Press, Europa. «'Ás oito da tarde, cando morren as nais' se estrenará en cuatro ayuntamientos gallegos y dos portugueses». www.europapress.es, 12-04-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  28. ↑ «Christina Rosenvinge protagoniza ‘Safo’, un poema escénico, visual y musical creado junto a María Folguera y Marta Pazos en homenaje a la poetisa de Lesbos - Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida». www.festivaldemerida.es. [Consulta: 6 novembre 2022].
  29. ↑ «'Twist': homenaje al Price» (en castellà). abc, 21-10-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  30. ↑ «La creadora Marta Pazos participará en el nuevo máster de la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León» (en castellà). El Español, 16-04-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  31. ↑ «Marta Pazos: «En las artes escénicas venimos de una dirección tiránica, de descuido»» (en castellà). El Norte de Castilla, 02-05-2022. [Consulta: 6 novembre 2022].
  32. ↑ León, Junta de Castilla y. «La creadora Marta Pazos participará en la nueva residencia artística del máster de la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León» (en castellà). La creadora Marta Pazos participará en la nueva residencia artística del máster de la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León. [Consulta: 6 novembre 2022].
  33. ↑ «Nova Galega de Danza baila polas 200 mulleres que hai 150 anos escavaron o Dique da Campá de Ferrol» (en gallec). Praza Pública, 21-06-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
  34. ↑ «Dique | Axencia Galega das Idustrias Culturais». industriasculturais.xunta.gal. [Consulta: 14 juliol 2024].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.