Martin Kremer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 març 1898  Geisenheim (Alemanya) |
| Mort | 19 febrer 1971 (72 anys) Prien am Chiemsee (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, cantant, músic |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Premis | |
Martin Kremer (Geisenheim am Rhein, Alemanya, 23 de març de 1898 - Prien am Chiemsee, Alemanya, 19 de febrer de 1971) fou un tenor alemany.
Havia format la seva tècnica vocal amb W. Fuhr a Wiesbaden i més tard amb el llegendari tenor Giuseppe Borgatti a Milà. El 1924 debutà al Staatstheater de Kassel, on actuà fins al 1927, abans de passar al Staatstheater de Wiesbaden (1927-1929) i unir-se el 1929 a la Staatsoper de Dresden. Durant la seva etapa a Dresden participà en diverses estrenes d'òperes de Richard Strauss, com Arabella (1933, Matteo), Die schweigsame Frau (1935, Henry) i Daphne (1938, Leukippos). Després de la seva permanència a l’Òpera de Dresden fins al 1940, cantà al Theater des Volkes de Berlín (1940-1943) i fou membre del Deutschen Theater d'Oslo (1941-1944). Entre 1948 i 1956 retornà al Staatstheater de Wiesbaden, on el 1956 aparegué per última vegada com Manrico a Il Trovatore, tot i que continuà sent convidat a altres escenaris alemanys fins al 1960. El seu extens repertori abraçava papers des de Tamino i Don Ottavio a Duke i Rigoletto, de Radames a Aida, de Hoffmann a Les Contes d'Hoffmann, fins a figures modernes com el fill del rei a Königskindern de Humperdinck, Sally a Romeo und Julia auf dem Dorfe de Heinrich Sutermeister, Tambourmajor a Wozzeck o el compositor a Jonny spielt auf d'Ernst Krenek. També triomfà àmpliament en l'opereta.[1]
Va cantar diverses temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.