Martina Castells i Ballespí

Plantilla:Infotaula personaMartina Castells i Ballespí
Imatge
(1882) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juliol 1852 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortnefritis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - medicina, cirurgia (1877–1882) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPediatria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1882 Modifica el valor a Wikidata - 21 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosep de Letamendi i de Manjarrés Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeAntoni Constantí Bages Modifica el valor a Wikidata
GermansRosendo Castells Ballespí Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884) fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en medicina, per la Universitat de Barcelona). Un cop llicenciada, Castells fou la primera o segona dona que va assolir el doctorat, a l'octubre de 1882, gairebé alhora que Dolors Aleu.[1][2]

Neta i filla de metges, Martina Castells fou apadrinada per Josep de Letamendi perquè aconseguís els permisos necessaris per a llicenciar-se. S'especialitzà en pediatria i es traslladà a Reus, on treballà a l'Hospital Militar i a l'Institut Pere Mata.

Castells morí en aquesta ciutat als trenta-un anys (1884), víctima d'una nefritis ocorreguda durant el seu primer embaràs.

Biografia

Família

Martina Castells va pertànyer a una família de metges lleidatans, filla de Martí Castells i Melcior (Almenar, 1813 – Barcelona, 20 d'abril de 1887) i de Lluïsa Ballespí. Cal destacar el seu pare, Martí Castells, ja que va completar la seva pràctica mèdica amb una obra social i escrita. Es va llicenciar en medicina a finals de 1840 i va fer el doctorat l'any 1858. El 1841 va començar a exercir a Lleida, a la plaça de Sant Joan, enfocant la seva activitat en els camps de la medicina privada i de la hidroteràpia, on es dedicava especialment a les malalties nervioses, en particular de la dona i de la infància. L'any 1851 va iniciar l'especialització com a metge de banys, amb la direcció del Balneari de Caldes de Boí. Més tard va dirigir els balnearis de Vil·la Engràcia, Caldelas de Tui, Carballo i Caldes de Montbui.

Camil, el germà de Martina, també va contribuir al progrés de la medicina lleidatana impulsant la creació del Col·legi de Metges i el Balneari d'Alcarràs. L'avi del doctor Martí Castells, Bernat Castells (Tremp, ¿? - ¿? Ca. 1828), fou un cirurgià graduat el 1778 a Barcelona i que va exercir a Àger i Camarasa. El pare de Martí Castells, Pere Castells i Sapiens (Camarasa, 1784), fou metge de Camarasa i esporàdicament, de l'Hospital Militar de Tremp (1839) i de Sant Salvador de Toló.[3]

Estudis

Després de cursar el batxillerat a l'Institut de Lleida, el setembre del 1877 Martina Castells va iniciar els estudis de medicina a Barcelona, que va concloure en quatre cursos. El 20 de juny de 1881 va sol·licitar els permisos oportuns per examinar-se del grau de llicenciada, cosa que li va ser concedida el 4 d'abril de 1882, al mateix temps que a Dolors Aleu. L'examen va tenir lloc els dies 10 i 25 d'abril del mateix any i va obtenir la qualificació d'aprovat.[1] En aquesta època va destacar en les assignatures de fisiologia i higiene de 3r curs, en les quals va obtenir la qualificació d'excel·lent i premi.[3] Aquell mateix any es va traslladar a Barcelona on, en només dos anys, es va llicenciar en medicina i va obtenir dos premis extraordinaris per mèrits acadèmics.[4] El mateix any 1882, a l'octubre, va presentar a Madrid la seva tesi «Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que ésta contribuya en grado máximo a la perfección y a la de la humanidad», que li serviria per aconseguir el doctorat.[3]

Durant la seva època universitària va comptar amb el suport i la influència del cèlebre doctor Josep de Letamendi, professor de la Universitat de Barcelona i amic de la família Castells. Letamendi havia estat catedràtic d'anatomia i dissecció a Barcelona quan ella feia aquestes assignatures entre els anys 1877 i 1879. Letamendi considerava el doctorat de Martina Castells com un fet heroic, tenint en compte el rebuig de la societat d'aquella l'època i, fins i tot, al seu despatx de Madrid tenia penjada en un lloc ben visible una fotografia de la Martina vestida amb roba doctoral.[4]

Tesi doctoral

La tesi de Martina Castells es titulava «Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que contribuya en grado máximo a la perfección y la dicha de la humanidad». El tema de fons era l'educació de la dona, la qual l'autora considerava un tema de gran actualitat i importància en el camp de la higiene.[3]

La tesi estava centrada en tres punts: la mare i la filla, l'evolució de la representació de la dona al llarg de la història i la relació entre l'educació femenina i la felicitat individual.[4] Estava convençuda que la dona era la base del benestar social. El tribunal, format pels professors Juan Magaz (president), José Calvo, Andrés del Busto, Francisco Santana (secretari) i un altre vocal, va aprovar la tesi per unanimitat.[3]

Etapa final de la seva vida

Després d'obtenir el doctorat, va conèixer Antoni Constantí, un comandant metge reusenc destinat a la clínica militar de l'Institut Pere Mata de Reus, ciutat on es van establir en casar-se. Per consell del doctor Letamendi, Martina Castells es va voler dedicar a la pediatria. Però el 21 de gener de 1884, quan la Martina tenia 31 anys i estava a punt de ser mare, va morir a causa d'un embaràs molt difícil i penós, complicat per una nefritis gravídica.[4]

Llegat

Bust de Martina Castells instal·lat a la rambla que duu el seu nom a Lleida

La societat lleidatana ha volgut honorar Martina Castells amb diferents reconeixements i iniciatives:

  • Una rambla al barri de Cappont
  • El Col·lectiu Cultural Cappont va batejar el 5 de juny de 1999 una geganta amb el seu nom, vestida amb vestits de la seva època i amb maletí de metgessa i un fonendoscopi a la mà
  • El Col·lectiu Cultural Cappont va promoure la iniciativa de la confecció d'un bust de bronze, obra de l'escultor targarí Miquel Gaston, i que ha estat col·locat a la rambla de la Doctora Castells.[4]

A Barcelona també han volgut honrar la metgessa amb una placeta i parc infantil al Raval, amb aquest nom des del 2013.[5][6]

Referències

  1. 1 2 Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 15 desembre 2025].
  2. ↑ 100 dones clau en la història de la ciència i la tecnologia, de Oriol Boix i Sandra Posada, pàg 68.
  3. 1 2 3 4 5 Mir Curcó, Conxita, (pròleg); Bayo, Emili [et al.]. Lleida és femení. Dones per a la història. 1a ed.. Lleida: Alfazeta, 2009. ISBN 9788493707019.
  4. 1 2 3 4 5 Montagud, M. Conxa «Homenatge a Martina Castells, la primera doctora en Medicina de l'estat». Ara Lleida, 38, tardor 2009, p. 73-77 [Consulta: (actualització URL) 24-07-2021].
  5. ↑ «La placita de Martina Castells» (en castellà), Tot Barcelona, 1 de maig del 2013. [Accedit el 24-07-2021].
  6. ↑ Àrea de joc infantil a la Placeta de Martina Castells, Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. [Accedit el 24-07-2021].

Bibliografia

  • Martínez Martínez, Lluís: Metgesses de Catalunya. Pòrtic Edicions, Barcelona, 2004. ISBN 9788473068963

Enllaços externs