Martinet de la Xina
| No s'ha de confondre amb martinet menut xinès. |
| Egretta eulophotes | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| Dades | |
| Cries | 3,2 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Egretta |
| Espècie | Egretta eulophotes (Swinhoe, 1860) Egretta eulophotes |
| Distribució | |
El martinet de la Xina (Egretta eulophotes) és un ocell camallarg de la família dels ardèids (Ardeidae)[1] que habita llacunes, costes i camps inundats de les planes del sud-est de la Xina, Hainan i nord de Corea.
Descripció
És una espècie d'ardeid de mida mitjana, amb una longitud corporal d'uns 68–72 cm, una envergadura de 110–115 cm i un pes que oscil·la entre 400 i 600 grams. Presenta un plomatge completament blanc al llarg de tot l'any.[2]
Durant la temporada de reproducció, mostra alguns trets distintius: al cap desenvolupa una cresta curta, però visible, al clatell i al dors li creixen plomes llargues i filamentoses, i també apareixen ornaments plomosos a les ales que li donen un aspecte més voluminós i elegant. L'àrea entre el bec i l'ull adquireix un color groc intens, el bec es torna parcialment negre amb la base groguenca, i les potes es tornen més fosques amb els dits grocs.[3]
Fora de la temporada de cria, aquestes plomes ornamentals desapareixen, i la zona entre el bec i els ulls esdevé més pàl·lid, el bec es mostra predominantment groguenc i les potes adopten un to groc més evident.[4]
Els juvenils presenten el mateix plomatge blanc que els adults, però no desenvolupen les ornamentacions nupcials fins a assolir la maduresa sexual.
Comportament
És una espècie amb un comportament de caça molt actiu. Camina o corre per aigües poc profundes, a vegades amb les ales mig obertes i captura petits peixos i crustacis amb el bec.
Durant l'època de cria, a la primavera i estiu, construeixen en arbres, arbustos baixos o fins i tot directament sobre roca. La posta és d'entre 3 i 4 ous que són incubats entre 24 i 26 dies. Els ous desclouen de manera asíncrona i les cries abandonen el niu cap als 20 dies, tot i que depenen dels seus progenitors fins als 40 dies.[5]
Distribució i hàbitat
És una espècie que està restringida a zones costaneres d'Àsia oriental.[6] Durant l'època de cria es troba en zones rocoses i illes petites de l'est de Rússia (illa de Furugelm, al mar del Japó),[7] península de Corea i la costa oriental de la Xina (província de Liaoning).[8] Sovint comparteix zona de cria amb altres espècies d'ardeids.
Durant la migració es desplaça grans distàncies fins al sud-est asiàtic i migra fins a països com el Vietnam, Filipines, Brunei, Malàisia, el Japó,Cambodja, Tailàndia. També s'han detectat individus a Bangladesh i Indonèsia.[9]
Tant en l'època de cria com en l'època de migració se'l pot trobar en zones humides costaneres com platges, estuaris, llacunes, arrossars i zones d'aqüicultura.[10]
Conservació
A finals del segle XIX va ser gairebé exterminada per la seva persecució pel comerç de les seves plomes. Avui en dia l'amenaça més gran per l'espècie és la pèrdua i la degradació del seu hàbitat per culpa de l'agricultura, la contaminació i la indústria. A la província xinesa de Liaoning, els habitants capturaven els seus ous per alimentar-se.[11] Es calcula que la seva població està entre els 2.500 i els 10.000 exemplars amb tendència decreixent que es creu d'un 20% aproximadament en 6 anys.[12] Actualment, està classificat com a vulnerable segons la UICN.
Referències
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 211. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Oiseaux.net. «Aigrette de Chine - Egretta eulophotes - Chinese Egret» (en francès). [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «Chinese Egret (Egretta eulophotes) - BirdLife species factsheet» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-25. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Hancock, J.; Kushlan, James A. The Herons Handbook (en anglès). Croom Helm, 1984. ISBN 0-7099-3716-4.
- ↑ «Birds Korea - Key Species - Chinese Egret». [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ Martínez-Vilalta, Albert; Motis, Anna; de Juana, Eduardo; Kirwan, Guy M. «Chinese Egret (Egretta eulophotes), version 1.0» (en castellà). CornellLab - Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.chiegr.01. ISSN: 2771-3105.
- ↑ Litvinenko, Natalia M.; Shibaev, Yuriy V. «Importance of Furugelm Island in the Sea of Japan for wetland birds: the first record of a breeding colony of the Chinese egret Egretta eulophotes» (en anglès). Oryx, 34, 4, 10-2000, p. 335–337. DOI: 10.1046/j.1365-3008.2000.00137.x. ISSN: 1365-3008.
- ↑ Hwang, Bo-Yeon; Choi, Hansu; Park, Jinyoung; Jin, Seon Deok; Jeong, Gilsang «Mitochondrial CO1 genetic structure among breeding sites of Chinese egret (Egretta eulophotes) in South Korea». Journal of Asia-Pacific Biodiversity, 11, 4, 01-12-2018, p. 511–515. DOI: 10.1016/j.japb.2018.09.008. ISSN: 2287-884X.
- ↑ Huang, Zhijun; Zhou, Xiaoping; Fang, Wenzhen; Zhang, Hailong; Chen, Xiaolin «Autumn migration routes and wintering areas of juvenile Chinese Egrets (Egretta eulophotes) revealed by GPS tracking». Avian Research, 12, 1, 18-11-2021, p. 65. DOI: 10.1186/s40657-021-00297-y. ISSN: 2053-7166.
- ↑ Huang, Zhijun; Zhou, Xiaoping; Fang, Wenzhen; Chen, Xiaolin «Migration and wintering of vulnerable adult Chinese Egrets (Egretta eulophotes) revealed by GPS tracking». Avian Research, 13, 01-01-2022, p. 100055. DOI: 10.1016/j.avrs.2022.100055. ISSN: 2053-7166.
- ↑ «Chinese Egret (Egretta eulophotes)» (en anglès). UICN Red List. [Consulta: 25 setembre 2025].
- ↑ «Chinese Egret Egretta Eulophotes Species Factsheet» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2025].

