Martinet de nit encaputxat
| Gorsachius leuconotus | |
|---|---|
![]() | |
| Dades | |
| Pes | 28 g (pes en néixer) |
| Cries | 3,2 |
| Incubació de l'ou | 24 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Pelecaniformes |
| Família | Ardeidae |
| Gènere | Gorsachius |
| Espècie | Gorsachius leuconotus (Wagler, 1827) Gorsachius leuconotus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Ardea leuconotus |
El martinet de nit encaputxat (Calherodius leuconotus) és una espècie d'ocell de la família dels ardèids (Ardeidae) i única espècie del gènere Calherodius,[1] si bé altres l'inclouen a Gorsachius. Habita pantans, aiguamolls i zones negades de la zona afrotròpica. Es troba localment a l'Àfrica occidental, oriental i meridional. C. leuconotus amida entre 50 i 55 cm (20 i 22 polzades) de llargada, té el cap negre i una cresta curta, o una prominent agrupació de plomes dalt del cap.[2] El martinet de nit té grans ulls vermells amb marques blanques anulars al seu voltant, i la regió als costat dels ulls, són d'un to groc pàl·lid.[2][3] Les plomes de la gorja són blanques, mentre que el coll i el pit són de color vermellós o marró vermellós.[2] Té una notable taca triangular blanca al llarg de l'esquena formada pels escapularis blancs, o petites plomes, a l'espatlla de l'ocell.[2] Les plomes del ventre són de color marró blanquinós i les potes són grogues.[4][5] Els exemplars immadurs es poden identificar pel pit ratllat i les taques blanques a les cobertores superiors de les ales.[6] Els pollets estan coberts de plomissol de color marró oliva.[4]
Referències
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 208. ISBN 978-84-16728-37-4.
- 1 2 3 4 Borrow, Nik; Demey, Ron. Birds of Senegal and The Gambia. Bloomsbury, 2013, p. 42. ISBN 978-1-4081-7101-1.
- ↑ Redman, Nigel; Stevenson, Terry; Fanshawe, John. Birds of the Horn of Africa. Bloomsbury, 2010, p. 50. ISBN 978-1-4081-3576-1.
- 1 2 «White-backed Night Heron Nycticorax leuconotus (Wagler)». HeronConservation. IUCN-SSC Heron Specialist Group, 2011. Arxivat de l'original el 7 June 2017. [Consulta: 25 octubre 2016].
- ↑ Newman, Kenneth. Newman's Birds of Southern Africa. Struik, 2002, p. 90. ISBN 978-1-86872-735-3.
- ↑ Hancock, Peter; Weiersbye, Ingrid. Birds of Botswana. Princeton University Press, 2015, p. 62. ISBN 978-1-4008-7417-0.
