Marty Tripes

Plantilla:Infotaula personaMarty Tripes
Biografia
Naixement29 juny 1956 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
El Cajon (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotocròs Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: marty.tripes Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatEstats Units Estats Units
Temporades1972 - 1980
EquipsYamaha, Honda, Husqvarna, Can-Am, Bultaco, Harley-Davidson
RècordsGuanyador del primer Supercross de la història (8/7/1972)
Palmarès en motocròs
GP guanyats1

Victòries (AMA)11

Marty Tripes (El Cajon, 29 de juny de 1956) és un antic pilot professional de motocròs nord-americà que va competir als Campionats AMA de motocròs entre el 1972 i el 1980. Considerat un dels pilots amb més talent natural de la seva època, amb una tècnica de pilotatge, dret dalt de la moto, suau i elegant,[1][2] durant la dècada del 1970 va ser un dels principals pilots de motocròs i supercross nord-americans.[1] Cal destacar que va triomfar tot i ser un dels pilots més alts de la seva època, amb 1,85 m d'alçada i un pes de més de 90 kg al seu millor moment.[1]

Marty Tripes va assolir una gran popularitat el 1972 com a adolescent prodigi, quan a només 16 anys va vèncer alguns dels millors pilots del món i va guanyar la primera cursa de supercross mai disputada, la "Super Bowl of Motocross" de Los Angeles.[3][4] El 2001 va ser incorporat a l'AMA Motorcycle Hall of Fame.[1]

Biografia

Els inicis

Tripes va començar a practicar amb la bicicleta durant l'època d'expansió de les curses de BMX al sud de Califòrnia.[1] De petit va presenciar una de les primeres curses de motocròs celebrades als Estats Units, on va poder veure els millors pilots europeus de l'època.[1] La capacitat de pilotatge dels europeus el va impressionar i va intentar emular el seu estil, especialment el del seu ídol Joël Robert.[1] Va començar a conduir motocicletes de motocròs amb una Penton Berkshire de 100 cc abans de passar a una successió de ČZ.[3] El 1971, a catorze anys, pilotava una Montesa i ja havia guanyat el Mammoth Mountain Motocross.[3]

Marty Tripes va impressionar els aficionats com a jove prodigi de 14 anys a la cursa de Denver de la Inter-AMA de 1971, on va obtenir el quart lloc contra alguns dels millors pilots de motocròs del món.[1][5] Tanmateix, quan l'AMA va descobrir la seva edat real se li va prohibir de competir fins que no fes els setze anys.[1] Tant punt els va fer el va fitxar l'equip de fàbrica de Yamaha, dirigit per Don Jones, el pare del futur campió nacional i company d'equip de Tripes, Gary Jones.[3]

El primer supercross (1972)

Marty Tripes va assolir protagonisme als Estats Units el juliol de 1972, just després del seu setzè aniversari, quan va aconseguir una inesperada victòria amb la Yamaha a la primera "Super Bowl" de motocròs, celebrada al Los Angeles Memorial Coliseum durant la Inter-AMA.[1][3][6] Es considera que aquella fou la primera cursa de Supercross en estadi als Estats Units.[3] La seva sorprenent victòria en la que era oficialment la segona carrera professional de la seva carrera, va arribar en un moment en què els europeus dominaven l'esport del motocròs i el fet d'acabar entre els cinc primers, davant dels experimentats rivals europeus, era considerat un èxit significatiu per a un nord-americà.

Tripes va aconseguir tres segones posicions a les tres mànegues disputades i això li va donar la victòria general contra alguns dels millors pilots del moment, com ara els antics campions del món Torsten Hallman i Dave Bickers i el futur campió del món Håkan Andersson.[3][6] Les seves actuacions en les dues últimes mànegues, on va haver de recuperar terreny després de sengles males sortides, van emocionar els espectadors assistents.[6][4] La victòria de Marty Tripes a la Super Bowl va escampar una gran onada d'emoció entre la comunitat motociclista nord-americana.[1][3] A banda, en obtenir aquella victòria a la Inter-AMA estiuenca amb la Yamaha, Tripes va esdevenir el pilot més jove a guanyar un National (prova del màxim nivell) de l'AMA.

Després del seu gran èxit, Marty Tripes va deixar l'equip Yamaha per a pilotar una CZ a la Trans-AMA de 1972, on va ser el millor nord-americà a la cursa final del torneig, per davant dels millors del moment com ara Brad Lackey, Jim Pomeroy i Gary Jones.[1][7]

D'Honda a Bultaco (1973-1975)

De cara a la temporada de 1974, Tripes va signar amb l'equip de fàbrica d'Honda com a pilot oficial per a disputar el campionat AMA de 250cc.[1] Va revalidar la seva victòria de l'any anterior a la Super Bowl i va guanyar dues proves del campionat nacional de 250cc, acabant finalment la temporada en sisè lloc.[8]

Després d'un únic any amb l'equip Honda, Tripes va passar al de Husqvarna, on va fer el que va poder amb una motocicleta que havia quedat endarrerida envers les japoneses.[1] Malgrat tot, va aconseguir guanyar una cursa i va obtenir tres segons llocs, acabant la temporada de 1974 com a subcampió AMA de 250cc.[8] En un moviment de màrqueting, Can-Am el va contractar abans de la carrera final de la temporada per tal que l'equip de la marca, format per Gary Jones, Marty Tripes i Jimmy Ellis, ocupés les tres primeres posicions del campionat.[9]

Si no s'hagués permès d'entrenar a ningú i es confiés només en el pur talent, Marty Tripes hauria guanyat totes les curses.

“
”

De cara al 1975, Tripes va signar amb l'equip de fàbrica de Bultaco, però aviat el van desencoratjar els fluixos resultats i va decidir d'agafar-se un any sabàtic per a gaudir de la vida.[1] Marty Tripes tenia fama de despreocupar-se de la disciplina de treball i de no avenir-se gaire amb els seus companys d'equip.[11] Durant els primers quatre anys de la seva carrera professional ja havia pilotat per a cinc equips de fàbrica diferents.[8]

Malgrat el gran esforç físic que impliquen les curses de motocròs, Tripes mai no va mantenir cap entrenament físic continuat per a preparar-se per a les curses, confiava únicament en la seva habilitat de pilotatge natural.[11] Després de la seva impressionant victòria a la Super Bowl de 1972, poques vegades va estar a l'altura del seu potencial.[11] El 1977 va tornar a córrer i ho va fer per al desafortunat equip de motocròs de Harley-Davidson, el qual va cancel·lar el seu programa de curses després d'aquella única temporada.[12]

Retorn a Honda el 1978

Tripes va decidir de prendre's seriosament el seu entrenament físic i la seva nutrició el 1978.[11] Va tornar a l'equip de curses nord-americà d'Honda, on va tenir la temporada més reeixida de la seva carrera.[1] Aquell any va guanyar el I Gran Premi dels Estats Units de 250cc, celebrat a Unadilla (Nova York), on va derrotar alguns dels millors pilots del món, entre ells el campió del món de 250cc, Guennady Moisseev.[13]

Durant una època de domini del motocròs nord-americà per part de Bob Hannah, Tripes va ser un dels pocs pilots que van poder-hi competir de manera igualada.[1][14] L'única altra derrota real de Hannah a la Trans-AMA de 1978 va arribar a la ronda de Missouri, on es va involucrar en un duel a la mànega inicial amb Tripes, alternant-se tots dos al capdavant nombroses vegades fins a les darreres voltes, fins que l'ajustador del cable del fre anterior de Hannah es va afluixar i Tripes es va poder endur la victòria.[14]

Retirada

A l'edat de 23 anys, Marty Tripes va obtenir la seva darrera victòria en un National en derrotar a Bob Hannah a la prova del campionat AMA de 250cc celebrada a Buchanan (Michigan) l'1 de juliol de 1979.[8] Va acabar la temporada en tercer lloc final per darrere de Hannah i Kent Howerton.[8] El 1980 va tornar a córrer per a l'equip Yamaha i va acabar l'any com a vuitè classificat en 250cc a l'AMA Motocross i desè a l'AMA Supercross. A finals de temporada es va retirar de les curses a 24 anys.[1]

En els seus sis anys de carrera professional al motocròs, Tripes va guanyar un total d'11 curses del Campionat AMA.[1][8] Després de retirar-se de les curses va esdevenir un pioner en el disseny d'equips de seguretat a la indústria del paintball i actualment desenvolupa municions per a Tippmann Pneumatics.[1][4] També va dirigir un reeixit negoci de bolets 'gourmet' que ven a cadenes de queviures.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 «Marty Tripes at the AMA Motorcycle Hall of Fame» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 31 gener 2019].
  2. ↑ «Marty Tripes» (en anglès). vintageworksbikes.com. [Consulta: 31 gener 2019].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 «The First Supercross» (en anglès). motorcyclistonline.com. [Consulta: 31 gener 2019].
  4. 1 2 3 «The Beginning: The Superbowl of Motocross» (en anglès). cyclenews.com. [Consulta: 27 març 2023].
  5. ↑ «Marty Tripes Glory Days» (en anglès). dirtbikemagazine.com, 04-12-2019. [Consulta: 27 març 2023].
  6. 1 2 3 «1972 Inter-AMA» (en anglès). American Motorcyclist. AMA, 1972 [Consulta: 6 març 2019].
  7. ↑ «1972 Saddleback Park - 500cc» (en anglès). racerxonline.com. [Consulta: 31 gener 2019].
  8. 1 2 3 4 5 6 «Marty Tripes career results» (en anglès). racerxonline.com. [Consulta: 31 gener 2019].
  9. ↑ «1974 Motocross Season» (en anglès). racerxonline.com. [Consulta: 30 gener 2019].
  10. ↑ Dewhurst, David. Motocross The Golden Years (en anglès). Missouri: Walsworth, Marceline, 2022. ISBN 978-0-578-29016-4. «If nobody had been allowed to train and just relied on raw talent, Hannah admits,"Marty Tripes would have won every race".»
  11. 1 2 3 4 Amick, Bill «The New '78 Tripes: Ready to do business» (en anglès). American Motorcyclist, 1978 [Consulta: 10 febrer 2019].
  12. ↑ «Classic Motocross Iron: 1975 Harley-Davidson MX250» (en anglès). vintageworksbikes.com. Arxivat de l'original el 2019-04-28. [Consulta: 10 febrer 2019].
  13. ↑ Amick, Bill «Tripes, Glover Whip Europe's Best» (en anglès). American Motorcyclist, 1978 [Consulta: 10 febrer 2019].
  14. 1 2 Gianatsis, Jim «1978 Trans-AMA Series» (en anglès). Cycle World, 01-02-1979 [Consulta: 8 juliol 2023].