Mary Watson Whitney
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 setembre 1847  Waltham (Massachusetts) | ||
| Mort | 20 gener 1921 (73 anys) Waltham (Massachusetts) | ||
| Sepultura | Cementiri de Grove Hill, Maple Av. A-319 42° 22′ 35″ N, 71° 13′ 19″ O / 42.376382°N,71.22201°O | ||
| Directora Observatori de Vassar | |||
| 1888 – 1895 ← Maria Mitchell – Caroline Furness → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Zúric (1873–1876) Universitat Harvard (1870–1871) Vassar College - Master of Science (1865–1872) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Astronomia | ||
| Ocupació | astrònoma, professora d'universitat | ||
| Ocupador | Vassar College (1881–1911) Waltham High School (1876–1881) | ||
| Alumnes | Caroline Furness | ||
| Influències | |||
 | |||
Mary Watson Whitney (Waltham, 11 de setembre de 1847 - Waltham, 20 de gener de 1921) va ser una astrònoma americana que va ser durant 22 anys la cap de l'observatori de Vassar.
Primers anys i educació
Whitney va néixer a Waltham, Massachusetts, el 1847. La seva mare era Mary Watson Crehore i el seu pare Samuel Buttrick Whitney.[1] El seu pare tenia èxit en l'activitat immobiliària i era prou ric per proporcionar-li el que es considerava en aquella època una bona educació per una dona. Va anar a escola a Waltham, on va excel·lir en matemàtiques, i el 1863 es va graduar en l'Institut públic un any abans que el Vassar College estigués llest per a rebre estudiants. Va passar l'any rebent una tutoria privada, i com a resultat d'això, Mary el 1865 va accedir al Vassar amb una nivell avançat respecte als altres alumnes, així va poder graduar-se en només tres anys.[2] Allí va conèixer l'astrònoma Maria Mitchell.
Whitney va ser una de les membres de l'Hexàgon,[3] un grup de sis estudiantes d'astronomia que assistien a les classes de Maria Mitchell a l'observatori. El grup estava molt dedicat als seus estudis perquè se sentien molt compromeses en el futur de l'educació superior de les dones.
Mentre ella estava al Vassar College, el seu pare va morir i el seu germà va desaparèixer al mar.[4]
En els anys 1869 a 1870, encoratjada per Maria Mitchell, va seguir alguns cursos sobre quaternions i mecànica celeste, impartits per Benjamin Peirce a la universitat Harvard.[5] En aquell temps, les dones no podien ser admeses a Harvard, així que hi va assistir com a convidada. Va obtenir el grau de màster a Vassar el 1872; l'any següent va anar a Zúric amb la seva germana, on s'hi va estar 3 anys estudiant matemàtiques i mecànica celeste, mentre la seva germana estudiava medicina.[6]
Carrera professional
Quan va retornar als Estats Units i en no trobar cap plaça acadèmica, va treballar com a professora a l'institut de la seva ciutat natal, durant cinc anys que ella mateixa va qualificar com els menys satisfactoris de la seva vida.[7]
Finalment, el 1881 va esdevenir ajudant de Maria Mitchell al Vassar College. El 1888, quan Mitchell es va jubilar, Mary esdevingué professora i la directora de l'observatori fins que es va retirar el 1911 per raons de salut.[8]
Durant la seva carrera, es va concentrar en la docència i la recerca relacionada amb les estrelles dobles, les estrelles variables, asteroides i cometes.[9] Sota la seva direcció, es van publicar 102 articles científics a l'observatori de Vassar.[10] El 1889, la seva mare i la seva germana van emmalaltir i Whitney les va traslladar a l'observatori, on podia tenir-ne cura i continuar amb la seva feina a temps parcial. Quan van morir dos anys més tard, va tornar a la seva feina a temps complet.[11] Whitney va ser membre de l'Associació americana per a l'Avenç de Ciència i un càrrec en la Societat Astronòmica i Astrofísica.[12]
Mort
Mary Whitney va morir de pneumònia a Waltham el 20 de gener de 1921.[13]
Referències
- ↑ MH i CJ, 2008, p. web.
- ↑ Furness, 1922, p. 598.
- ↑ Haley, 2023, p. 2.
- ↑ Haley, 2023, p. 5.
- ↑ Haley, 2023, p. 3.
- ↑ Mack, 1990, p. 79.
- ↑ Kenschaft, 2005, p. 45.
- ↑ Furness, 1923, p. 33.
- ↑ Haley, 2024, p. 42 i ss.
- ↑ Mack, 1990, p. 80.
- ↑ Furness, 1922, p. 607-608.
- ↑ Purdy, 2020, p. 73.
- ↑ Furness, 1922, p. 597.
Bibliografia
- Furness, C.E. «Mary W. Whitney» (en anglès). Popular Astronomy, Vol. 30, 1922, p. 597-608. ISSN: 2470-3184.
- Furness, C.E. «Mary W. Whitney (cont.)» (en anglès). Popular Astronomy, Vol. 31, 1923, p. 25-35. ISSN: 2470-3184.
- Haley, Paul A. «Mary Watson Whitney and the Vassar College Observatory 1880–1901» (en anglès). Antiquarian Astronomer, Num. 17, 2023, p. 2-27. ISSN: 1740-3677.
- Haley, Paul A. «Mary Watson Whitney: From Vassar to Nantucket (1901–16)» (en anglès). Antiquarian Astronomer, Num. 18, 2024, p. 42-78. ISSN: 1740-3677.
- Kenschaft, Patricia C. Change Is Possible: Stories of Women and Minorities in Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2005. ISBN 0-8218-3748-6.
- Mack, Pamela E. «Straying from their Orbits: Women in Astronomy in America». A: Gabriele Kass-Simon, Patricia Farnes (eds.). Women of Science: Righting the Record (en anglès). Indiana University Press, 1990, p. 72-116. ISBN 0-253-33264-8.
- Purdy, Elizabeth Rholetter. Industrialization and Political Activism: 1861 to 1899 (en anglès). Infobase, 2020. ISBN 978-1-4381-8322-0.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mary Watson Whitney» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Ashworth, Jr., William B. «Mary Watson Whitney» (en anglès). Linda Hall Library, 2017. [Consulta: 30 gener 2026].
- MH; CJ. «Mary Watson Whitney» (en anglès). Vasar Encyclopedia, 2008. [Consulta: 30 gener 2026].