Mas Pi (Vilablareix)
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia i casa forta | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 169 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vilablareix (Gironès) | |||
| Lloc | Al sud-oest del nucli, seguint el camí del Mas Pi | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1752-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006166 | |||
| Id. IPAC | 1960 | |||
El mas Pi és una masia de Vilablareix (Gironès), la torre de defensa de la qual està catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
La primera referència documental és del 1415, quan Bernat de Sitjar, ciutadà de Girona, vas establir unes terres a Joan Pi, de Vilablareix. El 1578 consta que el mas és propietat de Francesc Pi, i el 1610 de Joan Pi. L'any 1669 es té constància quen'era propietari Isidre Çanou, canonge de Girona. L'any 1739 era propietat d'Ignasi Ramon de Sallés i Sanou, de Vic,[2] i n'era masover Josep Tulsà.[1]
La reforma actual va ser dirigida per l'arquitecte Joan M. de Ribot.[1]
Descripció
És una construcció situada al puig de Sant Roc, amb mirador al pla de Vilablareix i Girona. Amb el pas del temps s'ha anat ampliant i transformant segons les exigències de cada època i els seus habitants. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, coberta a dues aigües amb parets portants de pedra i morter de calç. La porta principal és amb llinda de pedra. Té finestres amb ampit motllurat, cantonades de carreus i dues garites de vigilància a la façana principal.[1]
