Mataparent butiroide

Infotaula de nom comúMataparent butiroide
Nom comú sense valor taxonòmic

Els mataparents butiroides[1] són mataparents de barret típicament sec, sovint de color bruna a vermellosa. Els porus són fins i rodons, i poden tacar-se de blau en prémer-los; els butiroides típics tenen l'esponja groga, però el grup també inclou bolets propers amb porus blancs, roses, brunencs o lleugerament vermellosos en la maduresa.[2]

Són bolets de carn que blaveja o no en secció, però gairebé sempre són de blavejar lentament i suau (és intens en Imperator torosus, Gyroporus cyanescens i Gyroporus lacteus). S'adopta el neologisme «butiroides» pel fet que la majoria de mataparents d'aquest grup presenten els porus, la cama i la carn de color groc mantega (en anglès, butter boletes).

Mataparent apendiculat (Butyriboletus appendiculatus)
Mataparent regi (Butyriboletus regius)
Revers del mataparent subapendiculat (Butyriboletus subappendiculatus) mostrant l'esponja de porus fins

Espècies

Les espècies de mataparents butiroides més corrents, ordenades per gèneres, són:[1][3][4]

Tylopilus

Caloboletus

Imperator

  • Imperator torosus, mataparent de bou
  • Imperator rhodopurpureus, mataparent purpuri

Butyriboletus

Gyroporus

Suillus

Lanmaoa

Neoboletus

  • Neoboletus erythropus forma pseudosulphureus, mataparent groc

Baorangia

Cyanoboletus

Hemileccinum

Aureoboletus

  • Aureoboletus gentilis, mataparent salat (de faig)
  • Aureoboletus moravicus, mataparent salat (de roure)

Referències

  1. 1 2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
  2. ↑ Arora, David; Frank, Jonathan L. «Clarifying the butter Boletes: a new genus, Butyriboletus , is established to accommodate Boletus sect. Appendiculati , and six new species are described» (en anglès). Mycologia, 106, 3, 5-2014, p. 464–480. DOI: 10.3852/13-052. ISSN: 0027-5514.
  3. ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
  4. ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
  5. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 6 desembre 2023].