Mathé Altéry

Plantilla:Infotaula personaMathé Altéry
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie-Thérèse Renée Micheline Altare Modifica el valor a Wikidata
12 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMathé Altéry Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePop i òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPathé-Marconi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 maig 1956Festival de la Cançó d'Eurovisió 1956 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareMario Altéry Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1180654 TMDB (persona): 1371976 Spotify: 3icoSNfePMw9Z2JbQmTED7 Apple Music: 160139433 Musicbrainz: c9f98944-10d1-444b-8f12-a3ac68f81d41 Discogs: 1588418 Allmusic: mn0001477088 Modifica el valor a Wikidata

Mathé Altéry (París, 12 de setembre, 1927), és una soprano d'òpera francesa. Va aconseguir l'èxit a les dècades de 1950 i 1960, cantant notablement àries d'opereta i estàndards francesos i estrangers.

Biografia

Primers anys i inicis

El seu nom real és Marie-Thérèse Altare, filla del tenor Mario Altéry (1892-1974). Va començar a cantar de jove a Cherbourg (Manche), on treballava el seu pare. La seva veu lleugera i ja molt segura li va valer el sobrenom de "el rossinyol de Cherbourg" entre el públic local.

Després d'estudis de música clàssica, va debutar com a cantant de cor el 1950 al Théâtre du Châtelet de París, actuant a l'opereta americana Annie Get Your Gun.

Va ser reconeguda en un concurs de cançons celebrat a Deauville el 1953 pel director d'orquestra Raymond Legrand, qui va organitzar que gravés el seu primer àlbum, Les Belles de nuit, basat en la pel·lícula del mateix nom de René Clair, amb música de Georges van Parys. El 1956 a Lugano, va participar al primer Festival de la Cançó d'Eurovisió, on va co-representar França amb el cantant Dany Dauberson. Va interpretar "Le Temps perdu" i "Il est là" (Il est là de Dany Dauberson).

Carrera

Amb el suport de Pierre Bourgeois, president de Pathé-Marconi, va aconseguir l'èxit a partir de finals dels anys cinquanta, sobretot amb àlbums de la "sèrie 13": 13 valsos clàssics, 13 valsos vienesos, 13 melodies de la Belle Époque (guanyadora del premi Académie Charles-Cros el 1957), 13 àries d'opereta i més.

A la dècada del 1960, Mathé Altéry va prestar la seva veu a les versions franceses de diverses pel·lícules musicals. Va doblar les seqüències de cant de l'actriu britànica Julie Andrews a Somriures i llàgrimes (1965)[1] i les d'Audrey Hepburn a My Fair Lady (1964). Els diàlegs de les dues pel·lícules van ser doblats per Martine Sarcey, la veu francesa oficial de l'actriu americana des de Història d'una monja (1959) de Fred Zinnemann. L'èxit popular d'aquestes dues pel·lícules li va valer ofertes per actuar a Las Vegas, que va rebutjar per dedicar-se al seu marit, l'advocat parisenc Bernard Baqué de Sariac, amb qui es va casar el 1966.[2]

L'onada del yé-yé la va relegar a un segon pla. Després va fer nombroses gires a l'estranger, sobretot al Canadà, Sud-àfrica i Escandinàvia, on la seva veu va continuar captivant un ampli públic. El 1965, va gravar un CD de famosos duets amb el baríton Lucien Lupi. El 1970, va estrenar l'opereta Bon week-end Conchita de Roland Arday a París. El 6 d'octubre de 1984, va aparèixer al programa de televisió Champs Élysées, presentat per Michel Drucker, en un "especial d'opereta" on es va reunir amb Francis Lopez i Georges Guétary, i on va parlar de la seva carrera i de Luis Mariano.

El 1988, va crear Rêves de Vienne amb Francis Lopez al Théâtre de l'Eldorado, actuant davant d'un públic amb entrades exhaurides durant gairebé un any. Això va marcar el seu comiat als escenaris. A les dècades de 1990 i 2000, va aparèixer sovint a la televisió en programes de varietats com ara La Chance aux chansons i Chanter la vie de Pascal Sevran a France 2.

Vida personal

Va estar casada amb l'advocat Bernard Baqué de Sariac (10 de juliol de 1933 - 27 de juny de 2014).[3] Mathé Altéry és la neboda besneta de la cantant Juliette Wermetz, que va fer parella amb Enrico Caruso a La Scala de Milà.

Guardonada amb el títol de Cavaller de la Legió d'Honor (2006) per "57 anys d'activitat professional i artística".[4]

Filmografia

Doblatge

Discografia

  • Somriures i llagrimes (Pathé)
  • My Fair Lady - Les Parapluies de Cherbourg - Parade d'amour (Pacific Pathé)

Albums 33 revolucions

  • 13 extraits d'opérette - Pathé
  • 13 valses : Mathé Altéry, Mario Altéry, Colette Hérent, Jacques Pruvost, Pierre Germain, Franck Pourcel (dir.) - EMI C 051 10847
  • 13 valses de la Belle Époque : Frou-frou - Fascination - Oh ! la troublante volupté - Griserie - Rose-Mousse - Tu ne sauras jamais - Ah ! c'qu'on s'aimait - Amoureuse - Quand l'amour meurt - Pourquoi ne pas s'aimer - Les Bas noirs - Malgré tes serments - Reviens, Pathé, 1955
  • 13 mélodies de la Belle époque - Pathé
  • 13 berceuses et sérénades : Ma poupée chérie - Sérénade de Heykens - Berceuse de Geterchaninov - Sérénade de Gounod - Berceuse de Brahms - Sérénade de Toselli - Barcarolle des Contes d'Hoffmann - Sérénade de Schubert - Berceuse de Mozart - Sérénade de Pierre - Rêverie de Schumann - Berceuse de Clutsam - Aubade, Pathé, 1963
  • Les 13 plus beaux Noëls : Minuit, chrétiens - Noël - Belle nuit - Merci Noël - Vive le vent - les anges dans nos campagnes - Petit papa Noël - Mon Noël - venez, divin messie - Berceuse du petit Jésus - Prière à Noël - Noël (Trois âges sont venus) - Pathé, 1963
  • Les 13 plus belles valses du monde : (A) - Moulin-Rouge - La Petite Valse - Sympathie - Il bacio (Le rêve)- C'est le temps d'aimer - La Chauve-souris - (B) - Lover (L'amour est un rêve) - Paradise - Oh! tes grands yeux noirs - Un jour, tu verras - Cielito lindo (Adieu ma belle) - Réponds-moi, mon amour - Ville d'Amour - Pathé PAM 67 132, 1964

CD

  • 24 Best Loved French Songs (1989) amb André Claveau (Monitor Records/Smithsonian Folkways)
  • Mes plus belles chansons d'amour (1993)
  • 13 berceuses et sérénades (1996)
  • Le Meilleur de Mathé Altéry (2 discs, 1999) :
    • Les Belles de nuit - Frou-frou - Fascination - Quand l'amour meurt - Ah ! ce qu'on s'aimait - Revienso - Barcarolle - L'Anneau d'argent - La Chanson de Fortuno - Jardins d'Andalousie - Petite maison grise - Le Beau Danube bleu - La Valse de l'Empereur - La Veuve joyeuse - Rêves de printemps - C'est la saison d'amour - Les Saltimbanques - Les Cloches de Corneville - Véronique : “Adieu, je pars” - Berceuse de Brahms
    • L'amour est dans ta rue - J'aurais voulu danser - Quand tu dors près de moi - Chanson des collines - L'oiseau s'envole - I Love Paris - Les Chemins de l'amour - C'est l'été - Moulin-Rouge - La Chanson du Prater - Les Parapluies de Cherbourg - Valse de Monte-Carlo - Roses de Picardie - Dis-lui qu'on l'a remarqué - Nuit bleue - La Valse des lilas - En septembre sous la pluie
  • Mathé Altéry (2001)
  • Mathé Altéry (2006)

Referències

  1. ↑ Doublée l'année précédente par Éliane Thibault dans Mary Poppins.
  2. ↑ Nice-Matin, 14 avril 1966.
  3. ↑ Fiche défunt de Bernard Baqué de Sariac (1933-2014) sur matchID [archive]
  4. ↑ Décret du 31 décembre 2006 portant promotion et nomination [archive].