Matinera menuda de collar
Schoeniparus rufogularis  | |
|---|---|
 Schoeniparus rufogularis major (Phu Suan Sai National Park (en)  ) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Pellorneidae |
| Gènere | Schoeniparus |
| Espècie | Schoeniparus rufogularis (Louis Mandelli, 1873) Schoeniparus rufogularis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Alcippe rufogularis
|
| Protònim | Minla rufogularis |
La matinera menuda de collar[1] o fulveta de collar[2] (Schoeniparus rufogularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels pel·lorneids (Pellorneidae)[3][4]
Descripció
La matinera menuda de collar és un ocell petit, de color marró, amb un disseny elegant. Color marró rogenc càlid a la part superior amb parts inferiors grisenques-marrons pigallades. La cella i la gola són d'un color blanc net que contrasten fortament amb una "barbeta" marró ataronjat i una coroneta marró càlid delimitada per ratlles negres. Actiu en sotabosc dens, viatja sovint amb altres espècies en estols mixtos. Generalment no és tan atrevit com altres matineres petites, i no s'enfila per troncs i branques exposats. El cant és un "txeuiii-txeuiii-piita!" melòdicament brillant i breu. Els crits inclouen un explosiu "txom-uit!" i xiulets i sorolls més suaus.[5]
Distribució i hàbitat
La matinera menuda de collar es distribueix pel nord-est de l'Índia, Bhutan, nord-est de Myanmar, sud-oest de la Xina, Tailàndia, Laos, sud-oest de Cambodja i nord i centre del Vietnam.[6]
Habita diversos tipus de boscos, bambús i matolls. L'ocell és difícil de veure, ja que busca aliment en vegetació densa a prop del terra, sol, en parelles o en petits grups a la recerca de petits invertebrats.[5]
Estat de conservació
L'espècie té una àmplia distribució, però es creu que està disminuint en nombre, tot i que no prou com per considerar-se amenaçada. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica l'espècie com en risc mínim.[6]
Taxonomia i sistemàtica
La matinera menuda de collar va ser descrita per primer cop l'any 1873 per l'ornitòleg anglès aficionat Louis Mandelli amb el nom binomial Minla Rufogularis i la localitat tipus "Bhutan Duars".[7]
Durant molt de temps, les espècies de Schoeniparus, Lioparus, Fulvetta i Alcippe estaven classificades en un sol gènere, Alcippe, però diversos estudis genètics[8][9][10] demostren que estan molt lluny l'una de l'altra. Estudis genètics posteriors[11] demostren que són molt lluny dels parents més propers i ara es classifiquen en tres famílies diferents: Schoeniparus en els tords terrestres, Fulvetta i Lioparus en els tallarols, i Alcippe en les merles o en la seva pròpia família Alcippeidae.[12]
Etimologia
El nom genèric Schoeniparus combina el grec antic σχοινος skhoinos que significa canya, jonc; i el nom del gènere Parus (Linnaeus, 1758), de les mallerengues.[13]
L'epítet específic rufogularis combina el llatí «rufus» que significa “vermell”; el llatí modern «gularis», “amb gola” que alhora deriva del llatí «gula», “amb gola”.[14]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen sis subespècies:[12]
- S. r. rufogularis (Mandelli, 1873) – Himàlaia (de Bhutan fins al nord d'Assam, al nord del Brahmaputra).
- S. r. collaris (Walden, 1874) –des de l'est d'Assam fins a Bangladesh.
- S. r. major (Baker, 1920) – nord-est de Myanmar fins al nord i est de Tailàndia i el centre-nord de Laos.
- S. r. stevensi (Kinnear, 1924) – sud de la Xina (sud-oest de Yunnan) i nord d'Indoxina.
- S. r. kelleyi (Bangs, & van Tyne, 1930) – centre del Vietnam (província de Quang Tri).
- S. r. khmerensis (Meyer de Schauensee, 1938) – sud-est de Tailàndia i sud-oest proper de Cambodja.
Referències
- ↑ «Matinera menuda de collar». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/12/2021(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ «Rufous-throated Fulvetta- Schoeniparus rufogularis». Avibase. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ «Schoeniparus rufogularis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 15 juliol 2026].
- 1 2 «matinera menuda de collar». eBird. [Consulta: 15 juliol 2026].
- 1 2 «Schoeniparus rufogularis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22716621a259168790.en..
- ↑ Octavian,, Hume, Allan «Stray feathers» (en anglès). Journal of ornithology for India and its dependencies, v. 1, 1872, p. 416. Arxivat de l'original el 2025-11-01.
- ↑ Pasquet, Eric; Bourdon, Estelle; Kalyakin, Mikhail V.; Cibois, Alice «The fulvettas ( Alcippe , Timaliidae, Aves): a polyphyletic group» (en anglès). Zoologica Scripta, 35, 6, 11-2006, p. 559–566. DOI: 10.1111/j.1463-6409.2006.00253.x. ISSN: 0300-3256.
- ↑ Collar, N.J. «A partial revision of the Asian babblers (Timaliidae)» (PDF) (en anglès). vol.22 p. 85-112. Forktail, 2006. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ Moyle, Robert G.; Andersen, Michael J.; Oliveros, Carl H.; Steinheimer, Frank D.; Reddy, Sushma «Phylogeny and Biogeography of the Core Babblers (Aves: Timaliidae)» (en anglès). Systematic Biology, 61, 4, 01-07-2012, p. 631–651. DOI: 10.1093/sysbio/sys027. ISSN: 1076-836X.
- ↑ Cai, Tianlong; Cibois, Alice; Alström, Per; Moyle, Robert G.; Kennedy, Jonathan D. «Near-complete phylogeny and taxonomic revision of the world’s babblers (Aves: Passeriformes)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 130, 1-2019, p. 346–356. DOI: 10.1016/j.ympev.2018.10.010.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Babblers, scimitar babblers, ground babblers, Alcippe fulvettas – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Schoeniparus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 15 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: rufogularis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 15 juliol 2026].