Matthias Pintscher
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 gener 1971  (55 anys)Marl (Alemanya) |
| Formació | Hochschule für Musik Detmold |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, professor universitari de música |
| Ocupador | Musikhochschule de Múnic Juilliard School |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Manfred Trojahn |
| Alumnes | Elena Schwarz |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Lloc web | matthiaspintscher.com |
    | |
Matthias Pintscher (29 de gener de 1971) és un compositor i director d'orquestra alemany. De jove, va estudiar violí i direcció.[1]
Vida i carrera
Pintscher va néixer a Marl, Renània del Nord-Westfàlia. Va començar els seus estudis musicals amb Giselher Klebe el 1988 a la Hochschule für Musik Detmold, a Detmold. El 1990 va conèixer Hans Werner Henze i el 1991 i el 1992 va ser convidat a l'escola d'estiu de Henze a Montepulciano, Itàlia. Posteriorment, va estudiar amb el compositor i flautista alemany Manfred Trojahn. Va tenir una beca de compositor jove Daniel R. Lewis amb l'Orquestra de Cleveland del 2000 al 2002.[1]
L'octubre de 2010, Pintscher es va convertir en el primer artista en associació amb la BBC Scottish Symphony Orchestra. El juny de 2012, l'Ensemble InterContemporain va anunciar el nomenament de Pintscher com a pròxim director musical, a partir de la temporada 2013-14 de setembre, amb un contracte inicial de tres anys.[2] Des de la temporada 2014/15, Pintscher va ser nomenat "artista resident" a la Ràdio Danesa per un període de tres anys. És professor de composició a la Juilliard School de Nova York. Durant la temporada 2014/15 és l'artista resident a la Philharmonie de Colònia.
Diverses de les seves obres orquestrals i vocals han estat interpretades en llocs com el Carnegie Hall i el Royal Albert Hall.
El seu concert de doble trompeta del 2012 Chute d'Étoiles - Hommage à Anselm Kiefer es va inspirar en l'obra d'Ígor Stravinski. Va ser interpretada per primera vegada per l'Orquestra de Cleveland al Festival de Lucerna el 2012. L'estrena als Estats Units va ser al Carnegie Hall, també amb l'Orquestra de Cleveland. El 16 de maig de 2013, la BBC Scottish Symphony Orchestra va interpretar el primer ministre del Regne Unit als Glasgow City Halls.
Pintscher viu a la ciutat de Nova York des del 2008.
El 21 d'agost de 2016, Pintscher va dirigir la seva pròpia peça Reflections on Narcissus juntament amb El somni d'una nit d'estiu de Mendelssohn als 48 Proms de la BBC.
Obres publicades
- Monumento I (1991)
- Tableau / Miroir (1992)
- Nacht. Mondschein (1994)
- on a clear day (2004)
- whirling tissue of light (2013)
Música de cambra
- Quartet de corda núm. 2 (1990)
- Partita per a violoncel sol (1991)
- Omaggio a Giovanni Paisiello per a violí (1991, revisada el 1995)
- Quartet de corda núm. 4 «Ritratto di Gesualdo» (1992)
- Sieben Bagatellen mit Apotheose der Glasharmonika per a clarinet baix (1993, revisada el 2001) o per a clarinet (1994, revisada el 2001)
- Départ (Monumento III) per a conjunt instrumental (1993, revisada el 1995)
- dernier espace avec introspecteur per a acordió i violoncel (1994)
- Figura II / Frammento per a quartet de corda (1997)
- Figura I per a acordió i quartet de corda (1998)
- in nomine per a viola sol (1999)
- Figura IV / Passaggio per a quartet de corda (1999)
- Figura III per a acordió (2000)
- Figura V / Assonanza per a violoncel (2000)
- Janusgesicht per a viola i violoncel (2001)
- Study I for Treatise on the Veil per a violí i violoncel (2004)
- Study II for Treatise on the Veil per a violí, viola i violoncel (2006)
Música orquestral
- Invocazioni (1991)
- Devant une neige (Monumento II) (1993)
- Dunkles Feld – Berückung (1993, revisada 1998)
- Choc (Monumento IV) (1996)
- Five Orchestral Pieces (1997)
- sur "Départ" (2000)
- with lilies white (2001–02)
- Towards Osiris (2005)
- Verzeichnete Spur (2006)
- Osiris (2008)
- Mar'eh (2011)[3]
- Ex Nihilo (2011)
- idyll (2014)
- neharot (2020[4])
Concerts
- La Metamorfosi di Narciso per a violoncel i conjunt instrumental (1992)
- tenebrae per a viola i petit conjunt amb electrònica en directe (2000–2001)
- en sourdine per a violí i orquestra (2003)
- Reflections on Narcissus per a violoncel i orquestra (2005)
- Transir per a flauta i orquestra de cambra (2006)
- Sonic Eclipse per a trompeta solista, trompa solista i conjunt instrumental (2009–2010)
- Chute d'Etoiles per a dues trompetes i orquestra (2012)
- Un despertar per a violoncel i orquestra (2017)
Música teatral
- Gesprungene Glocken (1993-4, revised 2000)
- Thomas Chatterton, òpera (1994-8)
- L'espace dernier (2002-3)
Veu
- Gesprungene Glocken per a soprano i orquestra (1996)
- a twilight's song per a soprano i set instruments (1997)
- Music from "Thomas Chatterton" per a baríton i orquestra (1998)
- Monumento V per a vuit veus, tres violoncels i conjunt instrumental (1998)
- Hérodiade Fragmente per a soprano i orquestra (1999)
- Lieder und Schneebilder per a soprano i piano (2000)
- Vers quelque part ... – façons de partir per a veus femenines i percussió (2000) o per a veus femenines, percussió, tres violoncels i electrònica en directe (2001)
- She-Cholat Ahavah Ani (Shir ha-Shirim V) per a cor mixt a cappella (2008)
- songs from Solomon's Garden per a baríton i orquestra de cambra (2009)
Referències
- 1 2 Andrew Clements «The radical conservative». The Guardian, 29 agost 2003 [Consulta: 27 gener 2007].
- ↑ "Matthias Pintscher est nommé Directeur musical de l'Ensemble intercontemporain" / "Matthias Pintscher appointed Music Director of the Ensemble intercontemporain" (Press Release). Ensemble InterContemporain, 22 juny 2012.
- ↑ National Symphony Orchestra Playbill February 2015
- ↑ «Neharot, Matthias Pintscher».