Max Sunyer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947 la Pobla de Massaluca (Terra Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista, guitarrista de jazz |
Max Sunyer (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1947) és un guitarrista català de jazz rock.[1]
Biografia
Tot i haver nascut a La Pobla de Massaluca, la seva família va haver de migrar a França i d'allà a Barcelona, on desenvolupà la seva carrera musical. Als set anys estudià solfeig i violí amb el seu pare. I als catorze anys, ja instal·lat a Barcelona, es va interessar ràpidament per la guitarra elèctrica.
Amb un aprenentatge totalment autodidacta, el 1964 començà a actuar amb diverses formacions de música de ball, ampliant els seus coneixements amb els músics que anava trobant i amb algun mètode de jazz de difícil obtenció.
Del 1968 al 1972 va aprendre guitarra clàssica amb el mestre Gracià Tarragó,[2][3] tot i sense deixar de banda el món de la guitarra elèctrica i el del jazz, en els quals de manera progressiva s'introduí professionalment com a compositor-creador i intèrpret-estilista. Va formar part de grups com Tumblers, Vértice i Tapiman.
L'any 1974 entra a formar part del grup Iceberg, un quartet que va treballar a la recerca d'una música pròpia en una línia de fusió jazz-rock autòcton i rock progressiu. Aquest grup formava part de la banda que acompanyava el cantant Tony Ronald. El seu primer àlbum Tutankhamon, és un disc conceptual entorn de la història d'Egipte. El grup es dissol després d'enregistrar cinc LPs.[4]
A partir del 1979, després de la dissolució de Iceberg, i juntament amb Kitflus, forma el grup Pegasus,[5] actuant arreu del món fins i tot al Carnegie Hall de Nova York (EEUU) dins del Kool Jazz Festival, al Festival de Jazz de Montreux, etc. Dins dels molts projectes realitzats, van compondre la banda sonora de la pel.lícula "Berlín, Simfonia d'una Gran Ciutat", de Walter Ruttmann (1927) que interpretaren en directe en la seva projecció. Pegasus es van dissoldre el 2021.
En paral.lel, inicia la seva carrera en solitari, enregistrant els discs Babel (Bocaccio 1979), Jocs Privats (Bocaccio 1980), Ficcions (1984), Silencis (1986)... El 1981 és quan forma el Trio amb Salvador Niebla (bateria) i Carles Benavent (baix), enregistrant diversos àlbums.
No el podríem encasellar en la Música Laietana, tot i coincidir en espai (Zeleste) i temps, perquè la seva música és jazz i rock.
Al llarg de la seva carrera ha col.laborat amb múltiples músics i enregistraments, i ha estat actiu en política cultural. Ha participat en la gravació d'un centenar de discos senzills i uns 70 elapés d'altres artistes, com Joan Manuel Serrat, Pau Riba, Ia & Batiste, Los Amaya, Moncho, Paco Herrera i un llarg etcètera; així com en la creació de bandes sonores per a pel·lícules com Bilbao, de Bigas Luna; 3 por 4, de Manuel Yborra; El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur, de Jordi Grau; Quimera, de Carlos Pérez Ferrer, etc.
Actualment actua principalment en format duet, acompanyant veus femenines i altres músics. De tant en tant també es presenta en format trio, juntament amb Toni Cuenca (baix) i Dan Arisa (bateria), fill de Santi Arisa. Aquest últim també havia actuat amb Pegasus.
Aquesta formació va néixer el 2013 a Mallorca i amb ella publica el disc Illa Imaginada (2015).
Altres activitats
- Professor al Centre d'Estudis Musicals del Barri de la Ribera durant el 1980 i el 1981, i, des del 1984, dona seminaris i màster classes per Espanya.
- Director acadèmic de L'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori Liceu de 2002 a 2004.
- Director de l'àrea de Jazz i Música Moderna dels Estudis Superiors del Conservatori Liceu (2004).
- Director musical dels 12 primers números de les publicacions Revista de Jazz i Bajista.
- Director, realitzador i presentador del programa de ràdio iJazzClub, a emissora iCat FM des de l'abril de l'any 2006.
- President de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) des de l'any 2004 fins el 2013.
- Vicepresident de la Federació Unió de Músics de Catalunya (UMC) de 2004 a 2009 i president de 2010 a 2013.
- Des del 1987 fins a 2001 ha format part de la junta directiva de la SGAE.[6]
- Des de 1989 fins a 1998 ha format part del consell d'administració de l'AIE.
- Membre del Consell de Cultura de Barcelona (CCB).[7]
Discografia
Max Sunyer
- Babel (1979)
- Jocs privats (1980)
- Trio (1981)
- Ficcions (1984)
- Silencis (1988)
- Sal marina (1989)
- Nòmades (1992)
- Ficcions Special Edition + bonus tracks (1993)
- 1972 (1994)
- Arroz con costra (1995)
- Black Coral (1995)
- Nuestro Río (2002)
- Max Sunyer Secrets (2006)
Vértice
- Vértice (1970)
Tapiman
- Tapiman (1971)
- Tapiman (1972)
Iceberg
- Tutankhamon (1975)
- Coses nostres (1976)
- Sentiments (1977)
- En directe (1978)
- Arc-en-ciel (1979)
Pegasus
- Nuevos encuentros (1982)
- Comunicació (1983)
- Communication (1985, Alemanya)
- Montreux Jazz Festival (1984)
- Searching (1985)
- Berlin Simfonia d'una gran ciutat (1988)
- Còctel (1988)
- El setè cercle (1990)
- Selva pagana (1996)
- La prehistòria/Maquetes primigènies (2001)
- STANDBY...ON! (2014)
Guitarras Mestizas
- Guitarras Mestizas (1999)
- Delta 2000 (2000)
Premis
Amb Iceberg
- Votació popular a la revista Popular 1. Millor grup nacional (1976 i 1977)
- Millor grup nacional en directe (1976, 1977 i 1978)
- Premi del diari YA al millor grup (1976)
- Premi del diari La Voz de España al millor grup (1976)
- Número 1 al European Pop Jury de Suècia (1977)
- Premi de Radio Popular de San Sebastián al millor grup (1976)
Com a Max Sunyer
Amb Pegasus
- Primer premi del Premi del Disc de la Generalitat de Catalunya (1985)
- Premi Piano al millor grup (1985)
- Premi Quàrtica Jazz (votació popular) al millor grup nacional (1986)
- Premi ARC al millor grup de jazz (2009)
Referències
- ↑ Max Sunyer Arxivat 2019-11-21 a Wayback Machine. a historiasdelrock,es
- ↑ Gracià Tarragó al web d'Opus Musica.
- ↑ Gracià Tarragó al web de Diverdi.
- ↑ Iceberg a Discogs
- ↑ «Max Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Jordi Galceran, Lluís Arcarazo i Max Sunyer, entre els membres del Consell Territorial català de la SGAE, 26 d'abril de 2016
- ↑ L'Institut de Cultura Informa