Medalla colonial
  | |||
| |||
| Tipus | medalla de campanya | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 23 juliol 1893 - | ||
| Rang | ↑  Madagascar commemorative medal (en) 
↓  China expedition commemorative medal (en) | ||
| Estat | França | ||
La Medalla Colonial (francès: Médaille coloniale) és una condecoració francesa creada per l'article 75 de la Llei de Finances de 26 de juliol de 1893 per recompensar el "servei militar a les colònies, resultant de la participació en operacions bèl·liques, en una colònia o país protectorat". Ja no s'atorga. Un decret del 6 de juny de 1962 va canviar el terme "colonial" per "d'ultramar".
Història
Establerta per l'article 75 de la Llei de Finances del 26 de juliol de 1893,[1] el decret d'aplicació, de data 6 de març de 1894,[2] enumera les operacions militars dutes a terme per França a les seves colònies o protectorats (Algèria, Marroc, Cotxinxina, Costa d'Or, Illes Marqueses, Nosy Be, Nova Caledònia, Senegal i Sudan, Illes de la Societat i Tunísia) que poden optar a aquesta condecoració. L'abast del decret té un ampli efecte retroactiu, ja que les primeres operacions que es van tenir en compte per a la concessió de la Medalla Colonial daten del 1827, al començament de la conquesta d'Algèria. S'atorga sistemàticament amb un fermall que indica el territori de l'operació militar.
La llei de27 de març de 1914[3] afegia la possibilitat de rebre la Medalla Colonial sense fermall per al personal allistat i els sotsoficials amb deu anys de servei actiu i per als oficials amb quinze anys de servei actiu que haguessin servit en servei actiu i amb distinció durant almenys sis anys als territoris del sud d'Algèria i Tunísia, en colònies o protectorats que no fossin Reunió, l'Índia francesa, Saint-Pierre i Miquelon i les possessions franceses al Pacífic i les Antilles. El decret d'aplicació del 5 d'octubre de 1920[4] especificava que el titular de la medalla colonial amb fermall no podia reclamar la medalla colonial sense fermall i que el titular de la medalla colonial sense fermall a qui se li donés un fermall el portaria a la cinta de la medalla colonial que ja tenia.
Des de la seva creació, nombrosos altres textos normatius van modificar o complementar els territoris elegibles per a la concessió d'aquesta medalla. El decret de 6 de juny de 1962[5] substituí aquesta condecoració canviant-li el nom pel de Medalla d'Ultramar.
Disseny
L'article 4 del decret de 6 de març de 1894[2] establia les característiques de la medalla.
La medalla fa 30 mm de diàmetre. L'anvers presenta l'efígie de la República amb casc amb la inscripció République française (República Francesa). Al revers, un globus terraqüi ocupa el camp central, descansant sobre una àncora flanquejada per un trofeu d'armes.
La cinta, a la qual es poden enganxar els fermalls, té franges verticals blanques i blaves. La seva amplada pot variar de 35 a 37 mm.
El disseny de la medalla s'atribueix al capità de fragata Marie-Nicolas Saulnier de La Pinelais. La seva producció va ser duta a terme conjuntament per l'administració de la Casa de la Moneda de París i una empresa privada responsable de la fabricació de la base, l'anella de suspensió foliada i els fermalls amb osques. Els conjunts complets s'havien de lliurar als Ministeris de Marina i Guerra. La cinta, la broqueta de muntatge i el muntatge també s'incloïen en el subministrament.
Els dos ministeris van ser els responsables de distribuir les medalles gratuïtament als destinataris, amb un retard considerable, ja que no estaven disponibles immediatament. Només es van emetre a temps els diplomes que sempre acompanyen la concessió de la Medalla. El monopoli de la Moneda de París i la naturalesa feixuga de la seva administració van fomentar així un mercat privat pròsper, obligant l'administració a autoritzar la producció "paral·lela" sempre que complís amb les normes establertes. No obstant això, van aparèixer alguns dissenys anomenats "marginals".
El 1913, la Casa de la Moneda de París va decidir assumir la plena responsabilitat de la producció de la Medalla Colonial. Aquest segon tipus oficial presentava una fitxa redissenyada i gravada per Edmond-Émile Lindauer. La signatura de Georges Lemaire apareixia en relleu, mentre que en el primer tipus oficial estava en relleu. El bucle de suspensió foliat va passar a ser d'una sola cara i la cavitat es va formar a partir de dos cons truncats. Durant un període molt breu, els fermalls es van arrodonir en lloc de tenir osques. També van sorgir nombroses produccions privades.
Fermalls
Malgrat els seus diversos mètodes de fabricació, la Medalla Colonial té un disseny idèntic independentment de la campanya per la qual s'atorgava. Només el fermall, que estava unit a la cinta, identificava la campanya que donava dret al receptor a portar la medalla. Això excloïa els premis sense fermall.
Tot i que la producció de condecoracions era originalment un monopoli de la Casa de la Moneda de París , la producció de fermalls no era exclusiva. Els fabricants privats oferien els dissenys oficials de fermalls, però també en creaven de nous per encàrrec. Només els contrastos estampats als fermalls permeten datar-los i identificar els seus fabricants.
A més dels 54 models oficials, s'han identificat 119 noms diferents. Aquesta xifra, multiplicada successivament pel nombre de fabricants (en tots els períodes) i per la quantitat produïda per cadascun, ens dóna diversos centenars de varietats i gairebé dos milions d'exemples de productes bàsics produïts per l'Estat o de forma privada.
Quatre fermalls especials, creats per commemorar les principals missions, mereixen atenció . Aquests són el fermall "De l'Atlàntic al Mar Roig" per a la llarga i perillosa missió del comandant Marchand, el fermall "Missió Sahariana" per al comandant Lamy, el fermall "Centreafricana" per a la missió Gentil i el fermall "Gabon-Congo" per a les missions d'exploració de l'Àfrica Occidental liderades per Savorgnan de Brazza. Però més enllà de l'objecte en si, l'interès d'aquests bells fermalls, generalment fets d'or o plata, rau en el mite d'aquestes grans exploracions, dutes a terme amb recursos limitats i a través de vastos territoris desconeguts i perillosos (a més de la seva raresa).
Els fermalls oficials van ser:[6]
|
|
Referències
- ↑ Article 75 de la loi du 26 juillet 1893 portant fixation du budget général des dépenses et des recettes de l'exercice 1894
- 1 2 Décret du 6 mars 1894 déterminant les actions ou campagnes de guerre donnant droit à l'obtention de la médaille coloniale instituée par l'article 75 de la loi de finances du 26 juillet 1893
- ↑ Loi du 27 mars 1914 relative à la médaille coloniale sans agrafe pour les militaires, indigènes exceptés, qui comptent dix ans au moins de services effectifs pour les hommes de troupe et quinze ans pour les officiers
- ↑ Décret du 5 octobre 1920 fixant la liste des territoires dans lesquels les séjours ouvrent droit à l'attribution de la médaille d'outre-mer.
- ↑ Décret No. 62-660 du 6 juin 1962 relatif à la médaille d'outre-mer
- ↑ La médaille coloniale devenue médaille d'Outre-mer
- 1 2 3 Guide des ordres, décorations et médailles militaires.