Medalla de la Conducta Distingida

Plantilla:Infotaula esdevenimentMedalla de la Conducta Distingida
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdistinció al coratge Modifica el valor a Wikidata
Vigència4 desembre 1854 - 1993 Modifica el valor a Wikidata
Rang↑  Creu de la Força Aèria Modifica el valor a Wikidata ↓  Medalla per la Valentia Demostrada Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata

La Medalla de Conducta Distingida (anglès: Distinguished Conduct Medal – DCM) va ser una condecoració militar britànica instituïda el 1854 per la reina Victòria per reconèixer la valentia en el camp d'altres rangs de l'exèrcit britànic. Va ser el premi britànic més antic per valentia i va servir com la segona condecoració militar més alta per valentia, just per sota de la Creu Victòria. La medalla va romandre en ús fins al 1993, quan va ser deixada de ser atorgada i succeïda per la Creu per la Valentia Demostrada. A més del personal britànic, la medalla també es va atorgar a membres subcomissionats de les forces armades d'altres Dominis i colònies de la Commonwealth.[1][2][3]

Institució

La Medalla de Conducta Distingida va ser instituïda per Ordre Reial el 4 de desembre de 1854, durant la Guerra de Crimea, com a premi a suboficials, sotsoficials i homes de l'exèrcit britànic per "conducta distingida, galant i bona en el camp de batalla". Per a tots els rangs per sota d'oficial comissionat, era la segona condecoració més alta per valentia en acció després de la Creu Victòria, i els altres rangs equivalents a l'Orde del Servei Distingit, que només s'atorgava als oficials comissionats.

Abans de la seva institució, no hi havia hagut cap medalla oficial atorgada per la Corona Britànica en reconeixement d'actes individuals de valentia a l'Exèrcit.[1][2][3][4][5] La Medalla al Servei Meritori, establerta el 1845 per recompensar els suboficials i sergents amb llarga prestació, es va atorgar diverses vegades fins al 1854 per valentia en acció, tot i que aquest no era el propòsit principal de la medalla.[6][7] Un premi anterior específic per actes de valentia per altres rangs va ser la medalla de Sir Harry Smith per Valentia, encara que no oficial, instituïda pel general de divisió Sir Harry Smith el 1851. Tot i que el govern britànic inicialment va desaprovar la institució de la medalla per part de Sir Harry, posteriorment la va pagar i, per tant, li va donar reconeixement, però no estatus oficial.[8][9][10]

La Medalla de Conducta Distingida es va atorgar amb una gratificació, que variava en quantitat segons el rang, i es lliurava quan el receptor era donat de baixa de l'exèrcit.[11]

Des del gener de 1918, els receptors han tingut dret a les lletres postnominals DCM.[11]

Una barra per a la medalla, introduïda el 1881, es podia atorgar en reconeixement de cada acte posterior de conducta distingida pel qual s'hauria atorgat la medalla.[1][12][13]

Durant la Primera Guerra Mundial, va sorgir la preocupació que l'elevat nombre de medalles que es concedien devaluaria el prestigi de la medalla. Per tant, la Medalla Militar es va instituir el 25 de març de 1916 com a premi alternatiu i inferior, amb la Medalla de Conducta Distingida reservada per a actes de valentia més excepcionals.[4][12][13] van concedir al voltant de 25.000 Medalles de Conducta Distingida durant la Primera Guerra Mundial, i aproximadament 1.900 durant la Segona Guerra Mundial.[1]

Elegibilitat

La Medalla de Conducta Distingida també es podia atorgar al personal militar que servia en qualsevol de les forces del Sobirà a l'Imperi Britànic, i les primeres condecoracions a les tropes colonials es van fer el 1872, al Regiment de les Índies Occidentals.[14] Els membres de l'exèrcit indi van romandre inelegibles, ja que podien rebre l'Orde Indi del Mèrit i, a partir del 1907, la Medalla al Servei Distingit Indi. [11]

A partir del setembre de 1916, els membres de la Divisió Naval Reial van poder optar a condecoracions militars, inclosa la Medalla de Conducta Distingida, durant la guerra.[15] Per altra banda, va seguir sent una condecoració exclusiva de l'Exèrcit fins al 1942, quan altres rangs de la Royal Navy, la Royal Air Force i les Marines i Forces Aèries dels Dominis i les Colònies també van poder optar a una conducta distingida en acció sobre el terreny.[2][5]

El 1979, es va ampliar l'elegibilitat per a diversos premis britànics, inclòs el DCM, per permetre condecoracions pòstumes.[16] Fins aleshores, només es podien atorgar pòstumament la Creu Victòria i una menció als despatxos.

Adopció

El maig de 1894, la reina Victòria va autoritzar els governs colonials a adoptar diverses medalles militars per atorgar a les seves forces militars locals. La Colònia de Natal i la Colònia del Cap van introduir aquest sistema a l'agost i setembre de 1894 respectivament, i la Colònia de Transvaal ho va seguir el desembre de 1902, mentre que Austràlia, Canadà i Nova Zelanda també van adoptar la medalla. Tanmateix, només es van atorgar finalment les versions de Natal i Canadà.[7]

El 1913 es va aprovar una versió territorial de la Medalla de Conducta Distingida per a la Unió de Sud-àfrica, però mai es va atorgar. Més de 300 membres de les Forces de Defensa de la Unió van rebre les versions britàniques aplicables de la condecoració durant les dues Guerres Mundials.[17][18]

El 1903 es van establir Medalles Africanes de Conducta Distingida específiques per als King's African Rifles i la Royal West African Frontier Force. Aquestes van ser substituïdes per la Medalla Britànica de Conducta Distingida el 1943.[14]

Aquestes Medalles de Conducta Distingida colonials tenien el mateix disseny que la versió britànica, amb una inscripció territorial o d'unitat addicional al revers, en una línia corba per sobre de la inscripció regular.[17][19]

Descontinuació

Arran de la revisió del sistema d'honors britànic de 1993, que formava part de la iniciativa per eliminar les distincions de rang respecte als premis per valentia, la Medalla de Conducta Distingida va ser descontinuada, així com la Medalla per la Valentia Demostrada i el premi, específicament per valentia, de l'Orde del Servei Distingit. Aquestes tres condecoracions van ser substituïdes per la Creu per la Valentia Demostrada, per servir com a premi de segon nivell per valentia per a tots els rangs de totes les Armes del Servei.[4][12][13]

Després de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels països de la Commonwealth van crear el seu propi sistema d'honors i van deixar de recomanar les condecoracions britàniques. Les últimes condecoracions de la Medalla de Conducta Distingida per a l'exèrcit canadenc van ser per a Corea.[20] L'última condecoració australiana de la DCM es va anunciar a The London Gazette l'1 de setembre de 1972 per al Vietnam,[21] igual que l'última condecoració neozelandesa, anunciada el 25 de setembre de 1970.[22] El Canadà, Austràlia i Nova Zelanda van substituir la DCM a la dècada de 1990, com a part de la creació de les seves pròpies condecoracions de valentia sota els seus propis sistemes d'honors.

Ordre de lluïment

En l'ordre de vestir prescrit per la Cancelleria Central Britànica de les Ordres de Cavalleria, la Medalla de Conducta Distingida té el mateix rang que la Medalla de Conducta Distingida (Natal) i té prioritat després de la Creu de la Força Aèria i abans de la Medalla per la Valentia Demostrada.[23]

Orde de precedència
Plantilla:Ribbon devices/alt

Creu de la Força Aèria

 Plantilla:Ribbon devices/alt

Medalla de la Conducta Distingida

 Plantilla:Ribbon devices/alt

Medalla per la ValentiaDemostrada

Receptors

Totes les condecoracions de la Medalla de Conducta Distingida es van notificar a la London Gazette i, durant la Primera Guerra Mundial, generalment també s'hi van incloure citacions.

De 1854 a 1914 es van atorgar 3.529 medalles i 13 barres de segon premi. D'aquestes, unes 808 medalles es van atorgar per la Guerra de Crimea i 2.092 per la Segona Guerra Bòer, i algunes d'aquestes últimes van ser la versió d'Eduard VII.[1] Durant la Guerra Bòer, es van atorgar sis medalles pòstumament i es van atorgar sis barres datades, tres d'elles a receptors que havien rebut la seva primera Medalla de Conducta Distingida en aquesta guerra.[24][25]

Qualsevol receptor de la Medalla de Conducta Distingida durant el regnat del rei Eduard VII tenia el seu premi anunciat a la London Gazette, tot i que rarament es publicava una citació.

Durant la Primera Guerra Mundial, es van atorgar 24.620 medalles, així com 472 primeres barres i nou segones barres, amb 46 condecoracions més durant el període 1920-1939.
Durant la Primera Guerra Mundial i després que tots els soldats que rebessin la Medalla de Conducta Distingida també veiessin la seva condecoració anunciada a la London Gazette, tot i que, a diferència de les condecoracions anteriors, sempre s'incloïa una breu citació que descrivia els seus actes galants i el motiu pel qual se'ls havia atorgat la condecoració. La citació sovint començava amb les paraules: "Per la seva valentia demostrada i dedicació al deure...".

A la Segona Guerra Mundial, es van atorgar 1.891 medalles i nou primeres barres.

Després de la guerra , es van obtenir un total de 153 condecoracions de guerra (DCM) entre 1947 i 1979, incloent-hi 45 a les forces australianes i neozelandeses pel servei al Vietnam.[1][26] Es van atorgar 25 condecoracions més després de 1979, nou pel servei a Irlanda del Nord, [27] vuit per a l'Atlàntic Sud,[28] i vuit per a la Guerra del Golf, [29] incloent-hi diverses condecoracions retrospectives fins al 2006.[30]

Es van atorgar condecoracions honorífiques de la Medalla de Conducta Distingida a membres de les forces aliades, incloent-hi 5.227 per a la Primera Guerra Mundial [31] i 107 per a la Segona Guerra Mundial.[26] (Les llistes de condecoracions de la Primera Guerra Mundial a les forces aliades es conserven en fitxers específics per país dins de la sèrie WO 388/6 a Kew, i es van publicar el 2018.) [32]

Austràlia

A partir de la Segona Guerra Bòer, la Medalla de Conducta Distingida s'ha atorgat a 2.071 membres de l'Exèrcit Australià i a tres membres de la Reial Força Aèria Australiana. Es van atorgar trenta-unes barres, totes a membres de l'Exèrcit i la majoria per accions durant la Primera Guerra Mundial.[5] L'última condecoració a un australià es va fer el 1972, arran de la Guerra del Vietnam.[21]

Canadà

La medalla va ser atorgada per primera vegada a un canadenc el 19 d'abril de 1901. En total, hi va haver 2.132 condecoracions per a personal de l'exèrcit canadenc i de la Reial Força Aèria Canadenca, 38 primeres barres i una segona barra.[2]

Nova Zelanda

Entre 1899 i 1970, es van atorgar 525 Medalles de Conducta Distingida a neozelandesos.[3]

Sud-àfrica

Més de 300 medalles de conducta distingida van ser atorgades a sud-africans durant les dues guerres mundials.[18]

Disseny

La medalla va ser encunyada en plata i és un disc de 36 mil·límetres (1,4 polzades) de diàmetre i 3 mil·límetres (0,12 polzades) de gruix. El suspensor de totes les versions té un patró de volutes ornamentades. La manera de fixar el suspensor a la medalla variava entre les versions de la medalla i, en les primeres versions, permet que la medalla giri.
Totes les medalles atorgades porten el número, el rang, el nom i la unitat del receptor a la vora.[1][2]

Anvers

Hi havia vuit variants de l'anvers:[33]

  • L'anvers original victorià mostra un Trofeu d'Armes, dissenyat per Benedetto Pistrucci,[34] que incorpora un escut central amb l'Escut Reial d'Armes sense cap inscripció, com també es veu a la Medalla de l'Exèrcit pel llarg servei i bona conducta. A partir de 1902, després de l'ascens del rei Eduard VII, l'efígie del monarca regnant va substituir el trofeu d'armes, amb els títols respectius del monarca inscrits al voltant del perímetre: [1][12]
  • El rei Eduard VII – EDWARDUS VII REI IMPERADOR".
  • Rei Jordi V, amb el cap descobert – GEORGIVS V BRITT: OMN: REX ET IND: IMP:
  • Rei Jordi V, coronat – GEORGIVS•V•D•G•BRITT•OMN•REX•ET•INDIÆ•IMP•. Emès per a premis a la dècada del 1930.
  • Rei Jordi VI – Hi havia dues versions, amb les inscrites GEORGIVS VI D:G:BR OMN REX ET INDIAE IMP: atorgada durant la Segona Guerra Mundial i immediatament després, i GEORGIVS VI DEI GRA: BRITT: OMN: REX FID: DEF: actual de finals dels anys quaranta. Aquest segon tipus va ser atorgat, en lloc de la versió Isabel II, als canadencs durant la Guerra de Corea.[2]
  • Reina Elisabet II: dues versions, amb les inscrites ELIZABETH II D:G:BR:OMN: REGINA F:D: atorgades a mitjans de la dècada de 1950 i ELIZABETH II DEI GRATIA REGINA FD atorgades posteriorment fins al 1993.
Revers

El revers de totes les versions és llis, amb una vora elevada, i porta la inscripció FOR DISTINGUISHED CONDUCT IN THE FIELD (Per conducta distingida al camp) en quatre línies, subratllada per una corona de llorer entre dues fulles de llança.[1]

Barres

La barra per a un segon premi o posteriors és recta i també de plata. Les barres atorgades entre 1881 i mitjans de 1916 porten el mes i l'any del premi posterior, mentre que les atorgades després de mitjans de 1916 porten una esprai de llorer i no porten data. En uniforme informal o en ocasions en què només es porten cintes, es porta una roseta de plata a la cinta per indicar el premi de cada barra.[1][12][13][35]

Cinta

La cinta fa 32 mil·límetres d'amplada i és de color carmesí fosc, amb una banda blau marí de 10 mil•límetres d'amplada al centre.[1][2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 «The King's Own Royal Regiment Museum, (Lancaster), Distinguished Conduct Medal».
  2. 1 2 3 4 5 6 7 Veterans Affairs Canada – Distinguished Conduct Medal (DCM) (Access date 19 May 2015)
  3. 1 2 3 New Zealand Defence Force – British Commonwealth Gallantry, Meritorious and Distinguished Service Awards – The Distinguished Conduct Medal Arxivat 27 June 2015 a Wayback Machine. (Access date 19 May 2015)
  4. 1 2 3 TracesOfWar.com – Distinguished Conduct Medal (Access date 19 May 2015)
  5. 1 2 3 Australian Government – It's an Honour – Imperial Awards – Distinguished Conduct MedalArxivat 15 August 2018 a Wayback Machine. (Access date 7 January 2023)
  6. ↑ Abbott i Tamplin, 1981, p. 62–63.
  7. 1 2 Mussell, 2014, p. 91.
  8. ↑ Online Medals – Medal Encyclopedia – Sir Harry Smith’s Medal For Gallantry (Access date 27 April 2015)
  9. ↑ National Army Museum – Sir Harry Smith Medal for Gallantry 1851, awarded to Paul Arendt Arxivat 3 March 2016 a Wayback Machine. (Access date 27 April 2015)
  10. ↑ South African Medal Website – Unofficial Military Awards (Access date 27 April 2015)
  11. 1 2 3 Duckers, 2001, p. 36.
  12. 1 2 3 4 5 Firstworldwar.com Encyclopedia – Distinguished Conduct Medal (Access date 19 May 2015)
  13. 1 2 3 4 The Worcestershire Regiment – Distinguished Conduct Medal (DCM) (Access date 19 May 2015)
  14. 1 2 Abbott i Tamplin, 1981, p. 71.
  15. ↑ Abbott i Tamplin, 1981, p. 74.
  16. ↑ Abbott i Tamplin, 1981, p. xx.
  17. 1 2 South African Medal Website – Colonial Military Forces (Accessed 6 May 2015)
  18. 1 2 South African Medal Website – Union Defence Forces (1913–1939) (Accessed 9 May 2015)
  19. ↑ Mussell, 2014, p. 91–92.
  20. ↑ The London Gazette: no. 39759. p. 490. 23 January 1953.
  21. 1 2 The London Gazette: no. 45767. p. 10458. 1 September 1972.
  22. ↑ The London Gazette: no. 45199. p. 10513. 25 September 1970.
  23. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 56878. p. 3352. 17 March 2003.
  24. ↑ AngloBoerWar.com – British and Colonial – Distinguished Conduct Medal (Access date 19 May 2015)
  25. ↑ Figures from Abbott & Tamplin, p. 81–82, excluding cancelled and disallowed awards.
  26. 1 2 Abbott i Tamplin, 1981, p. 81-84.
  27. ↑ DCMs for Northern Ireland post 1979, London Gazette: 15 December 1981; 12 April 1983; 11 April 1988; 12 April 1988; 6 November 1990; 6 April 1994; 10 May 1996; 18 May 1998. .
  28. ↑ DCMs for S. Atlantic. Supplement to London Gazette, 8 October 1982: Page 12838. Page 12847; Page 12848.
  29. ↑ DCMs for Gulf War. London Gazette: 29 June 1991 (1); 29 June 1991 (2);12 July 1991; 13 May 1997; 5 December 1997; 15 December 1998; 8 September 2006.
  30. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 58092. p. 12274. 8 September 2006.
  31. ↑ Howard Williamson. Awards of the DCM and MM to the Allied armies during the Great War of 1914-20. Orders & Medals Research Society Journal, Vol 59, No 1. March 2020, p. 13. Numbers based on names published in the London Gazette and War Office Lists up to August 1925, and includes DCMs for Russian intervention 1919–20.
  32. ↑ Williamson, Howard J. The Distinguished Conduct Medal Awarded to The Allied Armies by The British Government. privately published by Anne Williamson, 2018. ISBN 978-1-9996727-0-6.
  33. ↑ Abbott i Tamplin, 1981, p. 76.
  34. ↑ Duckers, 2001, p. 33.
  35. ↑ Online Medals – Distinguished Conduct Medal (Access date 19 May 2015)

Bibliografia

  • Abbott, Peter E. Recipients of the Distinguished Conduct Medal, 1855–1909, A List with other Details of all who Received the Medal before the Outbreak of World War 1. J. B. Hayward and Son, 1975. ISBN 0903754096. 
  • Abbott, Peter E.; Tamplin, John. British Gallantry Awards. 2nd. Nimrod Dix and Co, London., 1981. ISBN 9780902633742. 
  • Duckers, Peter. British Gallantry Awards 1855–2000. Shire Publications, Risborough, Buckinghamshire, UK, 2001. ISBN 9780747805168. 
  • McDermott, Philip. For Distinguished Conduct in the Field, the Register of the DCM 1920–1993, 1994. ISBN 9780903754651. 
  • Medals Yearbook 2015. Token Publishing, Honiton, Devon., 2014. ISBN 9781908828163. 
  • Walker, Robert. Recipients of the Distinguished Conduct Medal 1914–1920. Midland Medals, 1981. ISBN 090745500X. 
  • Williamson, Howard J. The Annotated DCM Roll 1914-1920 Volumes I & II. 1st. privately published by Anne Williamson, 2025. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.