Melicertes
  | |
| Tipus | Déus de la mar de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Ino |
| Pare | Atamant |
| Germans | Learc |
| Altres | |
| Equivalent | Palaemon (en)  |
Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic: Μελικέρτης) era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino. La seva mare el va arrossegar amb ella quan es va precipitar al mar.[1] Ino, per obra de Dionís, es va transformar en la deessa Leucòtea i Melicertes en el déu Palèmon.[2]
Hi ha diverses versions de la mort de Melicertes i de la seva divinització. De vegades s'explicava que el seu pare, Atamant, l'havia llançat a una olla d'aigua bullent, i la seva mare l'havia tret ràpidament, però, desesperada, es va suïcidar. Altres vegades, la mateixa Ino l'havia posat dins de l'olla i després s'havia llançat al mar amb el cadàver del seu fill als braços. Algunes versions explicaven que havia fugit amb la criatura viva i s'havien ofegat tots dos.[3] Els Jocs Ístmics se celebraven en honor de Palèmon.[4]
També es deia, que a l'indret on Ino es va llençar a l'aigua, entre Mègara i Corint, un dofí havia dut fins a la costa el cos de Melicertes i l'havia deixat vora d'un pi. Sísif, el germà d'Atamant, que era rei de Corint, va trobar el cos i va ordenar que li donessin sepultura. Per indicació d'una nereida va instaurar un culte a Melicertes amb el nom de Palèmon, i va fundar els Jocs Ístmics com a jocs guerrers funeraris en el seu honor.[3]
Referències
- ↑ Biblioteca d'Apol·lodor, I, 9, 1
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 2
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 353. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 44, 7
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 146. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 8429741461