Melika

Plantilla:Infotaula geografia políticaMelika
Imatge
Tipusksar Modifica el valor a Wikidata
Lloc
 32° 28′ 59″ N, 3° 41′ 12″ E / 32.4831°N,3.6867°E / 32.4831; 3.6867
EstatAlgèria
ProvínciesProvíncia de Ghardaïa
DistricteGhardaïa District (en) Tradueix
ComunaGhardaïa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6,64 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1982 (6a Sessió)
Identificador188-003

Melika (amazic: ⴰⵜ ⵎⵍⵉⵛⴻⵜ, At Mlichet;[1] àrab: مليكة, Malīka) és un dels ksars de la pentàpolis de la vall del Mzab. Forma part del municipi de Ghardaïa, a la wilaya de Ghardaïa, a Algèria.[2] Amb la resta de la vall del Mzab, està classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Toponímia

El nom de Melika significa ‘la reina’, perquè en el passat era la ciutat més important de la pentàpolis de Mzab.[3]

Geografia

Fortificació de Melika
Ciutat baixa de Ghardaïa (districte de Theniet El Mekhzene) i ksar de Melika al fons

Melika és una de les ciutats de la pentàpolis de Mzab.[4] Està construïda damunt un altiplà amb vista a la riba esquerra del uadi Mzab.[4]

Es troba equidistant entre Ghardaïa i Beni Isguen. El seu palmerar ha desaparegut després d'urbanitzar la vall.[5]

Història

Melika és una de les cinc ciutats fundades a la primera meitat del segle xi pels mozabits ibadites de Tiaret,[6] després de la destrucció del regne rustúmida pels fatimites al segle x.[7] Altres fonts situen la fundació del ksar de Melika al segle xii, al 1124.[4] Fins al segle xix, Melika era considerada la ciutat santa de Mzab, reputació que després li va prendre Beni Isguen.[8]

Cap als 1250-1251, va acollir la població de Bounoura, després d'un conflicte que acabà amb la destrucció d'aquesta darrera.[9] El 1317, un xeic ibadita de Melika arribà a un acord amb un xeic châamba de Metlili per a l'establiment conjunt de famílies châamba i mozabites en aquestes dues ciutats per tal d'enfortir la cooperació entre la gent del poble i els nòmades.[10]

Patrimoni

Mélika, mausolée de Cheikh Sidi Aissa
Mausoleu del xeic Sidi Aissa

La ciutat i la resta de la vall del Mzab han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO del 1982 ençà.[3] Entre les zones protegides hi ha l'alcàsser de Melika, l'únic de la vall que no s'ha ampliat pels trets físics de la seua base.

Melika és una rèplica en miniatura de Ghardaïa, les cases d'ocre s'aferren als vessants escarpats del pujol i les cases altes hi actuen com a muralla protectora.[11]

Melika fou antigament la ciutat santa del Mzab i conté les tombes del xeic Sidi Aissa i la seua família, un sant venerat autòcton, amb uns iduden com dits d'argila rentada amb calç que apunten cap al cel. A diferència dels altres ksars, el soc de Melika és a la vora de la gran mesquita, al bell mig de la ciutat.[12]

Referències

  1. ↑ OPVM, Office de Protection et de Promotion de la Vallée du M'Zab-. «Articles - Le ksar de MELIKA ( At mlichet )» (en àrab). [Consulta: 5 octubre 2025].
  2. ↑ «Décret No. 84-365, fixant la composition, la consistance et les limites territoriale des communes. Wilaya de Ghardaïa» (pdf) (en francés). Journal officiel de la République Algérienne, 19-12-1984. Arxivat de l'original el 2 març 2013 or before. [Consulta: 2 març 2013].
  3. 1 2 Babo, Daniel. Algérie (en francés). Éditions le Sureau, 2010, p. 159 (Des hommes et des lieux). ISBN 978-2-911328-25-1.
  4. 1 2 3 Côte, Marc. Guide d'Algérie (en francés). Marc Côte|Média-Plus, 1996, p. 241. ISBN 9961-922-00-X.
  5. ↑ Imen Bensalah, Badreddine Yousfi, Nadjat Menaa and Zohir Bougattoucha, « Urbanisation de la vallée du M’zab et mitage de la palmeraie de Ghardaïa (Algérie) : un patrimoine oasien menacé », Belgeo Online, 2 | 2018, Online since 17 July 2018, connection on 25 January 2020. DOI : 10.4000/belgeo.24469.
  6. ↑ Fauvelle-Aymar, François-Xavier. L'Afrique ancienne: de l'Acacus au Zimbabwe: 20000 avant notre ère-XVIIe siècle (en francés). Belin, 2018, p. 127. ISBN 978-2-7011-9836-1.
  7. ↑ Agabi, C. «Ibadites» (en francés). Encyclopédie berbère, 23, 01-10-2000, p. 3567–3574. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1624. ISSN: 1015-7344.
  8. ↑ Bonête, Y. «Beni Isguen» (en francés). Encyclopédie berbère, 10, 01-12-1991, p. 1451–1452. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1676. ISSN: 1015-7344.
  9. ↑ Bonête, Y. «Bou Noura» (en francés). Encyclopédie berbère, 10, 01-12-1991, p. 1577. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1794. ISSN: 1015-7344.
  10. ↑ Nantet, Bernard. Le Sahara (en francés). Éditions Tallandier, 2013, p. 56. ISBN 979-10-210-0239-5.
  11. ↑ Babo, Daniel. Algérie (en francès). Éditions le Sureau, 2010, p. 159 (Des hommes et des lieux). ISBN 978-2-911328-25-1.
  12. ↑ Vallée du M'zab: Patrimoine mondial en quête d'attention ..., Info Soir du 10/01/2018.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.