Melsterbeek
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 110 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Brabant Flamenc (Bèlgica) i Limburg (Bèlgica) | |||
| Lloc | Jeuk (en)  | |||
| Final | ||||
| Cota final | 25 m | |||
| Lloc | Gete | |||
| ||||
| Ciutat riberenca | Rummen, Geetbets, Gingelom | |||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 22 m | |||
| Dimensió | 35 ( ) km | |||
El Melsterbeek és un afluent del Gete que neix a Heiselt, un llogaret dins del poble de Jeuk al municipi de Gingelom de la província de Limburg a Bèlgica.
Amb els rius Dèmer, Mombeek i Herk rega la zona geogràfica dita Haspengouw humit, caracteritzada per la presència de molts rius i rierols.[1] La batalla de Brustem del 1467 va tenir lloc als prats humits del riu a l'entorn del castell de Brustem. Al llarg del curs s'hi van construir des de l'alta edat mitjana uns molins d'aigua, dels quals es destaquen el Hornemolen documentat des de del 1211,[2] el Mestermolen del segle xii que s'està reformant per-ne una petita central hidroelèctrica[3] i el Grazenmolen.[4]
Moltes intervencions humanes del segle xx de racionalització van crear enormes problemes d'inundacions fangoses i d'erosió accelerada de la vall del Melsterbeek. Des de l'inici del segle xxi, s'executa un projecte anti-erosió amb una llarga sèrie de petites mesures per tal d'alentir el desguas i doncs la força erosiva de l'aigua. Fer sedimentar la fang en conques d'inundació controlades, construir bardisses de branques mortes i replantar bardisses d'arbustes vius, sembrar les ribes inundables d'herbes, conrear sense llaurades pregones, reduir el temps de les terres ermes... ràpidament van donar resultats concrets: una reducció entre 60 i 90% del volum de la fang, una reducció del cost de neteja després d'aigües altes i un cabal amb màxims menys extrems després de pluges intenses.[5] A més, la qualitat de l'aigua continua augmentant, la sobrecàrrega de nutrients va baixar i s'observa una millora de la biodiversitat, particularment en l'avifauna amb més de 128 espècies, entre altres cabussets, rasclons, cotxes blaves i bitxacs comuns.[6]
- Afluents
- Cicíndria (Sint-Truiden)
- Molenbeek (Runkelen, un poble de Sint-Truiden)
Bibliografia
- Sneijers, Petra. Langs Molenbeek en Melsterbeek in Sint-Truiden (en neerlandès). Sint-Truiden: Ajuntament de Sint-Truiden, 2010, p. 64.
Referències
- ↑ Govern de Flandes «Natuur- en landbouwgebieden “Vallei van de Gete, Melsterbeek en Graasbeek van Budingen tot Halen”» (en neerlandès). Afbakening van de gebieden van de natuurlijke en agrarische structuur regio Haspengouw-Voeren, Bijlage III:Toelichtingsnota, 2010. Arxivat de l'original el 2015-07-14 [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman. «Hornemolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2014. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman. «Metsterenmolen Metstermolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Denewet, Lieven; Holemans, Herman; De Schepper, Jo. «Grazenmolen» (en neerlandès). Molenecho's, 2015. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ Vandaele, Karel; Lammens, Jo; Priemen, Peter; Gorissen, Annelies. Effect van erosiebestrijding op sedimentaanvoer naar waterlopen in hellende landbouwgebieden vanZuid-Limburg : deelbekken van de Melsterbeek (Efecte de la lluita contra l'erosió sobre l'aport en sediments als cursos d'aigua en zones no planes al sud de Limburg: el cas de la conca del Melsterbeek) (en neerlandès). Hasselt: Diputació de la Província de Limburg, 2012. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
- ↑ «VMM: "Overstromingsgebied heeft zelfzuiverend effect" (Conques d'inundació tenen capacitat d'autoneteja)» (en neerlandès). Vlaams Infocentrum Land- en Tuinbouw, 09-12-2011. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 14 juliol 2014].