Mencei
Un mencei[1][2] (del guanxe[3] i en castellà mencey[4]) era el monarca o rei dels guanxes de Tenerife, que regia un menceiat o territori. L'equivalent a Gran Canària es denomina guanarteme. A Tenerife, l'últim gran mencei va ser Tinerfe el Gran; cal destacar que molts dels noms dels menceis són producte de la imaginació del poeta Antonio de Viana, nascut gairebé vuitanta anys després de la conquesta de les illes Canàries. Gràcies a alguns manuscrits anteriors a ell, es conserven noms de menceis i guerrers com el de Benytomo (Bencomo),[5] fill del mencei Sunta, que tenia la seva cort a Adeje (cent anys abans de la conquesta) i governava tota l'illa. Va tenir nou fills legítims i un d'il·legítim, que posteriorment es van rebel·lar i van dividir l'illa en nou menceiats:
- Daute: ocupava l'extensió dels municipis actuals d'El Tanque, Los Silos, Santiago del Teide, Buenavista del Norte i Garachico.
- Abona: ocupava l'extensió dels actuals municipis de Fasnia, Arico, Arona, San Miguel de Abona i Granadilla de Abona. Limitava amb el menceiat de Güímar al NE, amb el d'Adeje al sud, al N amb Las Cañadas del Teide i al S amb el mar.
- Taoro: ocupava l'extensió dels actuals municipis de Puerto de la Cruz, La Orotava, La Matanza de Acentejo, Los Realejos i Santa Úrsula.
- Adeje: ocupava l'extensió dels actuals municipis de Guía de Isora, Adeje i Vilaflor.
- Anaga: ocupava part de l'extensió dels actuals municipis de Santa Cruz de Tenerife i San Cristóbal de La Laguna.
- Icod: ocupava l'extensió dels actuals municipis de San Juan de la Rambla, La Guancha, Garachico i Icod de los Vinos.
- Güímar: ocupava l'extensió dels actuals municipis d'El Rosario, Candelaria, Arafo i Güímar.
- Tegueste: ocupava l'extensió dels actuals municipis de Tegueste, part de la zona costanera de San Cristóbal de La Laguna i la mateixa horta lagunera.
- Tacoronte: ocupava l'extensió dels actuals municipis de Tacoronte i El Sauzal.
A més, existia un petit territori per al seu fill il·legítim que posteriorment s'anomenarà Punta del Hidalgo Pobre (actualment Punta del Hidalgo). Els menceis tenien un lloc de reunió anomenat tagoror.
Referències
- ↑ Pere, Farrés. Anuari Verdaguer 1993-1994: Estudis I Notes, Textos, Ressenyes, Crònica. Eumo Editorial, 1995-05. ISBN 978-84-7602-477-5.
- ↑ Roc, Mariona Carol. «El refugi de Pedri (23 anys): un poble d’11.000 habitants envoltat de vinyes i una elevació volcànica que va forjar el geni del Barça», 17-06-2026. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ Reyes, Ignacio. «mencey» (en castellà), 12-09-2017. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ RAE. «mencey | Tesoro de los diccionarios históricos de la lengua española» (en castellà), 22-12-2025. [Consulta: 23 juny 2026].
- ↑ «Una escultura de Tinerfe el Grande presidirá la entrada a la villa de Adeje» (en castellà). El Día, 02-05-2003. [Consulta: 11 desembre 2018].
Enllaços externs
- Los menceys (castellà)