Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes i, per tant, no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis[1] o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal a partir del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.

La menestralia, malgrat tenir una dispersió professional elevada, tenia uns agrupaments en funció dels productes elaborats o la dedicació de les persones que hi treballaven en l'estructura econòmica de la població.[2]

A València fins al 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal.

Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles xix i xx.

Tipus de menestrals

Referències

  1. ↑ Montaner i Martorell, Josep Maria. La modernització de l'utillatge mental de l'arquitectura a Catalunya (1714-1859). Institut d'Estudis Catalans, 1990, p.70. ISBN 8472831582.
  2. ↑ Bergés, Quintí Casals. Canvi econòmic i social en el pas de l ́antic règim a l ́estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX. Universitat de Lleida, 1999. ISBN 978-84-8409-556-9.

Vegeu també

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.