Meniaylovita
| Fórmula química | Ca₄AlSi(SO₄)F₁₃(H₂O)₁₂ |
|---|---|
| Epònim | Igor A. Meniaylov (en) |
| Localitat tipus | First scoria cone (en) |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CG.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 16,722Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploidal |
| Color | blanc, groguenc |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,43 |
| Birefringència | δ = 0 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2002-050 |
| Símbol | Myl |
La meniaylovita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la chukhrovita. Està properament relacionada amb la chukhrovita-(Ca).[1]
Característiques
La meniaylovita és un fluorur de fórmula química Ca₄AlSi(SO₄)F₁₃(H₂O)₁₂.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meniaylovita pertany a «03.CG - Halurs complexos, aluminofluorurs amb CO₃, SO₄, PO₄» juntament amb els següents minerals: stenonita, chukhrovita-(Y), chukhrovita-(Ce), chukhrovita-(Nd), creedita, bøggildita i thermessaïta.
Jaciments
La meniaylovita va ser descoberta en dos cons d'escòria al volcà Tolbàtxik (Kamtxatka, Rússia); també ha estat trobada a Hawaii (Estats Units) i Eldfell, a Heimaey (Vestmannaeyjar, Islàndia).[1]
Referències
- 1 2 «Meniaylovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2026» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2026. [Consulta: 8 juliol 2026].