Menjamel gorjagroc
Nesoptilotis flavicollis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2,4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Meliphagidae |
| Gènere | Nesoptilotis |
| Espècie | Nesoptilotis flavicollis (Vieillot, 1817) Nesoptilotis flavicollis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Meliphaga flavirictus
|
| Protònim | Melithreptus flavicollis |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El menjamel gorjagroc[1] o menjamel golagroc[2] (Nesoptilotis flavicollis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels melifàgids (Meliphagidae).[3][4] És endèmic de l'illa australiana de Tasmània.
Descripció
El menjamel gorjagroc és un ocell de mida mitjana-gran amb la gola groga brillant. El mantell és de color verd oliva, el cap i el pit són grisos. La part inferior del cos i les ales tenen una coloració groga subtil. Els juvenils són molt similars als adults, però més apagats i tenen la base del bec groga.[5]
Distribució i hàbitat
El menjamel gorjagroc és endèmic de Tasmània i algunes illes circumdants[5] (illa King i el grup Furneaux), on és comú i està molt estès a la part continental.[6]
L'hàbitat natural són els boscos temperats, els boscos i els matolls i landes costaneres.[6]] Tant els boscos esclerofil·ls humits com els secs són els hàbitats preferits, i també s'utilitzen altres hàbitats com els boscos d'eucaliptus alpins i els boscos oberts d'eucaliptus, la selva tropical fresca, les landes costaneres i els matolls.[7] També es poden trobar en camps de golf, horts, parcs i jardins.[6] Els boscos esclerofil·les secs més antics poden veure's afectats negativament pel foc.[8]
Comportament
El menjamel gorjagroc és territorial i força agressiu amb altres menjamels, pardalots, xiuladora daurada (Pachycephala pectoralis) i xiuladora grisa (Colluricincla harmonica), i els foragita dels seus territoris.
Alimentació
El menjamel gorjagroc s'alimenta principalment d'artròpodes,[7] també prenent una mica de nèctar, i ocasionalment fruits o llavors.[8] L'espècie s'alimenta des de la capçada fins a terra, generalment sola o en parelles. L'aliment l'obté remenant troncs, branques i terra, explorant entre l'escorça solta dels troncs i fent vols ocasionals. Més rarament s'apropa a les flors a la recerca d'insectes o nèctar.[7]
Reproducció
La reproducció té lloc d'agost a gener. Durant la temporada de reproducció, les femelles es traslladen als territoris dels mascles.[8] El niu sovint es troba a menys d'1 m del terra en un arbust baix o matoll, però ocasionalment es pot trobar fins a 10 m del fullatge. Està construït per la femella amb herba, trossos d'escorça, fulles i teranyines i folrat amb fibres de falguera arborícola, llana i pell.[6] Aquesta espècie és coneguda per recollir pèl per al niu d'animals vius, com ara cavalls, gossos i humans.[8] La femella incuba els ous i alimenta les cries.[8] Una posta típica és de dos o tres[8][6] ous rosats,[9] i el període d'incubació és d'aproximadament setze dies.[8] La femella sola incuba els ous i també alimenta els pollets.[7] Les cries també passen uns setze dies al niu.[8] El mascle foragitarà els pollets i la femella quan siguin prou grans per dispersar-se (normalment al voltant de les tres setmanes).[8] Aquesta espècie està parasitada pel cucut cua de ventall (Cacomantis flabelliformis) i el cucut pàl·lid (Heteroscenes pallidus).[7]
Vocalitzacions
El menjamel gorjagroc fa una varietat de crits. Aquests inclouen un crit de cria, utilitzat per atraure parelles i per anunciar la propietat d'un territori. Aquest crit varia geogràficament, però essencialment consisteix en un brunzit semblant a "txur-uk, txur-uk" o un fort "de-wit", i l'usa durant la temporada de cria. Un altre crit comú és un repetit tonk, tonk, tonk o tchook, tchook.[10]
Taxonomia i sistemàtica
El menjamel gorjagroc va ser descrit originalment per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1817 qui la va situar al gènere Melithreptus i la localitat tipus "Nouvelle Hollande"[11] que va ser restringida a l'illa King Island, estret de Bass, by Mathews l'any 1912.[12]
El menjamel gorjagroc havia estat classificat anteriorment en el gènere Lichenostomus, però es va traslladar a Nesoptilotis després que una anàlisi filogenètica molecular, publicada el 2011, demostrés que el gènere original era polifilètic.[13][14] És un tàxon germà del menjamel d'orelles blanques (N. leucotis), que es troba a Austràlia continental però no a Tasmània, i pertany a un clade que conté els gèneres Entomyzon, Melithreptus i Foulehaio.[13]
Etimologia
El nom genèric Nesoptilotis es compon de la paraula del grec antic «νησος/nēsos» que significa “illa” (=Tasmània); i el gènere Ptilotis (Swainson, 1837).[15]
L'epítet específic flavicollis deriva de les paraules llatines «flavus» que significa “groc” i «collis», “coll”.[16]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[14]
Referències
- ↑ «Menjamel gorjagroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22/04/2022(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.2» (en anglès). IOC. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Nesoptilotis flavicollis (menjamel golagroc)». Avibase. Arxivat de l'original el 2025-02-24. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Nesoptilotis flavicollis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 «menjamel gorjagroc». eBird. [Consulta: 8 juliol 2026].
- 1 2 3 4 5 Pizzey, Graham; Knight, Frank. Field Guide to the Birds of Australia (en anglès). Sydney, Australia: HarperCollinsPublishers, 1997, p. 111. ISBN 978-0-207-18013-X..
- 1 2 3 4 5 Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Sargatal, Jordi; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph Penduline-tits to Shrikes. vol.13. Barcelona: Lynx ed, 2008, p. 605–606 (Handbook of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-45-3.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Backyards, Birds in. «Birds in Backyards - Yellow-throated Honeyeater (Lichenostomus flavicollis) Fact sheet» (en anglès australià). Arxivat de l'original el 2009-10-06. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «Parks & Wildlife Service - Yellow-throated Honeyeater, Lichenostomus flavicollis». Arxivat de l'original el 2018-12-09. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ Bruce, Penelope J. «Spatial and Individual Variation in the Songs of the Yellow-throated Honeyeater Lichenostomus flavicollis» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 88, 2, 6-1988, p. 65–69. Arxivat de l'original el 2012-10-12. DOI: 10.1071/MU9880065. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Viellot, Luis Pierre. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc (en anglès). t.14 (1817). París: Chez Deterville, 1816, p. 325. DOI 10.5962/bhl.title.20211.
- ↑ Rothschild, Lionel «Ptilotis flavicoUis flavicollis» (en anglès). Novitates zoologicae : a journal of zoology in connection with the Tring Museum, v. 18, 1911, p. 407. Arxivat de l'original el 2024-11-26. ISSN: 0950-7655.
- 1 2 Nyári, Árpád S.; Joseph, Leo «Systematic dismantlement of Lichenostomus improves the basis for understanding relationships within the honeyeaters (Meliphagidae) and the historical development of Australo-Papuan bird communities» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 111, 3, 9-2011, p. 202–211. DOI: 10.1071/MU10047. ISSN: 0158-4197.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Honeyeaters – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Nesoptilotis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: flavicollis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 8 juliol 2026].