Merwinita
 Merwinita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₃Mg(SiO₄)₂ |
| Epònim | Herbert Eugene Merwin  |
| Localitat tipus | Pedrera Wet Weather, Sky Blue Hill, Pedreres Crestmore, Crestmore, Comtat de Riverside, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.04 |
| Dana | 51.4.2.1 |
| Heys | 14.6.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,29Å; b = 5,3Å; c = 9,35Å; β = 92,09° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | blanc, incolor, verd clar, gris clar verdós |
| Macles | polisintètiques {100} |
| Exfoliació | distingible/bona - {100} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,15 a 3,32 g/cm³ (mesurada); 3,32 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,706 a 1,708 nβ = 1,711 a 1,712 nγ = 1,718 a 1,724 |
| Birefringència | δ = 0,012 a 0,016 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 65° to 74°, calculat: 62° to 82° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Impureses comunes | Al, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1921 |
| Símbol | Mw |
| Referències | [1] |
La merwinita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1921 a la pedrera Wet Weather, Comtat de Riverside, Califòrnia i va rebre el seu nom per part d'Esper S. Larsen I i George Faustal en honor del professor Herbert Eugene Merwin (1878-1963), mineralogista i petrologista estatunidenc de la Carnegie Institution for Science, Washington, D.C..
Característiques
La merwinita és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Mg(SiO₄)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic, els seus cristalls són rars i arrodonits i només creixen fins a 3 mm.[2] El seu color varia de blanc a verd clar, gris clar verdós o incolor. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de ferro i alumini.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la merwinita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Formació i jaciments
La merwinita apareix en pedres calcàries dolimítiques silíciques en contacte amb zones metamòrfiques, i es forma a temperatures relativament elevades, localment en quantitats significants.[2]
Ha estat trobada a Juína, Mato Grosso, Brasil; Bolyarovo, Província de Iàmbol, Bulgària; Comtat d'Iverness, Nova Escòcia i Kativik, Quebec, Canadà; Baoding, Hebei i Yiyang, Hunan, Xina; volcà Shadil-Kohkh, Xida Kartli, Geòrgia; Georgsmarienhütte, Baixa Saxònia, Geòrgia; Negev, Israel; Amman, Jordània; Dovyren, Zabaikàlie, Narin-Kunta, óblast d'Irkutsk i riu Nizhanyaya Tunguska, Evenkia, Sibèria de l'Est, Rússia; pedreres Crestmore, Comtat de Riverside, Califòrnia, Neihart, Montana, South Sisters Peak, Nou Mèxic, Sierra Diablo i Apache Peak, Texas, Estats Units.[1]