Meshell Ndegeocello
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Michelle Lynn Johnson  29 agost 1968 (57 anys)Berlín Oest | ||
| Altres noms | Meshell Ndegeocello Me'Shell Ndegéocello | ||
| Religió | Islam | ||
| Formació | Oxon Hill High School (en)  Duke Ellington School of the Arts | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Composició | ||
| Ocupació | guitarrista de jazz, baixista, músic d'estudi, música, rapera, cantant, cantautora, guitarrista | ||
| Activitat | 1993 - | ||
| Gènere | Go-go, soul, rap i jazz | ||
| Veu | Contralt | ||
| Instrument | Guitarra, baix elèctric, veu, baix i teclat | ||
| Segell discogràfic | Maverick Records Naïve Records EmArcy Blue Note | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| Lloc web | meshell.com | ||
               | |||
Meshell Ndegeocello (Berlín Oest, 29 d'agost de 1968)[1] és una cantautora, poeta i baixista estatunidenca. Anteriorment ha utilitzat el nom de Meshell Suhaila Bashir-Shakur, utilitzant-lo com a crèdit d'escriptora en alguns dels seus treballs a mitjans de carrera.[2] La seva música inclou una àmplia varietat d'influències, com ara funk, soul, jazz, hip hop, reggae i rock . Ha rebut un reconeixement crític significatiu al llarg de la seva carrera,[3][4] amb 13 nominacions als premis Grammy, de les quals n'ha guanyat tres.[5][6] També se li atribueix haver contribuït a "encendre el moviment neo-soul".[7]
Biografia
Ndegeocello va néixer com a Michelle Lynn Johnson a Berlín Occidental (Alemanya) filla Jaques Johnson, sergent major de l'exèrcit dels Estats Units i també saxofonista, i de Helen Johnson, treballadora sanitària. Es va criar a Washington, D.C., on va assistir a la Duke Ellington School of the Arts i a l'Oxon Hill High School.
Ndegeocello va adoptar el seu cognom, que segons ella significa "lliure com un ocell" en suahili. Les primeres edicions de Plantation Lullabies incloïen adhesius que ajudaven a pronunciar el seu nom. L'ortografia ha canviat diverses vegades al llarg de la seva carrera segons les discogràfiques, però des del 2001, la forma correcta l'ortografia correcta d'escriure el seu nom artístic és Meshell Ndegeocello.[8]
Carrera professional
Ndegeocello va perfeccionar les seves habilitats al circuit go-go de Washington D.C. a finals dels anys vuitanta amb les bandes Prophecy, Little Benny and the Masters i Rare Essence.[9] Com a solista, va ser una de les primeres artistes a signar amb Maverick Records, on va publicar el seu àlbum de debut, Plantation Lullabies.
El seu èxit més gran és un duet amb John Mellencamp, una versió de «Wild Night» de Van Morrison, que va arribar al número 3 de les llistes Billboard . El seu únic altre èxit a la Billboard Hot 100, a més de «Wild Night», ha estat la seva pròpia cançó «If That's Your Boyfriend (He Wasn't Last Night)», que va arribar al número 73 el 1994. També el 1994, Ndegeocello va col·laborar amb Herbie Hancock a «Nocturnal Sunshine», una cançó per a l'àlbum recopilatori de la Red Hot Organization, Stolen Moments: Red Hot + Cool . L'àlbum, destinat a conscienciar i recaptar fons per donar suport a l'epidèmia de la sida en relació amb la comunitat afroamericana, va ser proclamat «Àlbum de l'any» per la revista Time.
Va aconseguir el número 1 "dance hit" el 1996 amb una versió de Bill Withers titulada «Who Is He (And What Is He to You)?» (que va aparèixer breument a la pel·lícula Jerry Maguire), així com èxits al Dance Top 20 amb «Earth», «Leviticus: Faggot», «Stay» i l'esmentada «If That's Your Boyfriend.. Last Night)». Ndegeocello va tocar el baix a la cançó «I'd Rather be Your Lover» de Madonna al seu àlbum Bedtime Stories . Ndegeocello també va ser contractada, a l'últim moment, per interpretar "spoken word" a la mateixa cançó. Això va passar després que Madonna i els productors decidissin eliminar el rap de Tupac Shakur (que va fer mentre ell i Madonna sortien el 1994), després que se li presentessin càrrecs criminals. Ndegeocello també va interpretar "spoken word" al senzill de Chaka Khan «Never Miss the Water», de l'àlbum Epiphany: The Best of Chaka Khan, Vol. 1, publicat el 1996. La cançó va arribar al número 1 de la llista Dance Club Play de Billboard i al número 36 de la llista Hot R&B/Hip-Hop Singles.
La seva música ha aparegut en diverses bandes sonores de pel·lícules, com ara How Stella Got Her Groove Back, Lost & Delirious, Batman & Robin, Love Jones, Love & Basketball, Talk to Me, Tyler Perry's Daddy's Little Girls, The Best Man, Higher Learning, Down in the Delta, The Hurricane, Noah's Arc: Jumping the Broom, Soul Men i Biker Boyz.
Ha aparegut en enregistraments de Basement Jaxx, Indigo Girls, Scritti Politti i The Blind Boys of Alabama. A l'àlbum Bridges to Babylon dels Rolling Stones de 1997, toca el baix a la cançó «Saint of Me». A l'àlbum Under Rug Swept d' Alanis Morissette del 2002, toca el baix a les cançons «So Unsexy» i «You Owe Me Nothing in Return». També aquell mateix any, va aparèixer al disc The Deep End, Volume 2 de Gov't Mule, tocant en una versió de la cançó «Hammer and Nails» de The Staple Singers. I el 2009, va aparèixer a l'àlbum ReCreation de Zap Mama, tocant el baix a la cançó «African Diamond».
També surt al documental Standing in the Shadows of Motown, cantant «You've Really Got a Hold on Me» de The Miracles i «Cloud Nine» de The Temptations. A finals dels anys noranta, va fer una gira amb Lilith Fair. També va fer una versió de la cançó «Two Doors Down» al disc del 2003 Just Because I'm a Woman: Songs of Dolly Parton .
Ndegeocello també va ser jutge dels Premis de Música Independent 2n, 12è, 13è i 14è de 2015 per donar suport a les carreres d'artistes independents.[10]
La seva cançó «Tie One On» va ser escollida com a Starbucks iTunes Pick of the Week el 23 de febrer de 2010.[11][12]
El 2016, va compondre la cançó principal «Nova» per al programa Queen Sugar, produït per Oprah Winfrey.[13] També va col·laborar amb el duet francocubà Ibeyi en la cançó «Transmission/Michaelion» per a l'àlbum Ash recitant un poema de Frida Kahlo.
El desembre de 2016 es va celebrar a Harlem, Nova York, l'estrena mundial de «Can I Get a Witness? The Gospel of James Baldwin» de Ndegeocello, una nova obra teatral de música i art.[14]
El juny de 2021, The Beatles Channel a Sirius XM Radio va començar a emetre A Shot of Rhythm and Blues: Exploring The Beatles and Black Music, una sèrie de quatre parts presentada per Ndegeocello.[15][16][17] La sèrie explora la relació entre la banda de rock anglesa The Beatles i els músics negres que els van inspirar.[15][16][17]
Ndegeocello es va unir al segell Blue Note amb el llançament debut del seu 13è àlbum d'estudi The Omnichord Real Book (2023). El títol fa referència a un conjunt de partitures de cançons de funk, soul, gospel i més influenciades pel seu pare, com si fos una recopilació d'estàndards com un "real book" de repertori de jazz.[18]
Activisme
El 2002, Ndegeocello va col·laborar amb Yerba Buena en una pista amb Ron Black per a l'àlbum tribut de Red Hot Organization a Fela Kuti, Red Hot and Riot. Les recaptacions de l'àlbum, van anar dirigides a varies organizations benèfiques pel VIH, segons la missió de la Red Hot Organization.
El juny de 2010, va contribuir amb una versió de «40» de U2 a la compilació de Enough Project i Downtown RecordsRaise Hope for Congo. La recaptació del fons de la compilació s'esforça per fer de la protecció i l'empoderament de les dones del Congo una prioritat, així com inspirar a les persones d'arreu del món a aixecar la seva veu per la pau al Congo.
El 2010, Ndegeocello va contribuir a l'antologia de l'assaig It Gets Better: Coming Out, Overcoming Bullying, and Creating a Life Worth Living, editat per Dan Savage i Terry Miller en la línia de l'It Gets Better Project.
Vida personal
Ndegeocello és bisexual i prèviament va tenir una relació amb l'autora feminista Rebecca Walker. El primer fill de Ndegeocello va néixer l'any 1989.[19][20] El seu fill va fer els cors juntament amb els seus companys de classe (anomenats The Aeroplane Kids) en la famosa cançó «Aeroplane» dels Red Hot Chili Peppers, del seu àlbum del 1995 anomenat One Hot Minute. Era company de classe de la filla del baixista Flea.[21]
Des del 2005, Ndegeocello està casada amb l'Alison Riley, amb el qual ha tingut el seu segon fill.[22]
Premis i nominacions
| Premi | Any | Nominacions | Categoria | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| Billboard Music Video Awards | 1994 | "If That's Your Boyfriend (He Wasn't Last Night)" | Best R&B/Urban Clip New Artist | Guanyadora | [23] |
| Cash Box Year-End Awards | 1994 | Herself | Urban Singles: Top Rap Female Artist | Nominada | [24] |
| Urban Singles: Top New Rap Female Artist | Nominada | ||||
| "Wild Night" | Top Pop Single | Nominada | |||
| GLAAD Media Awards | 1997 | "Leviticus: Faggot" | Outstanding Music Song | Guanyadora | [25] |
| 2000 | Bitter | Outstanding Music Artist | Nominada | [26] | |
| 2003 | Cookie: The Anthropological Mixtape | Nominada | [27] | ||
| 2004 | Comfort Woman | Nominada | [28] | ||
| Premis Grammy | 1995 | Plantation Lullabies | Best R&B Album | Nominada | [29] |
| "If That's Your Boyfriend (He Wasn't Last Night)" | Best R&B Song | Nominada | |||
| Best Female R&B Vocal Performance | Nominada | ||||
| "Wild Night" (with John Mellencamp) | Best Pop Collaboration with Vocals | Nominada | |||
| 1997 | Peace Beyond Passion | Best R&B Album | Nominada | ||
| "Never Miss the Water" (with Chaka Khan) | Best R&B Performance By A Duo Or Group With Vocals | Nominada | |||
| 2003 | Cookie: The Anthropological Mixtape | Best Contemporary R&B Album | Nominada | ||
| 2006 | The Spirit Music Jamia: Dance of the Infidel | Best Contemporary Jazz Album | Nominada | ||
| 2008 | "Fantasy" | Best Urban/Alternative Performance | Nominada | ||
| 2019 | Ventriloquism | Best Urban Contemporary Album | Nominada | ||
| 2021 | "Better Than I Imagined"[30] | Best R&B Song | Guanyadora | ||
| 2024 | The Omnichord Real Book | Best Alternative Jazz Album | Guanyadora | [29] | |
| 2025 | No More Water: The Gospel of James Baldwin | Best Alternative Jazz Album | Guanyadora | [29] | |
| MTV Video Music Awards | 1994 | "If That's Your Boyfriend (He Wasn't Last Night)" | Best Female Video | Nominada | [31] |
| Best New Artist | Nominada | ||||
| Soul Train Music Awards | 1995 | Plantation Lullabies | Best R&B/Soul Album – Female | Nominada | [32] |
| 1997 | Peace Beyond Passion | Nominada | [33] |
Discografia
Àlbums
| Any | Àlbum | Posicions a les llistes | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| US | US
R&B |
US
Jazz |
AUS | BEL | FRA | SWI | UK | ||
| 1993 | Plantation Lullabies | 166 | 35 | — | 100 | — | — | — | — |
| 1996 | Peace Beyond Passion | 63 | 15 | — | 30 | — | — | 46 | 100 |
| 1999 | Bitter | 105 | 40 | — | — | — | — | — | — |
| 2002 | Cookie: The Anthropological Mixtape | 67 | 21 | — | — | — | — | — | — |
| 2003 | Comfort Woman | 150 | 43 | — | — | — | — | — | — |
| 2005 | The Spirit Music Jamia: Dance of the Infidel | — | — | 9 | — | — | 127 | — | — |
| 2007 | The World Has Made Me the Man of My Dreams | 186 | 60 | — | — | — | 92 | — | — |
| 2009 | Devil's Halo | 185 | 64 | — | — | — | — | — | — |
| 2011 | Weather | — | 37 | — | — | — | — | — | — |
| 2012 | Pour une Âme Souveraine: A Dedication to Nina Simone | — | 46 | — | — | 190 | 117 | — | — |
| 2014 | Comet, Come to Me | 161 | 22 | — | — | 194 | — | — | — |
| 2018 | Ventriloquism | — | — | — | — | 86 | — | 62 | — |
| 2023 | The Omnichord Real Book | — | — | — | — | — | — | — | — |
| 2024 | No More Water: The Gospel of James Baldwin | — | — | — | — | — | — | 67 | — |
Senzills
| Any | Títol | Posicions a les llistes | Àlbum | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| US | US
R&B |
US
Dance |
AUS | UK | |||||||
| 1993 | "Dred Loc" | — | 86 | — | 134 | — | Plantation Lullabies | ||||
| "If That's Your Boyfriend (He Wasn't Last Night)" | 73 | 20 | 23 | 79 | 74 | ||||||
| "Outside Your Door" | 113 | 41 | — | 149 | — | ||||||
| 1994 | "Call Me" | — | — | — | — | — | |||||
| "Wild Night"
(with John Mellencamp) |
3 | — | — | 18 | 34 | Dance Naked (John Mellencamp) | |||||
| 1996 | "Who Is He and What Is He to You" | — | 34 | 1 | 115 | 80 | Peace Beyond Passion | ||||
| "Leviticus: Faggot" | — | — | 15 | — | — | ||||||
| "Never Miss the Water" (with Chaka Khan) | 102 | 36 | 1 | — | 59 | Sense àlbum | |||||
| 1997 | "Stay" | — | 67 | 15 | — | — | Peace Beyond Passion | ||||
| 1999 | "Grace" | — | — | — | — | — | Bitter | ||||
| 2002 | "Pocketbook"
(featuring Missy Elliott, Tweet and Redman) |
— | 116 | — | — | — | Cookie: The Anthropological Mixtape | ||||
| "Earth" | — | — | 29 | — | — | ||||||
| 2006 | The Article 3 (EP) | — | — | — | — | — | Sense àlbums | ||||
| Exit Music – Songs with Radio Heads EP 2 | — | — | — | — | — | ||||||
| 2007 | "Lovely Lovely" | — | — | — | — | — | The World Has Made Me the Man of My Dreams | ||||
| 2014 | "Conviction" | — | — | — | — | — | Comet, Come to Me | ||||
| 2018 | "Tender Love" | — | — | — | — | — | Ventriloquism | ||||
| "Sometimes It Snows in April" | — | — | — | — | — | ||||||
| "Waterfalls" | — | — | — | — | — | ||||||
| 2019 | "True Vine"
(featuring Justin Hicks and Kenita Miller) |
— | — | — | — | — | Sense àlbum | ||||
| 2023 | "Virgo" | — | — | — | — | — | The Omnichord Real Book | ||||
| "Vuma"
(featuring Thandiswa and Joel Ross) |
— | — | — | — | — | ||||||
| "The 5th Dimension"
(featuring the HawtPlates) |
— | — | — | — | — | ||||||
| "Clear Water"
(featuring Deantoni Parks, Jeff Parker, and Sanford Biggers) |
— | — | — | — | — | ||||||
| "—" Indica que no va entrar a les llistes. | |||||||||||
Altres aparicions
- 1994 – Madonna, Bedtime Stories: "I'd Rather Be Your Lover" (Maverick/Sire/Warner Bros.)
- 1994 – Stolen Moments: Red Hot + Cool: "Nocturnal Sunshine" with Herbie Hancock
- 1995 – Higher Learning (soundtrack): "Soul Searchin' (I Wanna Know If It's Mine)" (Epic)
- 1995 – Jazzmatazz, Vol. 2: The New Reality: "For You" with Guru (Chrysalis)
- 1995 – White Man's Burden: "Time Has Come Today" (Chrysalis)
- 1995 – Panther (soundtrack): "Freedom (Theme)" (Mercury)
- 1997 – Love Jones (soundtrack): "Rush Over" with Marcus Miller (Columbia)
- 1997 – Money Talks (soundtrack): "The Teaching" (Arista)
- 1997 – Batman & Robin (soundtrack): "Poison Ivy" (Warner Bros.)
- 1997 – Queen Pen, My Melody: "Girlfriend" (Interscope)
- 1998 – How Stella Got Her Groove Back (soundtrack): "Let Me Have You" (Flyte Tyme/MCA)
- 1998 – Down in the Delta (soundtrack): "My Soul Don't Dream" (Virgin)
- 1999 – Scritti Politti, Anomie & Bonhomie: "Die Alone" (Virgin)
- 1999 – The Best Man (soundtrack): "Untitled" (Sony)
- 1999 – Eric Benét, A Day in the Life: "Ghetto Girl" (Warner Bros.)
- 2000 – Love & Basketball (soundtrack): "Fool of Me" (New Line)
- 2002 – Gov’t Mule, The Deep End, Volume 2: "Hammer & Nails" (Ato)
- 2003 – The Blind Boys of Alabama, Go Tell It on the Mountain: "Oh Come All Ye Faithful", vocals and piano (Real World)
- 2005 – Joshua Redman, Momentum: "Greasy G", bass (Nonesuch)
- 2007 – Instant Karma: The Amnesty International Campaign to Save Darfur: "Imagine" by John Lennon (Warner Bros.)
- 2007 – Talk to Me (soundtrack): "Compared to What" with Terence Blanchard (Atlantic)
- 2012 – Robert Glasper Experiment, Black Radio: "The Consequences of Jealousy"
- 2014 – Jason Moran, All Rise: A Joyful Elegy for Fats Waller: producer with Don Was, and vocals (Blue Note)
- 2020 – Pat Metheny, From This Place: "From This Place" (Nonesuch)
- 2022 – Antonio Sanchez, SHIFT (Bad Hombre Vol. II): "Comet, Come to Me" (Warner Bros.)
- 2022 – Robert Glasper, Black Radio III: "Better Than I Imagined" with H.E.R. (Lomo Vista)
Referències
- ↑ Blue Note Records. «Meshell Ndegeocello discussing "The Omnichord Real Book" on "First Look" with Don Was», 15-06-2023. [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ Layman, Will. «Me'Shell Ndegeocello: The Spirit Music Jamia: Dance of the Infidels < PopMatters». Popmatters.com. [Consulta: 18 juliol 2011].
- ↑ Lecaro, Lena. «Head, heart and soul». Los Angeles Times p. E–12, 24-10-2002. [Consulta: 28 febrer 2009].
- ↑ «Grammy Nominations For J J Cale, Bettye LaVette and Meshell Ndegeocello – Just Announced». News, December 2007. The Rosebud Agency, 06-12-2007. Arxivat de l'original el December 26, 2008. [Consulta: 28 febrer 2009].
- ↑ «Me'shell NdegeOcello | Artist | GRAMMY.com». www.grammy.com. [Consulta: 17 maig 2025].
- ↑ «Meshell Ndegeocello to Perform at 'You Rock My Soul' GMHC Benefit Concert at Carnegie Hall on November 11th». NY Rock, 14-08-2002. Arxivat de l'original el April 8, 2009. [Consulta: 28 febrer 2009].
- ↑ Yarbrough, Kenya. «Me'Shell Ndegeocello: One Tough "Cookie"». EURweb. Rabercom Enterprises, 09-08-2002. Arxivat de l'original el April 7, 2009. [Consulta: 28 febrer 2009].
- ↑ «FreeMyHeart.com». FreeMyHeart.com, 03-03-2001. [Consulta: 18 juliol 2011].
- ↑ , 19-06-2005, p. N01.
- ↑ «Past Judges». Independent Music Awards. Arxivat de l'original el July 13, 2011. [Consulta: 18 juliol 2011].
- ↑ Heringer. «Starbucks iTunes Pick of the Week – Meshell Ndegeocello – Tie One On» (en anglès). Mark-heringer.com. [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ Heringer. «Starbucks iTunes Pick of the Week list» (en anglès). Mark-heringer.com. [Consulta: 12 abril 2022].
- ↑ «Queen Sugar Soundtrack». What-song.com. [Consulta: 23 novembre 2016].
- ↑ «Harlem Stage to present the world premiere of Meshell Ndegeocello's 'Can I Get a Witness? The Gospel of James Baldwin,' December 7–11». The Stage Review, 29-11-2016.
- 1 2 «Celebrate Black Music Month on SiriusXM, Pandora, and Stitcher with Exclusive Music Channels, Streaming Stations, and an Original Podcast». Associated Press. PR Newswire, 01-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
- 1 2 «"A Shot of Rhythm and Blues: Exploring The Beatles and Black Music" on The Beatles Channel». TheBeatles.com. Arxivat de l'original el June 9, 2021. [Consulta: 8 juny 2021].
- 1 2 «Explore the connection between The Beatles & Black music during a new SiriusXM series». Sirius XM, 07-06-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ «Album: Meshell Ndegeocello – The Omnichord Real Book» (en anglès). Theartsdesk.com, 12-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
- ↑ «Celebrities-Meshell Ndegeocello». Houses of Nubian, 10-06-2025. [Consulta: 10 juny 2025].
- ↑ Zwerin, Mike. «Me'Shell - Debut on Madonna Label - NYTimes.com». International Herald Tribune, 23-02-1994. [Consulta: 18 juliol 2011].
- ↑ «One Hot Minute». Houses of Nubian, 10-06-2025. [Consulta: 10 juny 2025].
- ↑ DiGuglielmo, Joey. «Meshell's magic». Washington Blade, 10-11-2011. [Consulta: 10 juliol 2014].
- ↑ «Billboard». Books.google.com, 19-11-1994.
- ↑ «Year End '94». Arxivat de l'original el 2020-08-12.
- ↑ «GLAAD announces nominees of 1997 media awards». Arxivat de l'original el 2003-07-29.
- ↑ «GLAAD noms announced». Variety.com, 18-01-2000.
- ↑ «Playbill News: 14th Annual GLAAD Media Award Winners Include the Goat and Zanna, Don't!». Arxivat de l'original el May 4, 2003.
- ↑ «15th Annual GLAAD Media Award Nominees Include Avenue Q, Taboo and Angels in America; Cherry Jones a Special Honoree». Arxivat de l'original el October 18, 2012. [Consulta: 12 abril 2024].
- 1 2 3 «Me'shell Ndegeocello | Artist». Grammy.com.
- ↑ From Robert Glasper's Black Radio III featuring H.E.R. alongside Ndegeocello.
- ↑ «MTV Video Music Awards (VMA) (1994)». IMDb.
- ↑ «Soul Train Awards (1995)». IMDb.
- ↑ «Soul Train Awards (1997)». IMDb.
- ↑ «Meshell Ndegeocello: Belgium». Ultratop. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Discographie Meshell Ndegeocello» (en francès). Lescharts.com. Hung Medien. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Discographie Meshell Ndegeocello». Swiss Hitparade. [Consulta: 11 març 2022].
- ↑ «Meshell Ndegeocello: UK». Official Charts Company, 12-02-1994. [Consulta: 6 setembre 2021].
- ↑ «Me’Shell Ndegeocello ARIA Chart history (singles) to May 2025». ARIA. [Consulta: 17 juny 2025].
- ↑ «Meshell Ndegeocello: UK». Official Charts Company, 12-02-1994. [Consulta: 6 setembre 2021].