Metazou basal

Infotaula d'ésser viuMetazou basal
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
Embrancaments

El terme metazou basal fa referència als grups d’animals més basals de l'arbre filogenètic dels metazous, és a dir, aquells que divergeixen primer en l'evolució dels animals. Els metazous basals inclouen principalment els fílums placozous, porifera (esponges), cnidaris i ctenòfors, així com el gran clade dels bilaterals, tot i que aquest últim és sovint considerat més derivat en molts aspectes, com per la simetria bilateral.[1][2]

Evolució i importància

Els metazous basals són aquells que representen les branques més antigues de l’evolució animal. Els placozous són considerats els més simples, amb només quatre tipus cel·lulars i cap simetria definida. Les esponges (porifera) tenen una gran diversitat de tipus cel·lulars, inclòs cèl·lules contràctils, però manquen d’òrgans, nervis i músculs. Els cnidaris i ctenòfors ja presenten estructures més complexes, com ara cèl·lules nervioses i estructures sensorials.[1][2]

Les estructures sensorials en els metazous basals ja mostren una gran diversitat. En els cnidaris, per exemple, hi ha òrgans sensorials com els estatocists (per a la percepció de l’equilibri) i els ulls, encara que sovint simples. Fins i tot en les esponges, s’han identificat cèl·lules amb funcions sensorials, com ara els anells de cèl·lules fotosensibles en les larves. A més, s’han trobat homòlegs de gens implicats en el desenvolupament d’òrgans sensorials en altres animals, com els gens sine oculis, Brain 3 i eyes absent.[1]

En tots els metazous basals s’ha detectat activitat de telomerasa i la presència de telòmers amb la seqüència TTAGGG, similar a la majoria d’animals. Aquesta presència d’activitat de telomerasa sembla estar associada a l’absència de senescència replicativa en aquests grups, tot i que el paper exacte de la telomerasa en la biologia cel·lular d’aquests organismes encara no està del tot clar.[3]

L’estudi dels metazous basals és fonamental per entendre l’origen i l’evolució de les estructures complexes en els animals. Les similituds genètiques i cel·lulars entre aquests grups i els animals més complexos suggereixen que moltes característiques dels bilaterals tenen arrels en aquests grups basals.[1][2][3]

Comparativa de metazous basals

  • Placozous: Organismes plans, sense simetria, sense òrgans ni nervis, amb només quatre tipus cel·lulars.
  • Porifera (esponges): Presenten una gran diversitat cel·lular, amb cèl·lules especialitzades en la filtració i la contracció, però sense sistema nerviós ni òrgans.
  • Cnidaris: Inclou meduses, anemones i coralls. Tenen cèl·lules nervioses, cnidòcits per a la captura de preses, i estructures sensorials com els estatocists i els ulls.
  • Ctenòfors: Meduses gelatinoses amb files de cilis, cèl·lules sensorials complexes, però sense cnidòcits.[1][2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 Jacobs, D. K.; Nakanishi, N.; Yuan, D.; Camara, A.; Nichols, S. A. «Evolution of sensory structures in basal metazoa» (en anglès). Integrative and Comparative Biology, 47, 5, 01-06-2007, p. 712–723. DOI: 10.1093/icb/icm094. ISSN: 1540-7063.
  2. 1 2 3 4 «(PDF) Phylogenetic Context and Basal Metazoan Model Systems» (en anglès). Arxivat de l'original el 2025-09-02. [Consulta: 20 desembre 2025].
  3. 1 2 Udroiu, I.; Russo, V.; Persichini, T.; Colasanti, M.; Sgura, A. «Telomeres and telomerase in basal Metazoa» (en anglès). Invertebrate Survival Journal, 14, 1, 12-06-2017, p. 233–240. DOI: 10.25431/1824-307X/isj.v14i1.233-240. ISSN: 1824-307X.