Metzineres

Infotaula d'organitzacióMetzineres
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacooperativa Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2017
Governança corporativa
Seu
Indicadors econòmics
FinançadorOpen Society Foundations (2021) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://metzineres.org
Facebook: metzineres Instagram: metzineres LinkedIn (empresa): metzineres-coop Youtube: metzineres Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

Metzineres és una cooperativa sense ànim de lucre amb seu a Barcelona, que brinda acolliment i serveis de reducció de danys[1] per a dones i persones no binàries que usen drogues i sobreviuen a múltiples violències i vulnerabilitats.[2][3] El projecte es va iniciar l'any 2017 i es va registrar en la seva forma actual de cooperativa l'octubre de 2020.[4]

Història

Aura Roig, antropòloga i ideòloga del projecte, feu una tesi doctoral sobre dones que consumien heroïna de manera no problematitzada a Vancouver, on hi havia l'única sala de consum lliure de tot Amèrica del Nord, que també era un espai per a reduir-ne els danys. Després viatjà a Colòmbia com a assessora tècnica d'una fundació, on dissenyà i posà en marxa programes d'assessorament per a persones que s'injectaven drogues, prosseguint el projecte amb el seu company Andrés a Costa Rica, on buscaren les millors pràctiques relacionades amb una mirada holística i de reducció de danys.[5]

El 2017 decidiren traslladar-se a Barcelona, on Aura Roig i les seves companyes crearen la xarxa de persones que usen drogues i que anomenarien Xadud, com a espai no masculinitzat i pensat per a dones. Continuaria gràcies a la fundació Salut i Comunitat, tot i que de forma autònoma, i també un temps de la mà de la fundació ICEERS, dedicada a l'estudi i divulgació de drogues i plantes medicinals com el cànnabis i l'ayahuasca. El 2020, Metzineres es constituí com a cooperativa amb Alícia Nieto, que en dissenyaria la imatge corporativa, amb la col·laboració d'Andrés, que ja llavors es desvinculà del projecte. Reberen el suport de l'Associació Episteme, Intervenció i Acció Social, i el 2021 va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Servei d'Intervenció Especialitzat en Violències (SIE) en el pla sanitari local.[5]

La tarda del 3 d'agost del 2023, una membre de Metzineres, Shamira, va anar al local per a que li fessin un pentinat de trenes, i enmig de la sessió sortí uns minuts per airejar-se i fer algun encàrrec. Just en passar per la plaça d'Emili Vendrell, la part més alta del tronc d'una palmera datilera es va trencar i va desplomar-se sobre ella, causant-li la mort.[6] El fet provocà una enorme commoció en el col·lectiu, que organitzà actes de memòria on es reclamà una investigació rigorosa sobre l'accident i la depuració de responsabilitats.[7]

Serveis i activitats

Al local de Metzineres s'hi ofereixen diversos serveis essencials de salut i reducció de danys, cobrint necessitats bàsiques, com higiene personal, accés a internet, menjars calents, espais de suport mutu i formes de relacionar-se amb el veïnat,[8] ajuda a l'emprenedoria, l'expressió artística i activitats culturals com la Metziradio,[9] o el programa d'intercanvi de xeringues i l'espai de consum supervisat.[10] A més, ofereix un calendari d'activitats com tallers de perruqueria, cosmètica natural, noves tecnologies, paellada popular, així com sessions de cinema i espais d'intercanvi de roba. L'únic espai restringit és el despatx de les treballadores, on es disposa d'una base de dades sobre la realitat del col·lectiu i la situació de les persones que hi acudeixen.[5]

La cooperativa participa en activitats d'incidència, com la demanda d'accés a tractaments assistits amb heroïna.[11] Creuen que, a causa de les barreres d'accés a l'atenció mèdica i les bretxes institucionals, les dones i persones no binàries que usen drogues il·legals acaben vinculades a situacions de vulnerabilitat, i poden tenir dificultats per accedir als serveis socials o de salut als quals tenen dret. Per això, alguns observadors creuen que la cooperativa «representa un model prometedor de com els programes de reducció de danys poden brindar serveis essencials i suport a dones i usuaris de drogues no conformes amb el gènere, que han sobreviscut a situacions de violència».[12] També participa en conferències sobre reducció dels danys, fòrums internacionals com la Comissió d'Estupefaents de les Nacions Unides[13] i la reunió d'alt nivell sobre el VIH/SIDA, i grups activistes com la Xarxa Internacional de Persones que Usen Drogues.[14][4]

Referències

  1. ↑ Pereira, Isabel. «El origen perdido: la reducción de daños para las mujerxs que usan drogas» (en castellà). El Espectador, 26-06-2020. [Consulta: 20 juliol 2022].
  2. ↑ Ayuntamiento de Barcelona. «Metzineres SCCL» (en castellà). Movilidad y transportes. Arxivat de l'original el 2023-01-17. [Consulta: 20 juliol 2022].
  3. ↑ Roig Forteza, Aura. METZINERES: SHELTERING AND EMPOWERING WOMEN WHO USE DRUGS, SURVIVORS OF VIOLENCE (en anglès). Washington, DC: Washington Office on Latin America, 2019 (GENDER AND DRUG POLICY: EXPLORING INNOVATIVE APPROACHES TO DRUG POLICY AND INCARCERATION).
  4. 1 2 Marín. «'Metzineres', hechiceras para el alma de mujeres vulnerables» (en castellà). La Vanguardia, 04-05-2019. [Consulta: 20 juliol 2022].
  5. 1 2 3 Barberà Heras, Mar «“Hem creat un espai segur i lliure d'estigma per a dones que consumeixen drogues”». Social.cat, 11 febrer 2022 [Consulta: 4 agost 2023].
  6. ↑ M. Pauné, Meritxell «PALMERA RAVAL BARCELONA». El Periódico, 4 agost 2023 [Consulta: 4 agost 2023].
  7. ↑ Baraza Curtichs, Pol «El Raval s'acomiada de la Samira, la noia que va morir ahir després d'haver-li caigut una palmera a sobre». VilaWeb, 4 agost 2023 [Consulta: 4 agost 2023].
  8. ↑ Estirado. «El día que las 'metzineres' del Raval fueron modelos» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 16-02-2022. [Consulta: 20 juliol 2022].
  9. ↑ «"Veiem en la ràdio una eina molt poderosa per donar a conèixer la realitat de les dones i servir d'altaveu a les seves demandes"». Teatre Arnau, 25-01-2021. [Consulta: 20 juliol 2022].
  10. ↑ Godfrey. «The Drug Policy Reform Movement Debates Its Next Moves» (en anglès americà). Filter, 12-11-2019.
  11. ↑ «Mojarse por los derechos de quienes usan drogas» (en castellà). Cáñamo, 22-08-2022. [Consulta: 5 octubre 2022].
  12. ↑ Jardine, Melissa; Burns. Training manual for gender-responsive harm reduction policing and law enforcement. New Delhi: UNODC India office, 2020.
  13. ↑ United Nations Office on Drugs and Crime, Secretariat to the Governing Bodies. «SHIFTING THE NEEDLE: THE IMPACT OF GLOBAL DRUG POLICY ON WOMEN». A: Side-events report, 64th session of the Commission on Narcotic Drugs. Viena: Oficina de las Naciones Unidas en Viena, 2021, p. 24.
  14. ↑ Takács. «Metzineres: From Survival to Fighting Back» (en anglès americà). Drugreporter, 08-11-2021. [Consulta: 20 juliol 2022].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.