Meyer de Haan

Meyer de Haan

Biografia
Naixement	14 abril 1852 Amsterdam (Països Baixos)
Mort	24 octubre 1895 (43 anys) Amsterdam (Països Baixos)
Activitat
Ocupació	pintor
Activitat	1867 - 1895
Gènere	Natura morta
Moviment	Escola de Pont-Aven i cloisonnisme
Obra
Obres destacables (1880) Old Jewish woman (en) (segle XIX) Petrus Franciscus Greive (1811-1872) (en) (1889) Botte d'ail et pot d'étain (fr) (dècada del 1880) Nature morte aux carottes (fr) (1891) Pichet et oignons (fr)

Meyer de Haan (Amsterdam, 14 d'abril de 1852 - Amsterdam, 24 d'octubre de 1895) va ser un pintor neerlandès.

Nascut en una rica família jueva de fabricants de galetes, Meyer de Haan va marxar a París el 1888 i es va unir a Paul Gauguin amb qui tenia un gran vincle al poble de Pouldu a la posada de Marie Henry. Amb Gauguin, van decorar les parets de la fonda.

A canvi de lliçons, va pagar la pensió de Gauguin. Es va adherir molt ràpidament a l'estil de Pont Aven marcat pel cloisonnisme i el sintetisme. Gauguin va escriure a Émile Bernard:

, I Vincent van Gogh va escriure al seu torn:

Enamorat de Marie Henry, va tenir una filla amb ella. Quan feia plans per acompanyar Gauguin a Tahití, la seva família li va tallar els ingressos. Va deixar la Bretanya el 1890, confiant les seves pintures a Marie Henry, que va donar a llum a la seva filla el juny de 1891. Va pintar menys de cinquanta obres i la majoria es troben a la col·lecció de Marie Henry.

Gauguin va esculpir el seu retrat en roure policromat cap al 1889-1890 (Ottawa, National Gallery of Canada).^[1]

• Clohars-Carnoët, Casa-Museu de Pouldu: reconstrucció de la fonda del segle xix on es van reunir els pintors de l'Escola de Pont-Aven: Paul Sérusier, Paul Gauguin, Charles Filiger i Meijer de Haan (Meyer de Haan)^[2]

Exposició Meijer de Haan, el mestre ocult al Museu d'Orsay de París el 2010.^[3]

• Œuvres de Meyer de Haan
• 
  Retrat d'una jove jueva (1886), Jewish Historical Museum, Amsterdam
• 
  Maternitat, Marie Henry alletant el seu fill (1889), col·lecció privada, Suïssa.
• 
  Les Teilleuses de lin (1889), col·lecció privada.
• 
  Càntir i cebes (1890), Museu de Belles Arts de Quimper

• Jelka Kröger, Saskia de Bodt, Mayken Jonkman, et Irene Faber. Meijer de Haan, le maître caché (en francès). Éditions Hazan, 2010, p. 160. ISBN 978-2-7541-0433-3. 
• Anne Percin. Les Singuliers (en francès). Éditions du Rouergue, 2014. 

Novel·la epistolar en què un dels amics del personatge principal és Meyer de Haan durant la seva estada a Bretanya. Es descriuen elements biogràfics.