Meymacita
 Meymacita | |
|---|---|
| Fórmula química | WO₃·2H₂O |
| Epònim | Maismac  |
| Localitat tipus | Nzombe, Kivu Nord, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FJ.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FJ.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.10 |
| Dana | 4.5.3.1 |
| Heys | 7.15.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | amorf |
| Color | groc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1965-001a |
| Any d'aprovació | 1961 |
| Símbol | Mym |
| Referències | [1] |
La meymacita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de la ciutat de Meymac (França).[1]
Característiques
La meymacita és triòxid de tungstè dihidratat de fórmula química WO₃·2H₂O. És un mineral amorf que es troba en forma de pols.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meymacita pertany a «04.FJ: Hidròxids (sense V o U), amb H₂O +- (OH); octaedres que comparteixen angles» juntament amb els següents minerals: sidwil·lita, tungstita, hidrotungstita, ilsemannita i parabariomicrolita.[1]
Formació i jaciments
La meymacita es forma com un producte d'alteració en dipòsits de tungstè.[2] Va ser descoberta a Nzombe (Kivu Nord, República Democràtica del Congo). També ha estat descrita a Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Malàisia, Portugal i Ruanda.