Miami-illinois
| Myaamia ([mjɑːmia]) | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural, llengua morta i llengua viva |
| Ús | |
| Autòcton de | Illinois, Indiana, Kansas, Michigan, Ohio, Oklahoma |
| Estat | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües àlgiques llengües algonquines llengües algonquines centrals | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-3 | mia |
| Glottolog | miam1252 |
| Ethnologue | mia |
| UNESCO | 771 |
| IETF | mia |
| Endangered languages | 1924 |
El miami-illinois fou una llengua algonquina central parlada al centre i nord-est d'Oklahoma pels peoria i a Indiana pels miami i els wea. La llengua s'extingí durant la dècada de 1960.[1] Durant el segle xvii era parlat per moltes tribus que residien en l'actual Indiana (els miami, els piankashaw i els wea), i a l'actual Illinois (illinois i kaskakia). Durant el segle xix la majoria d'ells foren recol·locats a Oklahoma, on foren coneguts sota el nom de peoria. Segons David Costa, les diferències dialectals entre tots aquests grups eren poc marcades.
Referències
- ↑ D. Costa, 1991
Bibliografia
- (anglès) Costa, David J., The Historical Phonology of Miami-Illinois Consonants. International Journal of American Linguistics, 57:3, 1991.
Enllaços externs
- (anglès) Programa de revitalització del miami-illinois Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.