Miargirita
![]() Grup de cristalls plans de miargirita en matriu de quars provinents probablement de Red Mountain, San Bernardino, Califòrnia, Estats Units | |
| Fórmula química | AgSbS₂ |
| Epònim | argent i petit |
| Localitat tipus | Bräunsdorf |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.12 |
| Dana | 3.7.3.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | sovint cristalls estriats amb reflexos interns de color vermell fosc |
| Estructura cristal·lina | a = 13.22Å, b = 4.411Å, c = 12.862Å, β = 98.633° |
| Color | negre o vermell fosc |
| Exfoliació | {010} imperfecta |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, adamantina |
| Color de la ratlla | vermell cirera |
| Gravetat específica | 5,2 |
| Densitat | 5,2 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | May |
| Referències | [1] |
La miargirita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1824 en una mina del districte de Freiberg, a la serralada dels Muntanyes Metal·líferes en l'estat de Saxònia (Alemanya). Rep el seu nom del grec meion, menor, i argiros, argent, per tenir menor contingut en plata que la pirargirita, mineral amb el qual sovint es confon.
Característiques
Químicament és un sulfur doble d'argent, antimoni. És polimorfa amb la baumstarkita i amb la cuboargirita, dos minerals que tenen la mateixa fórmula (AgSbS₂) que la miargirita, però mentre aquesta cristal·litza en el sistema monoclínic, la baumstarkita ho fa en el sistema cristal·lí triclínic i la cuboargirita en el sistema cúbic.[2][3] Sovint forma cristalls estriats amb reflexos interns de color vermell fosc. Els cristalls són difícils d'orientar i sovint es formen boles de cristalls de pocs centímetres. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar impureses de ferro i arsènic. Pot ser usada com a mena de plata.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miargirita pertany a «02.HA: Sulfosals de l'arquetip SnS, Amb Cu, Ag, Fe (sense Pb)» juntament amb els següents minerals: calcostibita, emplectita, berthierita, garavellita, clerita, aramayoïta i baumstarkita.
Formació i jaciments
La miargirita es forma mitjançant l'alteració hidrotermal a baixa temperatura, en filons de jaciments de minerals sulfurs rics en argent. Sol trobar-se associada a altres minerals com: baumstarkita, proustita, pirargirita, polibasita, plata nativa, galena, esfalerita, pirita, quars, calcita o barita.
Referències
- ↑ «Miargiryte» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ «Baumstarkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ «Cuboargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
