Michel Deguy
 | Circa 2003  |
|
|
| Naixement | (fr) Michel Robert Deguy  23 maig 1930  Draveil (França)  |
|---|
| Mort | 16 febrer 2022 (91 anys) 5è districte de París (França)  |
|---|
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 4  |
|---|
|
| President Centre international de poésie Marseille |
|---|
1997 – 1999 ← Jacques Roubaud – Alain Veinstein → |
| President Maison des écrivains et de la littérature |
|---|
1992 – 1998 ← Bernard Pingaud – Claude Esteban → |
| President Col·legi Internacional de Filosofia |
|---|
| 1989 – 1992 |
Redactor en cap Po&sie (en) |
|---|
 |
|
|
|
| Camp de treball | Poesia, edició i traducció  |
|---|
| Ocupació | poeta, editor col·laborador, traductor, especialista en literatura, assagista, professor universitari, redactor en cap, escriptor  |
|---|
| Activitat | 1953 - 2022  |
|---|
| Ocupador | Lycée Claude-Bernard Po&sie (en) Lycée Buffon Les Temps Modernes Universitat de París 8 CRITIQUE lycée Pasteur de Neuilly-sur-Seine  |
|---|
| Membre de | |
|---|
| Alumnes | Michel Loirette  |
|---|
|
| Estudiant doctoral | Michel Leter (en) , Bruno Clément (en) , Marcos Siscar i Demosthenes Davvetas (en)  |
|---|
| Localització dels arxius | |
|---|
|
| Cònjuge | Monique Deguy (–1994), mort del cònjuge  |
|---|
| Fills | Marie-Armelle Deguy  |
|---|
|
|
Michel Deguy (Draveil, 23 de maig de 1930 - 5è districte de París, 16 de febrer de 2022) fou un poeta i assagista francès.
La seva obra, exigent i hermètica, té una clara influència de Saint-John Perse, amb un estil molt basat en la tradició.[1]
Obres
- Actes (1966)
- Le monde de Thomas Mann (1962)
- Les meurtrières (1959)
- Fragments du cadastre (1960)
- Poèmes de la presqu'île (1961)
- Biefs (1963)
- Oui-dire (1966)
- Tombeau de Du Bellay (1973)
- Jumelages (1978)
- Donnant donnant (1981)
- Livre des gisants (1983).