Michele Benedetti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1778  Loreto (Itàlia) |
| Mort | 1862 (83/84 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Baix |
| Instrument | Veu |
 | |
Michele Benedetti (Loreto, 17 d'octubre de 1778 - 1862) fou un baix italià, sobretot conegut pels papers rossinians.[1]
Després d'una primerenca carrera en diversos teatres especialment al nord d'Itàlia i un període a Amsterdam, es va traslladar a Nàpols, que va convertir en el centre de les seves activitats. Aquí va cantar en l'estrena d'absoluta Calliroe de Giuseppe Farinelli el 1808 i l'estrena italiana de La Vestale de Spontini el 1811.[1]
A Nàpols va ser el creador de molts papers de Rossini, en particular:[1]
- Elmiro a Otello (1816);
- Idraote a Armida (1817);
- el protagonista a Mosè in Egitto (1818);
- Ircano a Ricciardo e Zoraide (1818);
- Fenicio a Ermione (1819);
- Douglas a La donna del lago (1819);
- Leucippo a Zelmira (1822).
Referències
- 1 2 3 «BENEDETTI, Michele - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 30 desembre 2024].