Min Aung Hlaing
Min Aung Hlaing (birmà: မင်းအောင်လှိုင်) (Minbu, 3 de juliol de 1956) és un polític birmà, general de l'exèrcit retirat i president electe de Myanmar, havent governat el país sota diversos títols des que va prendre el poder amb el cop d'estat del 2021. Va dirigir les Forces Armades (Tatmadaw) com a comandant en cap dels Serveis de Defensa del 2011 al 2026. Després del cop d'estat, va exercir com a president del Consell d'Administració de l'Estat del 2021 al 2026 i com a dotzè primer ministre del 2021 al 2025. També va exercir funcions presidencials del 2024, va exercir com a president en funcions del 2025 al 2026 i va ser president de la Comissió de Seguretat i Pau de l'Estat del 2025 al 2026. El 3 d'abril de 2026, va ser elegit pel Pyidaungsu Hluttaw com a onzè president del país.[1][2]
Biografia
Nascut a Minbu, Min Aung Hlaing va estudiar dret a la Universitat d'Arts i Ciències de Rangoon abans d'unir-se a l'exèrcit. Ascendint en les seves files, va esdevenir general superior el 2013.[3] Durant el període de govern civil del 2011 al 2021, va treballar per garantir el paper continu de l'exèrcit en la política i va impedir el procés de pau amb grups armats ètnics. Una missió d'investigació de les Nacions Unides va descobrir que va perpetrar deliberadament el genocidi rohingya. Va mantenir una relació conflictiva amb la consellera d'Estat, elegida democràticament, Aung San Suu Kyi, tot i que ella el va defensar contra els càrrecs de genocidi.[4]
Min Aung Hlaing va al·legar sense fonament irregularitats generalitzades en les votacions i frau electoral a les eleccions generals de Myanmar del 2020, en què la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) d'Aung San Suu Kyi va guanyar per una aclaparadora majoria. Després li va prendre el poder en el cop d'estat del 2021.[5][6][7] S'esperava que es presentés a la presidència de Myanmar si el partit favorable als militars, el Partit de la Unió Solidaritat i el Desenvolupament (USDP), hagués aconseguit prou escons al parlament per elegir-lo, i hauria hagut de retirar-se com a Comandant en Cap dels Serveis de Defensa a causa d'un límit d'edat legal.[8] Amb l'esclat de protestes massives contra el seu govern, Min Aung Hlaing va ordenar la repressió de les manifestacions,[9] provocant una guerra civil.[10]
Les forces de Min Aung Hlaing van emprar tàctiques de terra cremada durant la guerra civil, incloent atacs aeris contra civils.[11][12] Va ordenar l'execució de destacats activistes prodemocràtics, el primer ús de la pena de mort en dècades.[13][14] El febrer de 2024, va activar la Llei de Conscripció del Servei Militar Popular de Myanmar per reclutar 60.000 joves per a les Forces Armades.[15] En política exterior, va resistir la influència de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i va confiar en una major cooperació amb Rússia, la Xina i l'Índia.[16][17] En resposta als seus abusos contra els drets humans i la corrupció, Min Aung Hlaing i el seu govern van estar sotmesos a una extensa sèrie de sancions internacionals, que van retornar Myanmar al seu antic estatus d'estat pària. L'índex de democràcia del 2022 de The Economist va classificar Myanmar sota Min Aung Hlaing com el segon règim més autoritari del món, i només l'Afganistan va ser qualificat com a menys democràtic.[18]
Min Aung Hlaing, que governava Myanmar d'ençà el cop estat de 2021 fou nomenat president per l'Assemblea de la Unió, després d'imposar-se en la segona volta de les eleccions generals de Myanmar de 2025-2026.[19]
Referències
- ↑ «ဗိုလ်ချုပ်မှူးကြီးမင်းအောင်လှိုင်သမ္မတအိပ်မက်ပြည့်ဝ» (en birmà). BBC News မြန်မာ, 03-04-2026.
- ↑ «Myanmar junta chief elected vice president, moving closer to becoming civilian leader» (en anglès). The Japan Times, 30-03-2026. [Consulta: 3 abril 2026].
- ↑ «Min Aung Hlaing». A: Brittanica, 1 February 2021.
- ↑ «Myanmar's iron-fisted ruler Min Aung Hlaing fights to stay on his throne». Nikkei Asia [[[Bangkok, Thailand]]], 01-02-2023.
- ↑ «အရေးပေါ်ကာလ ဆောင်ရွက်ပြီးစီးပါက ရွေးကောက်ပွဲ ပြန်လည်ကျင်းပ၍ အနိုင်ရပါတီအား နိုင်ငံတော်တာဝန်ကို လွှဲအပ်ပေးနိုင်ရေး ဆောင်ရွက်မည်ဖြစ်ကြောင်း တပ်မတော်ထုတ်ပြန်» (en birmà). 7 Day Daily, 01-02-2021.
- ↑ Goering, Laurie; Rowling, Megan. «Myanmar military seizes power, detains elected leader Aung San Suu Kyi». Thomson Reuters Foundation, 01-02-2021. Arxivat de l'original el 1 February 2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Myanmar coup: Does the army have evidence of voter fraud?». BBC News, 05-02-2021.
- ↑ «Why Myanmar's military seized power in a coup». Al Jazeera, 01-02-2021.
- ↑ «Two people in critical condition after police shoot peaceful protesters with live bullets in Naypyitaw – doctor» (en anglès). Myanmar NOW. Arxivat de l'original el 5 December 2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ «Myanmar's junta can't win the civil war it started». , 21-07-2022.
- ↑ «'Monster from the sky': two years on from coup, Myanmar junta increases airstrikes on civilians». The Guardian, 31-01-2023.
- ↑ ; Yeung, Jessie; TZ, Salai; Watson, Ivan «'Mom, please just kill me': A world looks away from Myanmar's descent into horror». CNN, 01-02-2023.
- ↑ «Myanmar: Who are the rulers who have executed democracy campaigners?». BBC News, 25-07-2022.
- ↑ «World condemns Myanmar junta for 'cruel' execution of activists». Reuters, 25-07-2022.
- ↑ «Myanmar says newly activated conscription law will draft 5,000 people a month. Some think of fleeing». Associated Press [[[Bangkok, Thailand]]], 14-02-2024.
- ↑ «China, Russia, India enabling Myanmar's military rule: Report». Al Jazeera, 02-11-2022.
- ↑ «Myanmar warns ASEAN that pressure would be counterproductive». Al Jazeera, 28-10-2022.
- ↑ Campbell, Joshua. «Min Aung Hlaing». The 100 Most Influential People of 2023. TIME, 13-04-2023. Arxivat de l'original el 16 April 2023. [Consulta: 16 abril 2023]. «Min Aung Hlaing has returned Myanmar to a pariah state and made it the world’s second most authoritarian regime, per the Economist Intelligence Unit’s 2022 Democracy Index. Only Taliban-ruled Afghanistan ranked worse.»
- ↑ «Myanmar junta chief elected president by pro-military MPs» (en anglès). RFI, 03-04-2026. [Consulta: 6 abril 2026].