Miniaturització
La miniaturització és la creació de dispositius mecànics, òptics o electrònics i els seus complements a escala més petita. L'inici de la miniaturització va començar amb la producció de transistors, a finals dels anys 1940, que van reemplaçar els tubs de buit i a finals de la dècada del 1950, els circuits integrats. En la seva miniaturització, els dispositius sovint passen per les etapes de:
- Fix
- Portàtil
- Portable
- A l'espatlla, a la part posterior o al cinturó, per exemple: ordinador portàtil;
- A la butxaca, exemples: calculadora de butxaca, rellotge de butxaca, telèfon mòbil, càmera fotogràfica;
- Al canell o al turmell, exemples: rellotge de polsera, grillet electrònic.
Exemples
- Telèfon:
- Ordinador: els primers ordinadors construïts en la dècada del 1940, l'ENIAC i Manchester Mark I, va omplir una habitació de diversos metres quadrats, pesaven diverses tones i s'incloïen milers de tubs d'electrònics.[1] Des de llavors, els ordinadors s'han convertit en estacions de treball col·locats en un escriptori, en portàtils i en dispositius de butxaca.
- Receptor de ràdio
- Projector de vídeo > miniprojector
- Llum fluorescent > Làmpada fluorescent compacta[2]
Avantatges
La miniaturització permet la reducció de l'espai ocupat: els elements que ocupen menys espai són més desitjables que els elements que són més voluminosos, ja que són més fàcils de portar, fàcils d'emmagatzemar i molt més còmodes d'utilitzar; del pes; del consum d'energia i del consum de materials. També permet la producció de dispositius multifuncionals: la miniaturització dels components electrònics permet que els telèfons adquirireixin funcions que anteriorment estaven reservades per als ordinadors.
Limitacions
Mida de les tecles d'un teclat
Per garantir la facilitat d'ús, les tecles d'un teclat han de tenir una determinada mida mínima. En molts casos (com els telèfons mòbils), aquest límit és gairebé obsolet. Les possibles solucions són:
- Els teclats plegables (per a alguns ordinadors portàtils, càmeres digitals, etc.)
- L'ús de les tecles en miniatura amb un llapis òptic
- Múltiples usos de la mateixa clau
- L'ús dels teclats virtuals que es poden mostrar en les pantalles tàctils
Mida de la pantalla
Per treballar durant molt de temps, la pantalla ha de tenir una diagonal d'almenys de 10 a 12 cm. Per a les càmeres, han de ser d'uns 5 cm. Alguns fabricants han portat a la miniaturització al fet que la part posterior de l'aparell està ocupat principalment per la pantalla.
Galeria
Càmara fotogràfica de gran format, a finals del segle XIX
Tècnic en tren que està canviant un tub d'ENIAC
Receptor de ràdio dels anys 1950
Calculadora de cursor Triumphator CRN1 de 1958
Telèfon portàtil dels anys 1980, fabricat per AEG
Miniprojector Aaxatech P1 de 2009