Minnie Kellogg
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Laura Cornelius  1880 Green Bay (Wisconsin) | ||
| Mort | c. 1949 (68/69 anys) | ||
| Grup ètnic | Oneida | ||
| Formació | Columbia University School of Social Work | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lingüista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Orrin J. Kellogg (1912–) | ||
Minnie Kellogg (Green Bay, 1880 - c. 1949) Minnie Cornelius Kellogg, fou una lingüista i activista iroquesa[1][2] i una líder Oneida, autora, oradora, activista i visionària. Kellogg, descendent de distingits líders Oneida, va ser fundadora de la Society of American Indians . Kellogg va ser una defensora del renaixement i la sobirania de les Sis Nacions dels Iroquesos, i va lluitar per les terres tribals comunals, l'autonomia tribal i l'autogovern. Coneguda popularment com a "Princesa Índia Wynnogene", Kellogg va ser la veu dels pobles Oneidas i Haudenosaunee en fòrums nacionals i internacionals. Durant les dècades de 1920 i 1930, Kellogg i el seu marit, Orrin J. Kellogg, van reclamar terres a Nova York en nom del poble de les Sis Nacions. El "Pla Lolomi" de Kellogg va ser una alternativa de l'Era Progressista al control de l'Oficina d'Afers Indis, emfatitzant l'autosuficiència indígena americana, el treball i l'organització cooperatius i la capitalització del treball.[3] Segons l'historiador Laurence Hauptman, «Kellogg va ajudar a transformar els iroquesos moderns, no de tornada a la seva antiga Lliga, sinó en actors, activistes i litigants importants en el món modern de la política índia del segle XX».[4]
Biografia
Laura Cornelius Kellogg va néixer a la reserva índia Oneida a Green Bay, Wisconsin, un dels cinc fills d'Adam Poe i Celicia Bread Cornelius. Els seus germans supervivents van ser Chester Poe Cornelius, Alice Cornelius i Frank Ford Cornelius.[5] Kellogg provenia d'un distingit llinatge de líders tribals indis, cosa que es diu que va contribuir molt al seu orgull racial per l'herència Oneida.[6] El seu avi patern va ser John Cornelius, cap Oneida i germà de Jacob Cornelius, cap de la facció Orchard dels Oneidas.[7] El seu avi matern va ser el cap Daniel Bread,[7] que va ajudar a trobar terres per al seu poble després que els Oneidas fossin deportats per la força de l'estat de Nova York a Wisconsin a principis del segle XIX. Kellogg també estava emparentat amb Elijah Skenandore, una figura política prominent dels Oneida al segle XIX, que era conegut per les seves habilitats oratòries.[8]
De família de grangers episcopalians oneida, aconseguí estudiar a les millors universitats,[6] arribà a ser una de les millors lingüistes de la seva generació, va escriure Our Democracy and the American Indian (1920) i Indian Reveries: Gehdos of the Lost Empire (1921).
El 1911 formà part de la Society of American Indians, i en fou secretària.[9] Es casà amb l'advocat blanc Orrin Kellogg i es dedicà a promoure les reclamacions de terres dels indis iroquesos, raó per la qual fou arrestada el 1913 i el 1925.[10]
Després dels anys 30 es va perdre el seu rastre.
Referències
- ↑ «Laura Cornelius Kellogg: Reclaiming an Indigenous Visionary» (en anglès americà), 02-12-2021. [Consulta: 15 novembre 2025].
- ↑ «Encyclopedia of North American Indians - - Kellogg, Minnie» (en anglès). Arxivat de l'original el 2006-02-12. [Consulta: 16 novembre 2025].
- ↑ Hauptman, 2008, p. 153.
- ↑ Hauptman, 2008, p. 160–163.
- ↑ , 14-11-1922, p. 2.
- 1 2 Stovey, 2006, p. 146.
- 1 2 «Thomas Henry Ryan, History of Outagamie County, Wisconsin, (hereinafter "Thomas Henry Ryan"), Part 15, 1911, p.1059-1061.». Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 25 setembre 2014].
- ↑ Hauptman, 2008, p. 144.
- ↑ Hauptman, 2008, p. 150.
- ↑ Stovey, 2006, p. 147.
Bibliografia
- Ackley, Kristina «Laura Cornelius Kellogg, Lolomi, and Modern Oneida Placemaking». Studies in American Indian Literatures, vol. 25, 2, 2013, p. 117–138. DOI: 10.5250/studamerindilite.25.2.0117. ISSN: 0730-3238.
- Hauptman, Laurence. Seven Generations of Iroquois Leadership: The Six Nations Since 1800. Syracuse University Press, 2008. ISBN 9780815631651.
- Nicholson, Christopher. To Advance a Race: A Historical Analysis of the Personal Belief, Industrial Philanthropy and Black Liberal Arts Higher Education in Fayette McKenzie's Presidency at Fisk University, 1915–1925. Chicago: Loyola University, May 2011.
- Sonneborn, Liz. A to Z of American indian women. Revised. New York: Facts on file, 2007 (Facts on file library of American history). ISBN 978-0-8160-6694-0.
- Stanciu, Cristina «An Indian Woman of Many Hats: Laura Cornelius Kellogg's Embattled Search for an Indigenous Voice». American Indian Quarterly, vol. 37, 3, 2013, p. 87–115. DOI: 10.5250/amerindiquar.37.3.0087. ISSN: 0095-182X. JSTOR: 10.5250/amerindiquar.37.3.0087. OCLC: 858949102.
- Stovey, Patricia. «Opportunities at Home: Laura Cornelius Kellogg and Village Industrialization». A: The Oneida Indians in the Age of Allotment, 1860-1920. Norman: University of Oklahoma Press, 2006. ISBN 9780806137520.
- (tesi).