Mioclaenus
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Condylarthra |
| Família | Hyopsodontidae |
| Gènere | Mioclaenus Cope, 1881 Mioclaenus |
| Espècies | |
| |
Mioclaenus és un gènere extint de mamífers condilartres de la família dels hiopsodòntids que visqueren a Nord-amèrica durant el Paleocè, fa entre 60,9 i 63,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Nou Mèxic i Wyoming (Estats Units).[1] Són coneguts sobretot a partir de material dental i cranial. Tenien les dents semblants a les dels creodonts i dotades de cúspides afilades.[2] Les dents incisives i canines eren petites, mentre que les premolars i molars eren baixes i senzilles. Els individus més grossos devien ser de la mida d'una marmota.
Referències
- 1 2 Entrada «Mioclaenus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 14 maig 2025].
- ↑ Allaby, 2003, «Hyopsodontidae».
Bibliografia
- Allaby, M. A Dictionary of Zoology (en anglès). 2a edició, corregida. Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-860758-X.