Misodendrum
 Misodendrum punctulatum  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Santalales |
| Família | Misodendraceae |
| Gènere | Misodendrum Banks ex DC., 1830 Misodendrum |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Myzodendron Misodendron
|
| Tipus | Misodendrum punctulatum |
Misodendrum és l'únic gènere de plantes angiospermes de la família de les misodendràcies (Misodendraceae),[1] que forma part de l'ordre de les santalals (Santalales),[2] dins del clade de les superastèrides, un subclade de les eudicotiledònies.[3] Són plantes nadiues del sud d'Amèrica del Sud, de Xile i de l'Argentina.[4]
Descripció
Són plantes paràsites, habitualment monoiques o dioiques, que parasiten les branques dels arbres, especialment els del gènere Nothofagus. Les fulles són primes i caduques o amb forma d'esquames i perennes, es disposen de manera alternada. Les flors s'agrupen en inflorescències en forma d'espiga o racemoses, i manquen de periant o són monoclamídies, manquen d'un element del periant. Les flors masculines no tenen periant i al seu androceu hi ha 2 o 3 estams amb anteres d'una sola teca, de vegades el filament manca i l'estam és una antera sèssil. Les flors femenines tenen una mena de calze format per tres elements alternats amb tres estaminodis, i un androceu amb tres carpels uniloculars i tres òvuls per lòcul. El fruit és un aqueni amb una única llavor.[5][6]
Taxonomia
El gènere Misodendrum va ser publicat per primer cop l'any 1830 al quart volum de l'obra Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis del botànic francès Augustin Pyramus de Candolle (1778-1841), atribuït al botànic anglès Joseph Banks (1743-1820).[7] La família va ser publicada per primer cop l'any 1858, amb nom de Myzodendreae, a l'obra Theoria Systematis Plantarum; Accredit Familiarum Phanerogarum in Series Naturales Disposito, Secundum Structurae Normas et Evolutionis Gradus Instituta del botànic suec Jacob Georg Agardh (1813-1901).[8][9]
Espècies
Dins del gènere Misodendrum es reconeixen les 8 espècies següents:[4]
- Misodendrum angulatum Phil.
- Misodendrum brachystachyum DC.
- Misodendrum gayanum Tiegh.
- Misodendrum linearifolium DC.
- Misodendrum macrolepis Phil.
- Misodendrum oblongifolium DC.
- Misodendrum punctulatum Banks ex DC.
- Misodendrum quadriflorum DC.
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Misodendrum:[4]
- Angelopogon Poepp. & Endl.
- Archiphyllum Tiegh.
- Myzodendron Banks & Sol. ex R.Br.
- Myzodendrum Sol. ex G.Forst.
- Telophyllum Tiegh.
Referències
- ↑ «Misodendraceae J.Agardh» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- 1 2 3 «Misodendrum Banks ex DC.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ Kuij Hansen, 2011, p. 121.
- ↑ «Misodendraceae» (en anglès). Dan Nickrent. Southern Illinois University Carbondale, 01-05-2018. [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ «Misodendrum Banks ex DC.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ «Misodendraceae J.Agardh» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 29 gener 2026].
- ↑ Agardh, 1858, p. 236.
Bibliografia
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Kuij, Job; Hansen, Bertel. «Misodendraceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. XII. Springer, 2015, p. 121-124. DOI 10.1007/978-3-319-09296-6. ISBN 978-3-319-09295-9.
- de Candolle, Augustin Pyramus. Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, sive, Enumeratio contracta ordinum generum specierumque plantarum huc usque cognitarium, juxta methodi naturalis, normas digesta (en llatí). vol. 4, 1830.