Mister Buddwing
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Delbert Mann |
| Protagonistes | |
| Guió | Dale Wasserman |
| Música | Kenyon Hopkins |
| Fotografia | Ellsworth Fredericks |
| Muntatge | Fredric Steinkamp |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1966 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | amnèsia |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      | |
Mister Buddwing és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Delbert Mann, estrenada el 1966.
Argument
Un home es desperta en un banc al Central Park de Nova York, sense saber qui és ni per què hi és. A la butxaca troba un tros de paper amb un número de telèfon que el porta a una dona, Glòria, que tracta d'ajudar-lo. Durant la seva investigació es troba amb tres dones, cadascuna recorda una persona anomenada Grace. Qui és aquesta dona?[1]
Repartiment
- James Garner: Mister Buddwing
- Jean Simmons: La rossa
- Suzanne Pleshette: Fiddle
- Katharine Ross: Janet
- Angela Lansbury: Gloria
- George Voskovec: Shabby Old Man
- Jack Gilford: Mr. Schwartz
- Joe Mantell: taxista
- Raymond St. Jacques: Hank
- Ken Lynch: Dan
- Wesley Addy: Jugador de daus
- Romo Vincent: Jugador de daus
- Nichelle Nichols: Jugador de daus
- John Dennis: Jugador de daus
- Kam Tong: Jugador de daus
Premis i nominacions
Nominacions
- 1967: Oscar a la millor direcció artística per George W. Davis, Paul Groesse, Henry Grace i Hugh Hunt
- 1967: Oscar al millor vestuari per Helen Rose
Referències
- ↑ «Mister Buddwing» (en anglès). The New York Times.