Mitjans digitals

Els suports llegibles per màquines són anteriors a Internet, els ordinadors moderns i l'electrònica. Codis i informació llegibles per màquines van ser conceptualitzats per primera vegada per Charles Babbage a principis de 1800. Babbage va imaginar que aquests codis li proporcionarien instruccions per al seu Motor de Diferència i Motor Analític, màquines que Babbage havia dissenyat per a resoldre el problema de l'error en els càlculs.

Entre 1822 i 1823, Ada Lovelace, matemàtica, va escriure les primeres instruccions per al càlcul dels números en els motors de Babbage. Les instruccions del Lovelace ara es creu que és el primer programa d'ordinador.

Encara que les màquines van ser dissenyades per a fer tasques d'anàlisis, Lovelace va anticipar el possible impacte social de les computadores i la programació, l'escriptura. "Perquè, en la distribució i la combinació de les veritats i les fórmules d'anàlisis, que poden arribar a ser més fàcils i ràpidament sotmesos a les combinacions mecàniques del motor, les relacions i la naturalesa de molts temes en què la ciència es relaciona necessàriament en nous temes, i més profundament investigats... hi ha en totes les extensions del poder humà o addicions al coneixement humà, diverses influències col·laterals, a més del principal i objecte primari aconseguit.'' Altres vells mitjans llegibles per màquina inclouen les instruccions per a pianoles i màquines de telers.^[3]

La interactivitat és una característica inherent a la Xarxa, en la qual qualsevol usuari pot exercir els rols d'emissor i de receptor. A més, qualsevol ciutadà pot transmetre dades a través d'Internet, però no totes les persones poden ser periodistes digitals, ja que es tracta d'una professió basada en la cerca, selecció i redacció de notícies difoses a través dels mitjans de comunicació social amb una realitat canviant.

La interactivitat comunicativa permet als usuaris comunicar-se entre si a través del suport digital. A més de ser receptor, s'erigeix en emissor. Respecte a les opcions d'interactivitat comunicativa, no són moltes i podrien dividir-se en dos grans blocs: les opcions que té el lector de difondre, al seu torn, els continguts del mitjà per a iPad a través de xarxes socials o enviaments per correu electrònic i les opcions de crear contingut i veure-ho publicat en el mitjà.^[4]

A pesar que utilitzen suports llegibles per a màquines, els motors de Babbage, pianoles, màquines de telers i moltes altres màquines calculadores eren ordinadors analògics, amb parts físiques i mecàniques. Els primers mitjans veritablement digitals van arribar a existir amb l'aparició de les computadores digitals.

Els ordinadors digitals utilitzen el Codi binari i la Lògica booleana per a emmagatzemar i processar la informació, cosa que permet a una màquina amb una configuració fer diferents tasques. Els primers ordinadors digitals, programables, moderns, Mánchester Mark 1 i el EDSAC, es van inventar de manera independent entre 1948 i 1949.

Encara que diferents en molts aspectes de les computadores modernes, aquestes màquines tenien un programari digital per a controlar les seves operacions lògiques. Estaven codificades en binari, un sistema d'uns i zeros que es combinen per a fer centenars de caràcters. Els uns (1) i zeros (0) en codi binaris són els "dígits" dels mitjans digitals.

Mentre que els mitjans digitals es van convertir d'ús comú en la dècada de 1950, les bases conceptuals dels mitjans digitals es remunten als treballs del científic i enginyer Vannevar Bush i el seu cèlebre assaig ''As We May Think'', publicat en la revista Atlantic Monthly en 1945. Bush preveu un sistema de dispositius que podrien ser utilitzats per ajudar als científics, mèdics, historiadors i altres, per emmagatzemar, analitzar i comunicar la informació. Quan va anomenar a aquest dispositiu ''Memex'', Bush va escriure:

^[5]

Bush esperava que la creació d'aquest Memex seria el treball dels científics després de la Segona Guerra Mundial. Encara que l'assaig “As We May Think” va ser anterior a les computadores digitals per diversos anys, va anticipar els possibles beneficis socials i intel·lectuals dels mitjans digitals i va proporcionar el marc conceptual per a la producció acadèmica digital, la “World Wide Web”, els wikis i fins i tot els mitjans de comunicació social. Va ser reconegut fins i tot en el moment de la seva publicació.^[6]

La universalitat dels mitjans digitals i els seus efectes en la societat suggereix que estem en el començament d'una nova era en la història de la indústria, anomenada l'Era de la informació. En els anys transcorreguts des de la invenció dels primers ordinadors digitals, el poder de la informàtica i la capacitat d'emmagatzematge han augmentat de manera exponencial. Els ordinadors personals i telèfons intel·ligents tenen la capacitat d'accedir, modificar, emmagatzemar i compartir mitjans digitals a les mans de milers de milions de persones.

Molts dispositius electrònics, des de càmeres digitals fins a drons, tenen la capacitat de crear, transmetre i visualitzar els mitjans digitals. En combinació amb la World Wide Web i Internet, els mitjans digitals ha transformat la societat del segle xxi  d'una manera que amb freqüència es compara amb l'impacte cultural, econòmica i social de la impremta. El canvi ha estat tan ràpid i de tal magnitud que ha posat en marxa una transició econòmica d'una economia industrial a una economia basada en la informació, creant d'un nou període en la història humana coneguda com l'era de la informació o de la revolució digital. La transició ha creat certa incertesa sobre les definicions.

Els mitjans digitals, nous mitjans de comunicació, multimèdia i termes similars tenen una relació tant a les innovacions d'enginyeria i l'impacte cultural dels mitjans digitals. La mescla de mitjans digitals amb altres mitjans de comunicació, i amb factors culturals i socials, és a vegades conegut com a nous mitjans de comunicació o "els nous mitjans".

De la mateixa manera, els mitjans digitals semblen exigir un nou conjunt d'habilitats de comunicació, anomenat transliteracy (habilitat per a entendre i comunicar), l'educació mediàtica, o l'alfabetització digital. Aquestes habilitats inclouen no sols la capacitat de llegir i escriure – alfabetització tradicional – sinó la capacitat de navegar per Internet, avaluar les fonts, i crear continguts digitals. La idea que ens estem movent cap a una societat "sense paper" totalment digital està acompanyada pel temor que aviat podrem -o actualment - fer front a una edat fosca digital, en el qual els mitjans de comunicació de més antics ja no són accessibles en dispositius moderns. Els mitjans digitals tenen un ampli i complex impacte en la societat i la cultura.^[8]

En comparació amb els mitjans de comunicació impresos, els mitjans de comunicació, i altres tecnologies analògiques, els mitjans digitals són fàcils de copiar, emmagatzemar, compartir i modificar. Aquesta qualitat dels mitjans digitals ha donat lloc a canvis significatius en moltes indústries, especialment el periodisme, l'edició, l'educació, l'entreteniment i el negoci de la música.

L'impacte global d'aquests canvis és de tan llarg abast que és difícil de quantificar. Per exemple, en la realització de pel·lícules, la transició de les càmeres de pel·lícula analògiques a les càmeres digitals és gairebé absoluta. La transició té beneficis econòmics per a Hollywood, fent que la distribució sigui més fàcil i fent possible afegir efectes digitals d'alta qualitat a les pel·lícules. Al mateix temps, ha tingut un impacte en els efectes especials analògics, les indústries de dobles, i animació a Hollywood. Ha imposat costos dolorosos als cinemes petits, alguns dels quals no sobreviuran a la transició a la tecnologia digital. L'impacte dels mitjans digitals en altres indústries dels mitjans és igualment complex.^[9]

En el periodisme, mitjans digitals i periodisme ciutadà han donat lloc a la pèrdua de milers de llocs de treball en els mitjans impresos i la fallida de molts periòdics importants, no obstant això, l'augment del periodisme digital també ha creat milers de nous llocs de treball i especialitzacions. Els e-books i l'autopublicació estan canviant la indústria dels llibres, i els llibres de text digitals i altres plans d'estudis de mitjans estan canviant l'ensenyament primari i secundari. En el món acadèmic, els mitjans digitals ha donat lloc a un nou tipus de beca, anomenats beca acadèmica digital i nous camps d'estudi, com les humanitats digitals i història digital. S'ha canviat la forma en què s'utilitzen les biblioteques i el seu paper en la societat. Tots els grans mitjans de comunicació i cossos acadèmics s'enfronten a un període de transició i la incertesa relacionada amb els mitjans digitals.

Els mitjans digitals també ha permès als individus a ser molt més actius en la creació de continguts. Qualsevol persona amb accés a les computadores i la Internet poden participar en els mitjans socials i contribuir amb la seva pròpia escriptura, l'art, vídeos, fotografia i comentaris a la Internet, així com realitzar negocis en línia. Això ha arribat a ser conegut com a Periodisme ciutadà. Aquest augment en el contingut creat per l'usuari es deu al desenvolupament de la Internet, així com la forma en què els usuaris interactuen amb els mitjans de comunicació avui dia. Això alhora provoca una escassa comunicació fora de la pantalla entre usuaris.^[10]

L'alliberament de tecnologies com ara dispositius mòbils permeten l'accés fàcil i ràpid a tots els mitjans. Moltes de les eines de producció de mitjans de comunicació que abans només estaven disponibles per a uns pocs ara són gratuïtes i fàcils d'usar. Caldrà tenir en compte que moltes vegades gran part de la informació que es troba en línia pot ser d'una font no de confiança, o la informació pot no estar del tot correcta.^[10]

El cost dels dispositius que poden accedir a Internet està disminuint de manera constant, i ara l'ésser propietari de múltiples dispositius digitals s'està convertint en una cosa normal. Aquests elements han tingut un impacte significatiu en la participació política. Els mitjans digitals són vists per molts estudiosos per tenir un paper en la Primavera Àrab, i la repressió sobre l'ús de mitjans digitals i socials pels governs en lluita és cada vegada més comuna. Avui les audiències consumeixen mitjans en petites pantalles individuals. La informació es torna ubiqua i els usuaris comencen a demandar continguts vinculats als contextos que habiten. A la connectivitat s'han sumat, a més, altres hàbits contemporanis, entre els quals es destaca la mobilitat. Georges Amar (2011) afirma que la mateixa és, ara, un atribut essencial de les persones. Des del punt de vista de les nostres capacitats socioeconòmiques, físiques i cognitives, som homo mobilis. En l'actualitat, la mobilitat física és acompanyada per un dispositiu personal que ens permet estar connectats i tenir accés a informació de manera permanent. La quarta pantalla (Igarza, Vacas &Vibes, 2008) -el telèfon intel·ligent, la tauleta, el dispositiu mòbil- està en la nostra butxaca. Això implica que els continguts, la informació, l'entreteniment i els afectes, també ho estan.

Molts governs restringeixen l'accés als mitjans digitals, d'alguna manera, sigui per a prevenir l'obscenitat o en una forma més àmplia de la censura política. El contingut generat per l'usuari planteja qüestions de privacitat, credibilitat, i la compensació de les contribucions culturals, artístiques i intel·lectuals. La difusió dels mitjans digitals, i l'àmplia gamma d'habilitats de lectura, escriptura i comunicació necessàries per a utilitzar-la de manera eficaç, han aprofundit la bretxa digital entre els quins tenen accés als mitjans digitals i els que no.^[11][12]

Els mitjans digitals plantegen molts desafiaments per als drets d'autor i les lleis de Propietat intel·lectual. La facilitat de crear, modificar i compartir mitjans digitals fa que les lleis dels drets d'autor quedin obsoletes. Per exemple, sota la llei de dret d'autor, en molts països són probablement il·legals els Memes d'Internet. Per a moltes activitats comunes d'internet, els drets legals no són clars, per exemple publicar una imatge aliena en una xarxa social, replicar una cançó popular en YouTube o escriure ficció de fanes.

Per a resoldre alguns d'aquests problemes, els creadors de contingut poden adoptar voluntàriament les llicències obertes o “copyleft”, renunciar a alguns dels seus drets legals, o poden alliberar el seu treball al domini públic. Entre les llicències obertes més comunes són llicències Creative Commons i la llicència de documentació lliure GNU General Public License, les quals estan en ús en Wikipedia. Les llicències obertes són part d'un moviment més ampli de contingut obert que empeny per a la reducció o eliminació de les restriccions de drets d'autor de programari, dades i altres mitjans digitals. Els mitjans digitals són un sistema numèric, en xarxa i on interactuen enllaços i bases de dades que ens permet navegar d'un contingut o una pàgina web a una altra.

Es tracta d'usar videojocs per a publicitar una marca, producte, organització o idea, amb l'objectiu d'aconseguir captar al consumidor d'una forma diferent i més dinàmica. En l'actualitat, s'utilitza també per a enviar currículums vitae per als qui busquen diferenciar-se entre les majories.^[13]