Mogolistan
مغولستان (fa)  | ||||
| Tipus | estat històric i kanat | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Capital | Aksu (Xinjiang) Kaixgar Kuldjha Turfan | |||
| Població humana | ||||
| Llengua utilitzada | Middle Mongolian (en)  llengua txagatai | |||
| Religió | islam | |||
| Dades històriques | ||||
| Creació | 1347 | |||
| Dissolució | 1570 | |||
| Organització política | ||||
| Forma de govern | monarquia | |||
Mogolistan o Mogholistan (lit. ‘país dels mongols’) fou el nom donat a partir del segle xiii a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su = país dels set rius) amb les conques dels rius Ili i Chu, estenent-se a l'est per les cadenes de Tien Chan i Ala Tan cap al Turquestan Oriental i Jungària (o sigui el modern Xinjiang). Va formar l'ulus de Txagatai Khan i fou regit per la seva nissaga, el txagataïdes. No hi havia ciutats rellevants en aquest territori, terra de nòmades que establien les seves ciutats en grups de tendes que es podien traslladar d'un lloc a l'altra, i les ciutats antigues havien estat destruïdes. La regió fou anomenada també Djete (que sembla que vol dir "bandit" o "fora de la llei") i Kawarnas o Karaunas. Al segle xiv una branca dels txagataïdes va prendre el poder a la part oriental del kanat. Aquest segon kanat (Kanat oriental de Txagatai) fou conegut generalment com a kanat de Mogolistan (Moghulistan) i va durar fins a final del segle xvii.
El 1487, Ahmad Alaq va obtenir la independència del seu germà Mahmud Khan ibn Yunus Khan i va governar la part nord de la conca del Tarim des de Turfan a l'est, com a kanat de Turfan. El 1509 els dughlats, governants vassalls de la conca del Tarim, es van rebel·lar contra el Mogolistan i es van separar. Cinc anys més tard, Sultan Said Khan va conquerir els dughlats, però va establir el seu propi Kanat de Yarkand.[1]
Llista de kans
A continuació es mostra una llista dels governants i els períodes en què van exercir el poder:[3]
- Tughluq Timur 1348-1363 (del Kanat de Txagatai -occidental- del 1358 al 1363)
- Ilyas Khoja 1363-1368 (del kanat de Txagatai el 1363)
- Kamar al-Din (a Kashgària, usurpador) 1368-1392
- Khidr Khoja 1389-1399
- Shams-i-Jahan 1399-1408
- Muhammad Khan 1408-1415
- Naksh-i-Jahan 1415-1418
- Uways Khan ibn Sher Ali 1418-1421
- Shir Muhammad ibn Shah Jahan 1421-1425
- Uways Khan ibn Sher Ali (segona vegada) 1425-1429
- Satuk Khan 1429-1434
- Esen Buka II ibn Uways Khan 1429-1462
- Yunus Khan (a Ili des de 1456, a Turfan 1472-87) 1462-1487
- Mahmud Khan ibn Yunus Khan 1487-1508
- Mansur Khan ibn Ahmad (a Turfan 1503-1545) 1508-1514
- Sultan Said Khan 1514-1533
- Abd al-Rashid Khan I (a Aksu 1521-1533) 1533-1560
- Kuraysh (a Khotan 1533-88; a Turfan 1570-88) 1571-1588
- Abdul Karim 1560-1591
- Muhammad II (a Turfan 1588-1591) 1591-1610
- Abd al-Latif Anak Khan 1610-1627
- Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan) 1627-1632
- Mahmud Sultan (Kilidj Khan) 1632-1634
- Shudja al-Din Ahmad Khan (Pulad Khan)(segona vegada) 1634-1638
- Abd Allah (a Turfan 1634/5-1638/9) 1638-1669
- Nur al-Din 1669
- Ismail (a Aksu 1666-1670) 1669
- Ilbars 1669-1670
- Ismail (segona vegada) 1670-1678
- Muhammad Amin 1678-1679
- Ismail (tercera vegada) 1679-1682
- Abd al-Rashid Khan II (a Turfan 1680-1682) 1682-1694
- Yahya Shudja ibn Appak Shudja 1693-1695
- A l'imperi calmuc de Jungària 1694-1758
Notes
- ↑ Grousset, Rene. Empire of the Steppes (en anglès). Rutgers University Press, 1970, p. 497. ISBN 0813513049.
- ↑ Lach, Donald F.; Van Kley, Edwin J. Asia in the Making of Europe. University of Chicago Press, 1994. ISBN 978-0226467344.. Volum III, "A Century of Advance", Llibre Quatre, "East Asia", pàg. 315. La font de Lach i van Kley's és Luciano Petech, "La pretesa ambascita di Shah Jahan alla Cina", Revista degli studi orientali, XXVI (1951), 124-127
- ↑ http://my.raex.com/~obsidian/Centasia2.html#Xinjiang Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.
Bibliografia
- R. Grousset, L'empire des stepes.