Momik
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Ulgiour (fr)  | ||
| Mort | 1333 (Gregorià) Noravank | ||
| Grup ètnic | Armenis | ||
| Formació | Universitat de Glazor | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | il·luminador, escultor, arquitecte | ||
| Moviment | Gladzor school of Armenian miniature painting (en) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Momik (Ulgiour, valor desconegut - Noravank, 1333 (Gregorià)) conegut com a Momik el Vardapet, és un escultor, arquitecte i il·luminador armeni del segle XIV[1] (la primera menció del seu nom data del 1283).[2] És un dels artistes de l'escola de Gladzor[3] (Siunik) que participaren en el renaixement de l'era zacàrida.[4] Momik va morir el 1333 (segons la data indicada al khatxkar de la seua tomba)[2] i va ser enterrat a Noravank.[5]
L'escultor
Durant aquest període, en què l'escultura armènia esdevingué un art important i va assolir el seu punt àlgid, Momik es va distingir amb els seus khatxkar altament valorats, sobretot a Noravank.[3] Si l'expressió "randa de pedra" s'ha d'aplicar a algun escultor, és Momik qui la mereix;[6] el seu art, caracteritzat per un recurs freqüent a la figura humana, assoleix cotes de gràcia, finesa (sobretot amb la meticulositat dels fons executats amb broca) i lleugeresa. Entre altres, en va fer un en honor del metropolità de Siunik, Esteve Orbelian, el 1304[7] o el 1306.[1] Se li atribueix amb certesa un khatxkar del 1308, abans a Noravank;[3] ambdós estan signats i conservats hui a Vagharxapat.[8] Un tercer, també de Noravank però conservat a Ieghegnadzor, fet entre el 1300 i 1312, sembla ser seu.[8]
L'arquitecte
Momik és conegut com a arquitecte de l'església de la Santa Mare de Déu d'Areni (1321), el timpà de la qual se li atribueix,[3] així com de l'església de la Santa Mare de Déu de Noravank.[9]
Santa Mare de Déu d'Areni
Santa Mare de Déu de Noravank
L'il·luminador
Només quatre dels manuscrits que va il·luminar han sobreviscut: l'un es conserva ara al centre mequitarista de Viena i els altres tres al Matenadaran d'Erevan.[1][10] Només dos n'estan signats amb el seu nom (Ms. 2848, 1292 i Ms. 6792, 1302, Matenadaran),[5] i els altres dos (inclòs el Ms. 7842, 1313, Matenadaran)[11] li són atribuïts. Momik mostra en les seues pintures la mateixa originalitat que en les escultures.[12]
Referències
- 1 2 3 (armeni) Stepan Mnatsakanyan et E. Zakaryan, «Մոմիկ», dans Encyclopédie soviétique arménienne, vol. VII, Académie arménienne des sciences, Erevan, 1981, p. 698-699.
- 1 2 Vegeu Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), Armenia sacra — Mémoire chrétienne des Arméniens, Somogy / Musée du Louvre, París, 2007, ISBN 978-2-7572-0066-7, pàg. 313.
- 1 2 3 4 Dédéyan 2007.
- ↑ Robert Bedrosian, The Turco-Mongol Invasions and the Lords of Armenia in the 13-14th Centuries, 1979, p. 156.
- 1 2 Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, Armenian Gospel Iconography: The Tradition of the Glajor Gospel, Dumbarton Oaks, Washington, 1991, ISBN 978-0-8840-2183-4, p. 61.
- ↑ Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 312.
- ↑ (anglès) Thomas F. Mathews et Alice Taylor, The Armenian Gospels of Gladzor, the life of Christ illuminated, Getty Publications, Los Angeles, 2001, ISBN 978-0-89236-626-2, pàg. 27.
- 1 2 Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 320-321.
- ↑ Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, op. cit., p. 16-17.
- ↑ «Mise au tombeau, Ms. 6792, 1302, Matenadaran». [Consulta: 18 octubre 2008].
- ↑ Thomas F. Mathews et Avedis Krikor Sanjian, op. cit., p. 201.
- ↑ Jannic Durand, Ioanna Rapti et Dorota Giovannoni (dir.), op. cit., pàg. 328.