Monarca crestablau
Myiagra azureocapilla  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 12,9 g (pes adult) |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Monarchidae |
| Gènere | Myiagra |
| Espècie | Myiagra azureocapilla Edgar Leopold Layard, 1875 Myiagra azureocapilla |
El monarca crestablau[1] (Myiagra azureocapilla) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels monàrquids (Monarchidae).[2][3] És endèmica de l'illa de Taveuni, a l'arxipèlag de les Fiji.
Descripció
El monarca crestablau és un petit i preciós ocell monàrquid. Principalment és de color gris blanquinós pàl·lid a la part inferior i blau fosc a la superior. La coroneta i les galtes són blau cel viu, la gola castanya i el bec vermell brillant. Similar al monarca de Vanikoro (M. vanikorensis), però es distingeix per les marques blaves vives al cap i un vermell reduït a la part inferior. Gairebé idèntic al monarca de gorja castanya (M. castaneigularis), però les àrea de distribució no se superposen. El cant és un xiulet repetitiu de "uiit-uiit-uiit". Els crits inclouen notes de xiuxiueig i brunzit.[4]
Distribució i hàbitat
El monarca crestablau està restringit a l'illa de Taveuni, al nord de Fiji.[5]
L'hàbitat natural són les terres baixes humides subtropicals i tropicals, els boscos muntanyosos i turons fins a 1200 m d'altura.[5]
Taxonomia
El monarca crestablau va ser descrit per primera vegada el 1875 per l'ornitòleg Edgar Leopold Layard, administrador del govern de la colònia de Fiji en aquell moment.[6]
És membre d'un grup d'ocells de la família dels monàrquids. Aquest grup es considera o bé com una subfamília Monarchinae, juntament amb els drongos com a part de la família dels dicrúrids (Dicruridae),[7] o com una família Monarchidae per dret propi.[8] Tampoc estan estretament relacionats amb els seus homònims, els muscicàpids papamosques del Vell Món de la família Muscicapidae; la primera investigació molecular a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta va revelar que els monarques pertanyen a un gran grup d'ocells principalment australasiàtics conegut com el parvordre Corvida que comprèn molts passeriformes tropicals i australians.[9] Més recentment, l'agrupació s'ha refinat una mica, ja que els monarques s'han classificat en un grup nuclear "Corvines" amb els corbs i cornelles, els lànids, els ocells del paradís, els cua de ventall, els drongos i els constructors de nius de fang.[10]
Antany es considerava el monarca de gorja castanya (Myiagra castaneigularis) una subespècie del monarca crestablau. Des de 2016 es consideren espècies diferents arran treballs com ara Andersen et al. 2015[11][12]
Etimologia
El nom genèric Myiagra prové «μυια/muia, μυιας/muias» i significa “volar”; «αγρευω/agreuō», “per atrapar”. «μυιαγρος/muiagros», “atrapamosques” segons la mitologia grega, Myiagros, el atrapamosques, un déu d'Elean invocat contra les mosques.[13]
L'epítet específic deriva del llatí «azureocapilla» que significa “blau” i «capillus», “del cap”.[14][6]
Subespècies
L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.[15]
Referències
- ↑ «Monarca crestablau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2023(català)
- ↑ «Myiagra azureocapilla (monarca crestablau)». Avibase. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «Myiagra azureocapilla E.L.Layard, 1875» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «monarca crestablau | Myiagra azureocapilla». eBird. [Consulta: 3 juny 2026].
- 1 2 «Myiagra azureocapilla: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 01-09-2023. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t103711173a244113330.en..
- 1 2 Layard, E. L. «XXXVIII.—Description of a new Flycatcher belonging to the Genus Myiagra , and Notes on some other Fijian Birds» (en anglès). Ibis, 17, 4, 10-1875, p. 434–436. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1875.tb05993.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ Christidis, Les «Taxonomy and Species of Birds of Australia and its Territories» (PDF) (en anglès). https://www.academia.edu/112897329/Taxonomy_and_Species_of_Birds_of_Australia_and_its_Territories, 01-01-1994.
- ↑ Christidis, Les; Boles, Walter E. Systematics and taxonomy of Australian birds. Collingwood: CSIRO, 2008, p. 174. ISBN 978-0-643-06511-6.
- ↑ Sibley, Charles G.; Ahlquist, Jon E. Phylogeny and classification of birds: a study in molecular evolution. 2. printing. New Haven: Yale Univ. Press, 1995. ISBN 978-0-300-04085-2.
- ↑ Cracraft, J; Barker FK, Braun M, Harshman J, Dyke GJ, Feinstein J, Stanley S, Cibois A, Schikler P, Beresford P, García-Moreno J, Sorenson MD, Yuri T, Mindell DP. Assembling the tree of life. Oxford New York: Oxford University Press, 2004, p. 468–489. ISBN 978-0-19-517234-8.
- ↑ MJ Andersen, PA Hosner, CE Filardi i RG Moyle. 2015. Phylogeny of the monarch flycatchers reveals extensive paraphyly and novel relationships within a major Australo-Pacific radiation. Molecular Phylogenetics and Evolution 83: 118–136.
- ↑ «Species Updates – IOC World Bird List». [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Myiagra» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: azureus» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 3 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Monarchs – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 3 juny 2026].