Monestir de Bidaurreta

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Bidaurreta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir, monument i convent Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVI construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicIsabelline (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaOñati (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
 43° 01′ 52″ N, 2° 24′ 24″ O / 43.03108°N,2.4067°O / 43.03108; -2.4067
Bé d'interès cultural
Data17 gener 1964
IdentificadorRI-51-0001541
Patrimoni construït basc destacat
Identificador75
Activitat
Diòcesibisbat de Sant Sebastià Modifica el valor a Wikidata

El Monestir de Santa Clara de Bidaurreta, conegut habitualment com a Monestir de Bidaurreta i l'advocació del qual és de la Santíssima Trinitat, és un convent de monges clarisses a la localitat d'Oñati (Guipúscoa, el País Basc). El Monestir va ser fundat el 1510 per Juan López de Lazarraga, comptador major dels Reis Catòlics, i la seva esposa Juana de Gamboa, per servir de sepultura a la família. Bé d'interès cultural (BIC), és monument històric artístic d'interès nacional des del 1980.

Arquitectura

Portada gòtica de la façana nord, amb decoració escultòrica.

L'església és de planta de creu llatina, amb nau de tres trams, braç transversal o creuer, i capçalera de tres panys. Les voltes dels trams són de creueria complexa amb tercelets. El tram anterior cobreix el cor alt, que posseeix rerecor també voltat. Adossades a la nau longitudinal hi ha cinc capelles laterals de més baixa altura que aquella i igual amplada que el braç transversal, per la qual cosa a l'exterior el temple dona la sensació d'ésser rectangular. El creuer i les capelles allotgen diversos retaules i imatges d'època barroca. L'accés al temple es fa pel seu frontispici occidental, on l'obertura no és més que una senzilla porta adovellada. A la façana nord existeix una portalada gòtica amb timpà i decoració escultòrica que dona l'accés a una de les capelles laterals del costat de l'Evangeli.

Conflueixen a l'edifici tres estils. l'gòtic isabelí es copsa sobretot als murs exteriors, decorats a base d'escuts amb els emblemes dels Reis Catòlics sostinguts per àguiles i cornises amb doble fistó de boles. El renaixentista està present a l'auster sepulcre dels fundadors i al retaule plateresc de dos cossos, datat el 1533 i obra del tallista Juan de Olazaran, que cronològicament pot ser el primer renaixentista de Guipúscoa. Tots dos elements se situen al braç nord del creuer. I el mudèjar, els elements característics del qual mostren el claustre i el teginat del refetor, els quals formen part de la clausura.

El retaule major de l'església és d'un sumptuós estil barroc en transició al rococó, realitzat entre 1751 i 1753, amb maçoneria sense daurar, el que brinda un fons fosc sobre el que contrasten gran nombre de talles policromades de sants i un coronament de la Verge entre el Pare i el Fill, conformant una escenografia molt dinàmica i efectista. Com a curiositat, el 2008 es va trobar a Bidaurreta el plànol més antic de la Catedral de Sevilla.[1]

Notes