Monestir de Cabrera

Cap a la segona meitat del segle iv comencen a aparèixer a Occident una sèrie de moviments ascètics i monacals que estaven prenent molta força a la Mediterrània Oriental, sobretot a Egipte, Síria i Palestina. En aquells anys el cristianisme ja s'havia propagat per quasi tot l'Imperi, però bàsicament a les zones urbanes, restant gran part de la ruralia immersa en el paganisme. És per això que un sector important d'aquestes noves corrents ascètiques i monacals, en el seu afany d'allunyar-se del "soroll de les ciutats”, foren un dels elements més actius en la cristianització de tots els altres llocs no urbanitzats. És aleshores quan comencen a generalitzar-se assentaments de petits grups d'ascetes que es retiraven als illots per tal de dur una vida anacorètica. Segons les fonts escrites, el primer exemple conegut a Occident és Martí de Tours, qui cap el 357 es va retirar juntament amb un prevere a l'illa Gallinaria (Ligúria). Però són molts més els casos coneguts, com per exemple el de la Capraria del Tirrè, el de les Stoechades (avui Hyères).^[13]

Aviat la majoria d'aquestes petites agrupacions anacorètiques es va convertir en centres monàstics, molts dels quals serien importants focus per a la difusió del cristianisme a les societats dels segles V, VI i VII dC. Malauradament coneixem molt poc d'aquelles comunitats insulars, tot i que l'arqueologia ens està aportant dades molt interessants que ens mostren com aquells monjos dotaren les seves illetes d'unes infraestructures portuàries, manufactureres, cenobítiques i per a les celebracions del culte religiós. Com a continuació es veurà, tant les fonts escrites com l'arqueologia semblen demostrar que a Cabrera hi va existir un important centre monacal.^[11]

Aquests primers monjos optaren per dos tipus de vida monacal, una, en solitari, anomenada eremítica, i l'altre, en comunitat, dita cenobítica. Aquests que vivien en solitari o, amb uns pocs companys es diuen eremites o ermitans, ja que solien viure en un erm. Per tant, al lloc on habitaven se l'anomena eremitori o ermita. Per contra, els que componien una comunitat es diuen cenobites, i allà on vivien se li pot dir cenobi o monestir. Alhora també trobem comunitats monàstiques formades per un o més cenobis i alguns eremitoris, tal com sembla que va ser el monestir de l'arxipèlag de Cabrera.^[7]

A partir de la lectura atenta de les fonts escrites i gràcies a les recents troballes arqueològiques, s'ha proposat la identificació a Lérins (França) d'un eremitori del segle V on hi hauria un edifici de culte «secundari» que estaria reservat per a la pregària, mentre que l'eucaristia se celebraria a l'església del cenobi d'aquella mateixa comunitat monàstica,^[14] una edificació que encara no s'ha localitzat. Era el «vertader cor del cenobi», on es realitzaven els oficis litúrgics i s'hi orava, i és previsible que la disposició de la resta de les dependències es distribuïssin en funció de la seva ubicació. El cenobi de Cabrera s'hauria organitzat com el de Lérins i, al costat de l'església, la comunitat monàstica degué situar el lloc d'inhumació, com una prolongació del lloc de vida.^[15]

Després d'haver prospectat força acuradament tota l'illa de Cabrera i la major part de Conillera, s'ha pogut verificar l'existència al sub-arxipèlag cabrerenc de cinc jaciments habitats entre els segles V i VII, quatre d'ells a Cabrera (Pla de ses Figueres, Sa Font, Son Picornells i Clot des Guix) i un a Conillera (Els Corrals).

Pel que es refereix a l'illa de Cabrera, crida l'atenció l'abundància de llocs en els quals es troba material ceràmic corresponent als segles V a VII. Alguns dels jaciments van ser descoberts, aprofitats i alterats pels presoners de l'exèrcit napoleònic, tal com posen de manifest els testimonis dels supervivents d'aquell camp de concentració i la literatura que sobre ells s'ha anat publicant. Construïen les seves cabanes a partir de les ruïnes existents a l'illa. De fet, fins i tot es varen dedicar a fer excavacions per a recuperar certs elements com capitells i carreus per a reutilitzar-los en les seves noves edificacions.^[16]

Es creu que l'església del monestir es trobaria al Pla de ses Figueres, tot i que encara no ha estat localitzada. Hi ha indicis clars del seu emplaçament, com les troballes de làmpades de vidre, els marbres i la mateixa localització de la necròpoli. Tal vegada no va ser l'únic edifici de culte de l'arxipèlag, però probablement va ser el més important, situat en el lloc més accessible des del port i on sembla que es concentren un major nombre de restes arqueològiques. Els marbres trobats i les làmpades denoten una capacitat d'inversió de riquesa força destacada. A partir dels elements mobles, així com de les restes constructives i sepulcrals documentades fins ara en el Pla de ses Figueres, es pot afirmar que va ser durant els segles VI i VII quan més activitat hi va haver al monestir de Cabrera. Aquestes dades són coherents amb la carta de Gregori Magne del 603, en la qual queda clar que, en el segle VI/principis del segle vii, hi havia un monestir a Cabrera amb prou entitat perquè el papa decidís intervenir-hi.^[17]

La darrera gran fase constructiva d'època tardoantiga documentada al Pla de ses Figueres, la fase H, comprèn, una sèrie d'estructures parcialment excavades, la funció de les quals no està encara ben determinada. Trobem restes d'edificacions a l'Àmbit B de la Cala 1, a la Cala 2 i a la Cala 5. També hi ha una possible explotació d'argila (Cala 5) que podria haver estat en relació amb activitats constructives, evidenciada per una unitat estratigràfica negativa que es va emprar, després, com a femer. Tots aquests elements són, fonamentalment, del final del segle VI i segle VII.^[17]

S'han pogut identificar alguns dels eremitoris dels monjos de Cabrera, tot i que, fins que no s'hagi procedit a la seva excavació arqueològica, tampoc es pot descartar que alguna de les edificacions localitzades no fossin per ells sinó pels seus servents. Les construccions del Clot des Guix, Son Picornells i Els Corrals són contemporànies del monestir de Cabrera, tot i que manca fer una excavació en extensió que determini les fases. Es repeteix un model format per una tanca que delimita la zona de dispersió de ceràmiques dels segles V a VII, unes terres de conreu, i diverses estructures, entre les que s'hi poden identificar cisternes. A més, a tocar o a prop de la tanca, també es troben edificacions de petites dimensions, no excavades, i basses artificials pràcticament idèntiques. Aquest model es troba representat en els jaciments del Clot des Guix a Cabrera i en Els Corrals de Conillera. En canvi, a Son Picornells encara no s'han pogut identificar tots els elements que caracteritzen el model. La tanca del Clot des Guix té una llargada de 670 m, que delimita una àrea de 27.000 m2. Els Corrals té un mur de 470 m que abraça una superfície de 9.200 m2. En aquest últim jaciment, pràcticament tota la part tancada correspon a terra apta pel cultiu, en canvi, no és així en el Clot des Guix, atès que presenta una àmplia part central pedregosa, quedant reduïda la porció conreable a només 10 i 15.000 m2. S'estaria doncs, un altre cop, davant d'unes característiques molts similars per als dos assentaments. Per ara, es desconeix la datació de les tanques identificades a Cabrera i Conillera. Hi ha diversos exemples d'aquest tipus d'organització basada en una tanca que delimita un espai amb diverses estructures en altres illots de la mateixa època on es van instal·lar monestirs.^[18]

Tot i estar encara en un punt molt primerenc de la investigació, amb alguns treballs de prospecció i cinc anys de campanyes d'excavació, fins al moment, tot sembla apuntar cap a una ocupació humana força important de les illes de Cabrera i Conillera, centrada principalment entre els segles V i VII dC. D'aquests segles també és el moment de màxima ocupació del citat Illot des Frares a la Colònia de Sant Jordi, el port natural mallorquí més proper a l'arxipèlag cabrerenc. L'assentament de l'illot dels Frares, situat en el port natural de l'illa de Mallorca més proper a Cabrera, de només unes 0,5 ha, era massa petit com per haver pogut ser un monestir «independent». Constituïa el cap de pont per a la comunitat monàstica cabrerenca per accedir als productes de Mallorca, així com per garantir una font de captació de nous membres per a la comunitat monàstica. Els monjos, a canvi, podien oferir els seus serveis espirituals, curatius i protectors a la població de Mallorca i, també, els productes agraris i manufacturats produïts en el sub-arxipèlag, així com els arribats a Cabrera des de mercats més llunyans.^[18]

Un dels productes més rellevants dins d'aquell entrellat d'intercanvis podria haver estat la sal de les salines de la Colònia de Sant Jordi, imprescindible per a les produccions de salaons, salses i porpra. També ho podrien ser algunes de les ceràmiques de producció «eivissenca» trobades a Cabrera, Conillera i l'illot dels Frares, així com els productes que s'haurien pogut transportar a l'interior de les àmfores i les gerres/amforeta d'aquelles produccions que pogueren ser fabricades a Mallorca. També podrien ser mallorquines algunes de les ceràmiques comunes i de cuina documentades a l'arxipèlag cabrerenc de les que no s'ha pogut determinar la seva procedència.

L'elevat nombre, tant dels contenidors aptes pel transport, com de les monedes, trobats a l'illot dels Frares poden ser l'indici de l'existència d'un mercat, tal vegada, fins i tot, ubicat a la mateixa illeta. La semblança del registre ceràmic i la seva cronologia, així com la presència de grafits de les mateixes característiques que els de Cabrera, l'enorme volum d'àmfores i gerres/amforeta d'època vàndala i romana d'Orient trobades i l'abundància de monedes dels segles IV a VI; són un indici de què la gestió de l'assentament de l'illot dels Frares hauria estat vinculada al monestir de Cabrera. La distribució de les troballes indica que a l'illot hi hauria hagut un magatzem que tot apunta que seria per a les mercaderies dels monjos cabrerencs. La dependència dels mercats locals és, doncs, un fenomen general dels monestirs d'aquesta època, però en el cas dels monestirs illencs degué constituir una condició central en el procés de selecció del lloc on realitzar la fundació.^[19]

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident al segle v no va significar una interrupció de les exportacions de les àmfores orientals cap a Occident, sinó més aviat el contrari. Eren transportades principalment gràcies als mercaders orientals, alguns dels quals estaven instal·lats en ports occidentals. Alguns dipòsits de Roma, Nàpols, Marsella i Tarragona, vinculats a instal·lacions religioses indiquen, possiblement, que aquests comerciants podien ser agents de l'Església. Els vins i olis que arribaren a Occident entre els segles V a VII, dins de les àmfores LRA1, 2, 3 i 4, com les trobades a Cabrera, eren productes de luxe, i de gran valor.^[20]

Pel que fa a la necròpolis trobada al Pla de ses Figueres s'han localitzat, de moment, cinc enterraments. Tres excavades i dos que encara no. La datació dels tres individus no pot anar massa més enllà del 630. Aquesta datació es veu reforçada pel fet d'haver trobat dins de la tomba més antiga, l'Enterrament 4 (UE 159-11), i en un estrat (UE 134-8) tallat per la fossa de l'Enterrament 3, dues vores de Hayes 99C de TSAD, un tipus ceràmic que comença a fabricar-se ben entrada la segona meitat del segle VI. Es pot concloure, per tant, que aquestes tombes es varen realitzar en un moment comprès entre el final del segle VI i el primer terç del VII.^[21] Les dues tombes localitzades l'any 1999 amb motiu de les obres de soterrament de la xarxa d'aigües encara romanen sense excavar. Una d'aquestes, la de l'Enterrament 2, es troba a 50 m al nord-oest de la Cala 2 dels Enterraments 1, 3 i 5. Gràcies a les fotografies realitzades durant aquelles obres, es pot observar que era del tipus de cista, amb les parets i la coberta fetes amb lloses de marès. La sepultura contenia un únic individu col·locat en posició de decúbit supí, aparentment també de sexe masculí. Donat que aquesta tomba no es va arribar a excavar arqueològicament és absolutament impossible poder conèixer la seva datació, però sembla coherent amb les altres excavades i pertanyents al període de funcionament de la comunitat monàstica de Cabrera.^[22]