Monestir de Sant Simó
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Monestir | |||
| Part de | monuments nubians des d'Abu Simbel fins a Files | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 2,78 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació d'Assuan (Egipte) | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 1979 (3a Sessió) | |||
| Identificador | 88-009 | |||
El monestir de Sant Simó (àrab: دير الأنبا سمعان, dayr al-Anbā Samʿān) és un edifici copte del segle vi, prop d'Assuan (Egipte) a l'altre costat del riu Nil. En àrab es diu Deir Anba Siman i en copte Anba Hadra.[1]
El nom de sant Simó l'Adobador li fou donat pels arqueòlegs però abans tenia el nom d'Anba Hadra, un anacoreta que fou consagrat bisbe de Siene pel patriarca Teòfil (385-412).[1] Aquest home sant es va casar als divuit anys però hauria mantingut la castedat i fou després deixeble de Sant Baimà i més tard es va retirar al desert, fins que va morir quan Teodosi era emperador.
El monestir, eregit a final del segle vi o al segle vii, fou inicialment format per coves amb pintures. Auestes coves de fet eren antics sepulcres faraònics excavats a la roca transformades en cel·les.[2] Va esdevenir important al segle ix i s'hi van afegir algunes construccions. Al segle x hi havia un miler de monjos. Fou ampliat al segle xi però al segle següent fou danyat per l'invasor islàmic Saladí, i va perdre importància. Al segle xii va ser destrossat pels invasor musulmans. Al segle xiii fou abandonat per manca d'aigua i pels continuats atacs dels saquejadors del desert.
Les dependencies principals són ben conservades però la resta del monestir és avui en runes. Té un edifici central que servia com a residència; un penya-segat separa el monestir en dos nivells. Hi ha restes d'un molí d'oli.[3] Algunes parets tenien una altitud de deu metres però avui dia les parets són ensorrades; la terrassa inferior és la part original, amb les coves i les pintures, i el lloc dels pelegrins; l'església fou construïda a final del al segle xi i és la més antiga d'aquesta classe a Egipte, amb la nau central i dos passos laterals.[2] Una habitació servia de baptisteri. L'església tenia bastants pintures que s'han fet malbé darrerament (encara es veien el segle xix. A Núbia, els cenobis tenen un edifici central, hi havia dormitoris per a sis a vuit monjos, amb un corredor central il·luminat per finestres, un format més habitual a cenobis occidentals. A l'Egipte veïna, tenien edificis comuns centrals i les cel·les alineades al llarg de les parets exteriors, a la manera de les cartoixes.[4] A les cel·les formades per coves hi vingueren els monjos potser només temporalment. El refectori és rectangular. S'hi va fabricar ceràmica. Prop del cementiri hi ha dues-centes tombes dels segles vi al ix.
Referències
- 1 2 Coquin, René Georges; Martin, Mauric. «Dayr Anba Hadra: History». A: Azis S. Atiya. The Coptic Encyclopedia (en anglès). volum 2. Nova York: Macmillan, 1991).
- 1 2 Grossmann, Peter. «Dayr Anba Hadra: Architecture». A: Azis S. Atiya. The Coptic Encyclopedia (en anglès). volum 2. Nova York: Macmillan, 1991), p. 744-747.
- ↑ Obłuski i Dierzbicka, 2019, p. 184.
- ↑ Obłuski i Dierzbicka, 2019, p. 165.
Bibliografia
- Obłuski, Artur; Dierzbicka, Dorota (trad). The Monasteries and Monks of Nubia (pdf) (en anglès, traduït del polonès). Universitat de Warsawa, 2019 (Supplements to The Journal of Juristic Papyrology). ISBN 978–83–946848–6–0 [Consulta: 13 juny 2026]. Pàgina 168 hi ha un pla del monestir.

