Monestir de Sant Simó

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Monestir de Sant Simó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Part demonuments nubians des d'Abu Simbel fins a Files Modifica el valor a Wikidata
Característiques
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 2,78 ha Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativagovernació d'Assuan (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
 24° 05′ 41″ N, 32° 52′ 33″ E / 24.09472°N,32.87578°E / 24.09472; 32.87578
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1979 (3a Sessió)
Identificador88-009

El monestir de Sant Simó (àrab: دير الأنبا سمعان, dayr al-Anbā Samʿān) és un edifici copte del segle vi, prop d'Assuan (Egipte) a l'altre costat del riu Nil. En àrab es diu Deir Anba Siman i en copte Anba Hadra.[1]

El nom de sant Simó l'Adobador li fou donat pels arqueòlegs però abans tenia el nom d'Anba Hadra, un anacoreta que fou consagrat bisbe de Siene pel patriarca Teòfil (385-412).[1] Aquest home sant es va casar als divuit anys però hauria mantingut la castedat i fou després deixeble de Sant Baimà i més tard es va retirar al desert, fins que va morir quan Teodosi era emperador.

El monestir, eregit a final del segle vi o al segle vii, fou inicialment format per coves amb pintures. Auestes coves de fet eren antics sepulcres faraònics excavats a la roca transformades en cel·les.[2] Va esdevenir important al segle ix i s'hi van afegir algunes construccions. Al segle x hi havia un miler de monjos. Fou ampliat al segle xi però al segle següent fou danyat per l'invasor islàmic Saladí, i va perdre importància. Al segle xii va ser destrossat pels invasor musulmans. Al segle xiii fou abandonat per manca d'aigua i pels continuats atacs dels saquejadors del desert.

Les dependencies principals són ben conservades però la resta del monestir és avui en runes. Té un edifici central que servia com a residència; un penya-segat separa el monestir en dos nivells. Hi ha restes d'un molí d'oli.[3] Algunes parets tenien una altitud de deu metres però avui dia les parets són ensorrades; la terrassa inferior és la part original, amb les coves i les pintures, i el lloc dels pelegrins; l'església fou construïda a final del al segle xi i és la més antiga d'aquesta classe a Egipte, amb la nau central i dos passos laterals.[2] Una habitació servia de baptisteri. L'església tenia bastants pintures que s'han fet malbé darrerament (encara es veien el segle xix. A Núbia, els cenobis tenen un edifici central, hi havia dormitoris per a sis a vuit monjos, amb un corredor central il·luminat per finestres, un format més habitual a cenobis occidentals. A l'Egipte veïna, tenien edificis comuns centrals i les cel·les alineades al llarg de les parets exteriors, a la manera de les cartoixes.[4] A les cel·les formades per coves hi vingueren els monjos potser només temporalment. El refectori és rectangular. S'hi va fabricar ceràmica. Prop del cementiri hi ha dues-centes tombes dels segles vi al ix.

Referències

  1. 1 2 Coquin, René Georges; Martin, Mauric. «Dayr Anba Hadra: History». A: Azis S. Atiya. The Coptic Encyclopedia (en anglès). volum 2. Nova York: Macmillan, 1991).
  2. 1 2 Grossmann, Peter. «Dayr Anba Hadra: Architecture». A: Azis S. Atiya. The Coptic Encyclopedia (en anglès). volum 2. Nova York: Macmillan, 1991), p. 744-747.
  3. ↑ Obłuski i Dierzbicka, 2019, p. 184.
  4. ↑ Obłuski i Dierzbicka, 2019, p. 165.

Bibliografia

  • Obłuski, Artur; Dierzbicka, Dorota (trad). The Monasteries and Monks of Nubia (pdf) (en anglès, traduït del polonès). Universitat de Warsawa, 2019 (Supplements to The Journal of Juristic Papyrology). ISBN 978–83–946848–6–0 [Consulta: 13 juny 2026].  Pàgina 168 hi ha un pla del monestir.