Monika Sosnowska
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1972 Ryki (Polònia) (en) |
| Formació | Rijksakademie van beeldende kunsten (1999–2000) Universitat de Belles Arts de Poznań |
| Activitat | |
| Camp de treball | Instal·lació artística |
| Lloc de treball | Amsterdam (1999–2000) Varsòvia |
| Ocupació | pintora, escultora, artista d'instal·lacions |
| Representada per | Hauser & Wirth i Galeria Gisela Captain |
| Premis | |
Monika Sosnowska (Ryki, 7 de maig de 1972) és una artista d'instal·lacions polonesa. El 2003 va rebre el Premi Bâloise a Art Basel, així com el premi Polityka's Passport, atorgat pel setmanari més prestigiós de Polònia.
Trajectòria
Sosnowska va estudiar al Departament de Pintura de la Universitat de Belles Arts de Poznań (1993-1998) i a la Rijksakademie van beeldende kunsten d'Amsterdam (1999-2000). Durant els seus últims anys a l'acadèmia de Poznań, va descobrir que "la pintura començava a escapar-se del seu llenç."[1] Va començar a crear obres que jugaven tant amb la pintura bidimensional com amb l'espai tridimensional, fins a abandonar del tot el llenç i utilitzar l'espai com una mena de pintura tridimensional.
Sosnowska tracta l'espai com un mitjà per a les seves obres, sempre dissenyant projectes que encaixin en un espai específic. Sovint modifica l'arquitectura preexistent, transformant l'espai físic en espai mental i jugant amb les percepcions de l'espectador. La mateixa artista explicava que: "Estic especialment interessada en els moments en què l'espai arquitectònic comença a prendre les característiques de l'espai mental."[1] El 2004 va rebre la beca acadèmica de la Fundació Ernst Schering. El 2012 va ser nominada al Premi Hugo Boss.
Obres clau

El 2003 va participar a la 50a Biennal de Venècia, contribuint amb El Corredor a l'exposició "Clandestí" de l'Arsenale, comissariada per Francesco Bonami. Sosnowska va crear una intervenció arquitectònica que també era al mateix temps una il·lusió òptica. El que semblava un passadís ordinari que s'estenia en la distància, un cop a dins l'espectador se n'adonava que l'espai es tornava més estret i baix, cosa que feia impossible arribar a les portes del final mantenint-se dret.

El 2007, Sosnowska va representar Polònia a la 52a Biennal de Venècia. El seu "1:1" va encabir un fragment corbat d'arquitectura moderna al Pavelló de Polònia, un edifici dels anys 30. Sosnowska va escriure: "Hauria de semblar com si dos edificis s'haguessin construït al mateix espai i haguessin de viure en simbiosi, o parasitar-se l'un de l'altre. Lluitar, o més aviat lluitar entre ells. En realitat, la meva intenció és crear una situació surrealista i impossible."[3]
Altres grans exposicions internacionals de l'artista inclouen una exposició individual al Museu d'Art Modernde la ciutat de Nova York el 2006, per a la qual va utilitzar l'espai existent per crear una escultura tridimensional de formes geomètriques; 'Loop' al Kunstmuseum Liechtenstein el 2007, una intervenció arquitectònica semblant a una cinta de Möbius; "Monika Sosnowska, Andrea Zittel. 1:1" al Schaulager, Basilea, el 2008; i 'Sense títol' per al K21 Ständehaus, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf, una resposta a l'estil de De Chirico a l'extraordinària arquitectura i història del museu, que es va exposar fins al 15 d'abril de 2012.
Referències
- 1 2 «Monika Sosnowska» (en anglès). Culture.pl. [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ «Monika Sosnowska». Kurimanzutto. [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ Monika Sosnowska, 'Monika Sosnowska 1:1', 2007
Enllaços externs
- imatges de l'obra de Sosnowska al The Modern Institut
