Monja ullvermella

Infotaula d'ésser viuMonja ullvermella
Pyrope pyrope Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura31 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes30,5 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaTyrannidae
GènerePyrope
EspèciePyrope pyrope Modifica el valor a Wikidata
(Kittlitz, 1830) Pyrope pyrope Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Xolmis pyrope Modifica el valor a Wikidata
ProtònimMuscicapa pyrope Modifica el valor a Wikidata
Distribució

     Zona de nidificació     Zona d'hivernació

La monja ullvermella[1] (Pyrope pyrope), és una espècie d'ocell passeriforme d'Amèrica del Sud pertanyent a la família dels tirànids, l'única pertanyent al gènere Pyrope; fins a l'any 2020 era inclosa en el gènere Xolmis.[2] És nadiua del sud-oest d'Amèrica del Sud.[3]

Descripció

Aquesta espècie mesura 21 cm de longitud i posseeix un característic cap gros i aplanat per dalt (cosa que li dona una forma quadrada), juntament amb una gola sortida. No presenta dimorfisme sexual. La intensitat del color vermell dels ulls està directament relacionada amb la maduresa sexual de l'individu (com més edat, l'iris és més vermellós). El plomatge és gris, la gola i parts inferiors blanques, a excepció dels flancs, els quals són grisencs.[4]

Distribució i hàbitat

Es reprodueix des del centre nord de Xile (centre de Coquimbo) i centre oest de l'Argentina (Neuquén) cap al sud fins a Terra del Foc. La població més del sud és completament migratòria; l'espècie és present al llarg de la major part de la seva zona durant tot l'any, però al nord només durant els hiverns australs, des de Coquimbo fins al sud d'Antofagasta al nord de Xile. També va ser registrat com a divagant entre març i setembre a les illes Malvines.[5] La subespècie P. pyrope fortis és endèmica de l'arxipèlag de Chiloé i es diferencia per la grandària una mica més grossa i de colors un pèl més foscos.

Aquesta espècie és considerada força comuna en els seus hàbitats naturals: les vores de boscos humits temperats, les clarianes en regeneració i els horts.[6] Pot arribar fins als 3050 m d'altitud.[7]

Comportament

Encara que és de conducta solitària generalment, a l'hivern poden ajuntar-se diversos individus en una àrea reduïda.[4] Generalment, s'enfila en un lloc obert, saltant a terra darrere d'una presa, amb menys freqüència caçant en vol.[6]

Alimentació

La dieta consisteix principalment d'insectes, però també inclou fruits,[4] principalment a l'hivern.[6]

Vocalització

És força callat, però ocasionalment emet un piulet suau «pit» o «juit».[6]

Sistèmica

L'espècie P. pyrope va ser descrita per primera vegada pel naturalista alemany Friedrich Heinrich von Kittlitz el 1830 sota el nom científic Muscicapa pyrope; la localitat tipus és: «Prengui, Badia de Concepció, Xile».[8]

El gènere Pyrope va ser proposat pels ornitòlegs alemanys Jean Cabanis i Ferdinand Heine el 1859, amb una única espècie, Pyrope kittlitzi, l'espècie tipus, que va resultar ser un sinònim posterior de la present, originalment descrita per Kittlitz.[9]

Etimologia

El nom genèric i també el nom de l'espècie Pyrope prové del grec antic «purōpēs» que significa “ull de foc”.[10]

Taxonomia

Aquesta espècie tradicionalment va estar col·locada al gènere Xolmis, tot i que algunes dècades enrere ja havia estat col·locat en el seu propi gènere monotípic. Els estudis genètics recents d'Ohlson et al. (2020)[11] i Chesser et al. (2020)[12] van concloure que no està emparentat amb els Xolmis i van proposar el retorn al gènere ressuscitat Pyrope. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) va aprovar aquest canvi en la Proposta No 885 de setembre de 2020.[2]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (IOC),[13] Clements Checklist/eBird v.2021[3] i ITIS[14] es reconeixen dues subespècies:

  • P. p. fortis (Philippi Bañados & Johnson), 1946 – arxipèlag de Chiloé, centre sud de Xile.
  • P. p. pyrope (Kittlitz, 1830) – centre i sud de Xile i sud-oest de l'Argentina, cap al sud fins a Terra del Foc. Hiverns al nord de Xile (de Coquimbo al sud d'Antofagasta).

Referències

  1. ↑ «Monja ullvermella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/01/2023(català)
  2. 1 2 «Proposal 885: Revise the generic classification of the Xolmiini». South American Classification Committee. [Consulta: 2 abril 2025].
  3. 1 2 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 3 abril 2025].
  4. 1 2 3 Román de la Fuente, T. «Xolmis pyrope». Fauna del Cerro El Peñón y Zonas Adyacentes, 2020, p. 60-61. ISBN 978-956-401-578-1.
  5. ↑ Portman, Mark; Brush, Alex; Schulenberg, Thomas S. «Fire-eyed Diucon (Pyrope pyrope), version 1.1» (en anglès). Birds of the World, 2021. DOI: 10.2173/bow.fiediu1.01.1. ISSN: 2771-3105.
  6. 1 2 3 4 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 461, làmina 56(2). ISBN 978-0-292-71748-0 [Consulta: 3 abril 2025].
  7. ↑ «Xolmis pyrope: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2016, 01-10-2016. DOI: 10.2305/iucn.uk.2016-3.rlts.t22700007a93758538.en.
  8. ↑ «Xolmis pyrope (monja d'ulls vermells)». Avibase. [Consulta: 3 abril 2025].
  9. ↑ Cabanis, Jean Louis; Heine, Ferdinand. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt /. Halbertstadt :: In Commission bei R. Frantz,, 1850. DOI 10.5962/bhl.title.112135.
  10. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 326. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 3 abril 2025].
  11. ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Filho, Henrique Batalha; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «A revised classification of the fluvicoline tyrant flycatchers (Passeriformes, Tyrannidae, Fluvicolinae)». Zootaxa, 4747, 1, 02-03-2020. DOI: 10.11646/zootaxa.4747.1.7.
  12. ↑ Chesser, R. Terry; Harvey, Michael G.; Brumfield, Robb T.; Derryberry, Elizabeth P. «A revised classification of the Xolmiini (Aves: Tyrannidae: Fluvicolinae), including a new genus for Muscisaxicola fluviatilis». Proceedings of the Biological Society of Washington, 133, 1, 29-05-2020. DOI: 10.2988/20-00005. ISSN: 0006-324X.
  13. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 3 abril 2025].
  14. ↑ «Report: Pyrope pyrope». ITIS. [Consulta: 3 abril 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.