Montchamp

Per a altres significats, vegeu «Montchamp (Calvados)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMontchamp
Imatge
Tipusmunicipi francès Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 45° 04′ 14″ N, 3° 12′ 09″ E / 45.0706°N,3.2025°E / 45.0706; 3.2025
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióAlvèrnia-Roine-Alps
DepartamentCantal
DistricteDistricte de Sant Flor
CantóCantó de Sant Flor Nord Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població137 (2023) Modifica el valor a Wikidata (8,62 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Sant Flor Modifica el valor a Wikidata
Superfície15,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud946 m-1.174 m-1.074 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificadors descriptius
Codi postal15100 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvaldalliere.fr Modifica el valor a Wikidata

Montchamp és un comú francès al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps). Fou una antiga comanadoria de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, atestada des del segle xiii.[1] L'església de Saint-Jean-Baptiste, antiga capella de la comanadoria, tenia el seu blasó. El comanador i senyor de Montchamp cobrava cens i rendes de 40 propietats alodials, finques i altres pobles repartits per vint-i-una parròquies dels voltants,[2] a més de les parts constituents i dependències de la comandància:

Mapa hidrogràfic del terme comunal.
  • Membre de La Garde-Roussillon: avui, Lagarde, al comú de Lieutadès. Es tracta d'una antiga casa templera transferida als hospitalers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta propietat incloïa el castell i el senyoriu de La Garde, la parròquia de Jabrun i diversos censos.[3]
  • Membre de Loubizargues: s'estenia per Loubizargues, Laveissenet i Pignoux, incloent-hi el forn comunal de Loubizargues, el molí de L'Eschaldat al riu Ander i l'església parroquial de Laveissenet. El comanador cobrava el delme de Laveissenet, del Peuch de Ché i el Peuch de Cheylanes i cobrava nombroses rendes anuals [4]
  • Membre de Chauliac[5] (“comanadoria de Chassaing”): al comú de Le Broc (Puy-de-Dôme). Consistia en un castell amb una capella i una finca. Els delmes es compartien amb l'abadia de La Chaise-Dieu, juntament amb diverses rendes i només el dret de justícia mitjana [6]
  • Membre de Charbonnier: avui dia Charbonnier-les-Mines (Puy-de-Dôme). Castell, església parroquial, forn i molí comunals, una finca, una barca al riu Allier, delmes, rendes i drets de justícia [7]
  • Membre de Brioude (Alt Loira): casa,[8] vinyes i boscos, delme de la parròquia de Saint-Just i del vi produït a Paulhac, així com rendes;[9]
  • Membre de Langeac (Alt Loira): capella, que es va convertir en la chapelle des Pénitents, casa, celler, jardins, vinyes, prats i terres amb delmes i censos;[10]
  • Membre de Saint-Jean de Badelle: avui dia Badel, al comú de Mazoires al Puy-de-Dôme. Capella, terres, delmes i rendes;[11]
  • Membre de La Rivière l'Évêque: a la Couze d'Ardes, al comú d'Ardes. Capella, casa, estables, jardins, vinyes, camps, prats i boscos amb el delme de La Rivière i rendes.[12]


Referències

  1. ↑ Bouffet, Hippolyte «Les Templiers et les Hospitaliers en Haute Auvergne» (en francès). Revue de haute Auvergne, 1914, p. 112-120.
  2. ↑ Bouffet 1914, p. 114Loudiers, La Salesse, Paulhac, Chaude-Oreille (parròquia de Paulhac); Bouzentès (parròquia de Villedieu; Lavergne, Gros, Sieujac (parròquia de Neuvéglise); au Bès, Sistrières i Montchamp (parròquia de Montchamp); Mont Redon i La Bastide (parròquia de Lastic); Belvezet, La Chaumette (Lachau?), La Plantade, Villeneuve et Valiergues (parròquia de Tiviers); Le Rial (parròquia de Védrines-Saint-Loup); La Besseyre (parròquia de Chastel; Pierrefitte i Anglard (parròquia de Talizat); Fraissinoux (parròquia de Lorcières); Termengros, Planchebrune, Montagnac (parròquia de Mentières); Clavieres, Salecrus et La Védrine (parròquia de Coren); Les Maisons de Vabres, Le Vialard (parròquia de Vabres); Le Bouchet (parròquia de Rageade); Orceyrolles (parròquia d'Anglards); Salus (parròquia de Ruynes); La Rousseyre (parròquia de Saint-Poncy); Touls (parròquia de Coltines); Pagros (parròquia d'Andelat); Auriac (parròquia de Faverolles; Védrines et Surgit (parròquia d'Alleuze).
  3. ↑ Per la part de La Garde-Roussillon, censos deBuffières et Monteils; Lacombe, Auliac, Auladet, Le Bousquet, Sanivalo, La Moulette, La Gravière et Le Tilet; Buffierettes, Gureyres, Montgros, Moussy, Gudet, Verdier, Lermet, Mazes, Chaneyret, Richardet, La Borie et Lanzardie; Costeyret, Pounonvals, Les Escures Hautes et Basses; Les Plos, La Veydrine, Riousalat et Arjallet amb alta, mitjana i baixa justícia (Bouffet 1914, p. 116-117).
  4. ↑ Pel membre de Loubizargues, el comanador percebia rende de Viallevielle, Valuéjols, de Jarrioux, Brageac, Maniargues, Nouvialle, Lescure, Frippès, Galuse, Chambeyrac, Chaylannes, Toursou, La garde, Molède, Laveissenet, Saint-Loup, Laborie, La Chapelle-d'Alagnon, Œillet, Ussel, Clavières, Pignoux, Murat, Saint-Maurice et Narnhac (Bouffet 1914, p. 115-116).
  5. ↑ d'Agostino, Laurent. «Une commanderie des Hospitaliers de Saint-Jean-de Jérusalem en Auvergne : Chauliac.». A: Châteaux du Moyen Âge, de l'étude à la valorisation. Auvergne, Velay et autres exemples régionaux : actes du colloque du Puy-en-Velay, 3-5 juin 2004, 2008, p. 226. ISBN 978-2-9516-5810-3.
  6. ↑ La comanadoria de Chassaing existia abans del 1315, com ho demostra un testimoni de la terra d'aquell any. Adjunta a Sainte-Anne-La-Bastide el 1373, aparentment la comanderia principal el 1375, i després dependent de Celles el 1379 (d'Agostino 2008, p. 15). Pel membre de Chauliac (Chauliat), les rendes sobre els següents pobles: Bergonne, Meilhaud, Grinchal, Le Breuil, de Villeneuve, Saudonier, Antoingt, Le Montel, Le Broc, Le Pont, Gignat, Velonzat, Chalus et Saint-Germain-Lembron (Bouffet 1914, p. 117-118).
  7. ↑ Pel membre de Charbonnier, des rentes à Charbonnier, al territori de La Prade et de Tuelles situada a la parròquia de Sainte-Florine, a Ravel, Nagerat, Doudouse, Prugeyradour, Moriat, Beaulieu, Solignac i Scoularoux (Bouffet 1914, p. 118-119)
  8. ↑ Estava situada a la plaça Saint-Jean, al sud de la basílica. Aquesta propietat, anteriorment pertanyent als cavallers templers, s'anomenava maison Sainte-Bonnette (1277), maison du Temple o Hôpital de Brioude (1317), i abans de la transferència de la propietat de l'orde templer, depenia de la comanadoria de Chambon (Alt Loira), a pocs quilòmetres al nord, al comú de Cohade. Éditions CREER. Le diocèse du Puy-en-Velay des origines à nos jours, 2005, p. 525. ISBN 978-2-8481-9030-3..
  9. ↑ Pel membre de Brioude, el comanador percebia les rendes de Brioude, Vieille-Brioude, Paulhac, Saint-Just, La Penide, Saint-Geniex, Longevialle, Chalus, Eschalagnat, Montinège, Trémoulèdes, Rouen, Elotanier, Les Bories, Les Carrières, Crosmarie, Les Bertiers, Brenac i Védrines-Saint-Loup (Bouffet 1914, p. 119)
  10. ↑ La llista dels censos percebuts no és relacionada per H. Bouffet 1914
  11. ↑ Delmes sobre Le Luguet i cens sobre Ardes, Mazoires, Allanche & Pradiers, al Quartier Lafon, a l'Hôpital de Maillargues, al moulin Chauvel … (Bouffet 1914, p. 120)
  12. ↑ Adquirit com a membre el 1240 mitjançant intercanvi. Inicialment unit amb Chauliac, Saint-Anne la Bastide i Saint-Jean de Badelle sota l'autoritat d'un únic comandador (1374/75), més tard va esdevenir membre de Montchamp. Per al membre de La Rivière L'Évêque, es cobraven rendes a Ardes, Mazoires, La Rivière, Saint-Germain-Lembron, Beauregard (Champeix?) i Aulnat. [sic] [podria ser Augnat?] etc. (Bouffet 1914, p. 120).