Monuments del ciclisme
En ciclisme, monument és el nom que reben les cinc curses clàssiques de major història i prestigi en el calendari internacional.[1][2] A més de ser curses molt longeves, també se les considera les clàssiques més dures del calendari, no sols pel seu quilometratge –superior als 200 quilòmetres, sinó també pel seu recorregut. Per això, són les que atorguen més punts a l'UCI World Tour.
La primera edició masculina de les cinc curses es disputà abans de la Primera guerra mundial i, ordenades pel seu ordre de celebració durant la temporada, són: la Milà-Sanremo (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), París-Roubaix (França), Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) i Volta a Llombardia (Itàlia). Les quatre primeres es corren a la primavera, mentre que la darrera es fa a la tardor.
Actualment, quatre de les cinc proves tenen versió femenina: la Sanremo Women, el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la París-Roubaix.
Llista de monuments
Els cinc monuments són:
- Milà-Sanremo: anomenada "la Classicissima" o "la Primavera", és la prova més llarga de totes pels homes, amb gairebé 300 km. El perfil inclou diversos ascensos a prop del final de la carrera, encara que sovint es decideix en favor d'un velocista. La seva primera edició masculina fou el 1907 i la femenina se celebrà entre el 1999 i el 2005 (Primavera Rosa)[3] i es reprengué el 2025.[4]
- Tour de Flandes: anomenada Ronde van Vlaanderen en neerlandès, és el "més jove" dels monuments. Amb una mica més de 250 km de recorregut, es caracteritza per les pujades curtes i amb pendent sobre llambordes com el Koppenberg, el Kapelmuur i el Paterberg. La seva primera edició masculina fou el 1913 i, la femenina, el 2004.
- París-Roubaix: anomenada "L'Infern del Nord" o "La Clàssica de les Clàssiques", és l'únic monument francès. Completament plana, té gairebé 260 quilòmetres de recorregut i la seva dificultat radica en els gairebé 30 sectors de pavès que sumen 50 quilòmetres sobre aquesta superfície i sovint amb mal temps. Entre aquests sectors destaquen la Trouée d'Arenberg, el Mons-en-Pévèle i el Carrefour de l'Arbre, catalogats de 5 estrelles. La prova sempre acaba al velòdrom de Roubaix. La seva primera edició fou el 1896 i, des del 2021, té versió femenina.
- Lieja-Bastogne-Lieja: anomenada La Doyenne ("La Degana") per ser el monument més antic, té al voltant de 260 km i recorre les Ardenes amb diverses costes empinades en els últims 100 quilòmetres. Aquestes cotes en general són entre 10 i 12, i tenen entre 1 i 3 quilòmetres de longitud encara que algunes com la Cota de la Haute-Levée en té 3,6 i la de Rosier 4,4. La seva primera edició fou el 1892 en categoria amateur. El 1894 se celebrava la primera cursa professional i, el 2017, la primera edició femenina.
- Volta a Llombardia: anomenada "La Clàssica de les fulles mortes", en general té 240 o 250 quilòmetres de recorregut. És el monument que més ha variat, tant el punt de partida com el recorregut i el punt d'arribada. Té un perfil més muntanyenc que els altres monuments, amb algunes pujades de fins a 10 quilòmetres com el tradicional ascens a Madonna del Ghisallo. Celebrada des del 1905, quan s'anomenava Milano–Milano, el 1907 va passar a anomenar-se Giro di Lombardia i Il Lombardia el 2012.
Palmarès masculí
Estadístiques
| Cursa | Primera edició | Guanyador en més ocasions | Nº de victòries | Data | |
|---|---|---|---|---|---|
 Milà-Sanremo |
masculina | 1907 |  Eddy Merckx |
7 | Mitjans de març |
| Tour de Flandes |
masculina | 1912 | Achiel Buysse
|
3 | Primer diumenge d'abril |
| femení | 2004 | Lotte Kopecky |
3 | ||
 Paris-Roubaix |
masculina | 1896 | Roger De Vlaeminck
|
4 | Segon diumenge d'abril |
| femenina | 2021 |  Lizzie Deignan Elisa Longho Borghini  Alison Jackson Lotte Kopecky  Franziska Koch |
1 | Vigília de la masculina | |
| Lieja-Bastogne-Lieja |
masculina | 1892 | Eddy Merckx |
5 | Finals d'abril |
| femenina | 2017 |  Demi Vollering |
3 | ||
| Volta a Llombardia |
masculina | 1905 | Fausto Coppi  Tadej Pogačar |
5 | Inicis d'octubre |
Més victòries
Els únics ciclistes que han aconseguit guanyar els cinc "monuments" al llarg de la seva trajectòria esportiva han estat els belgues Eddy Merckx, Roger De Vlaeminck i Rik Van Looy i només Merckx els ha vençut tots en més d'una ocasió. En el cas femení, Lizzie Deignan havia vençut els tres monuments que tenien versió femenina; però, en incorporar-se la Sanremo Women la temporada de la seva retirada, n'hi va mancar un.
Sis corredors han guanyat quatre monuments diferents. El que més s'ha apropat a aconseguir el repòquer de victòries ha estat Sean Kelly ja que va quedar segon al Tour de Flandes en tres ocasions (1984, 1986 i 1987). El ciclista neerlandès Hennie Kuiper va guanyar tots els monuments excepte la Lieja-Bastogne-Lieja, prova on va quedar segon el 1980. El francès Louison Bobet també els va guanyar tots menys la Lieja-Bastogne-Lieja. El belga Fred De Bruyne també s'hi va acostar, acabant segon a la Volta a Llombardia el 1955. Germain Derycke també en va guanyar quatre, tots menys el monument de Llombardia, i Philippe Gilbert tots excepte Milà-Sanremo, on va acabar tercer dues vegades. Tadej Pogačar (4) i Mathieu van der Poel (3) són els corredors en actiu que han guanyat més monuments diferents. Hi ha hagut 23 ciclistes que han guanyat com a mínim cinc cops un monument en la seva carrera.
Tadej Pogačar és l'únic ciclista que ha aconseguit pujar al podi en tots els cinc monuments d'una mateixa temporada (2025) i l'únic que n'ha guanyat 4 de consecutius.
A continuació es mostren els ciclistes que han aconseguit, com a mínim, 3 victòries en monuments, classificats per nombre de victòries i després per ordre cronològic.
| Ciclistes | Primera
victòria |
Darrera
victòria |
M-SR |
TdF |
P-R |
L-B-L |
VAL |
Total | Monuments
diferents |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Eddy Merckx |
1966 | 1976 | 7 | 2 | 3 | 5 | 2 | 19 | 5 |
| Tadej Pogačar |
2021 | 2026 | 1 | 3 | 4 | 5 | 13 | 4 | |
| Roger De Vlaeminck |
1970 | 1979 | 3 | 1 | 4 | 1 | 2 | 11 | 5 |
 Costante Girardengo |
1918 | 1928 | 6 | 3 | 9 | 2 | |||
| Fausto Coppi |
1946 | 1954 | 3 | 1 | 5 | 9 | 3 | ||
 Seán Kelly |
1983 | 1992 | 2 | 2 | 2 | 3 | 9 | 4 | |
| Rik Van Looy |
1958 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 1 | 1 | 8 | 5 |
| Mathieu van der Poel |
2020 | 2025 | 2 | 3 | 3 | 8 | 3 | ||
| Gino Bartali |
1939 | 1950 | 4 | 3 | 7 | 2 | |||
| Tom Boonen |
2005 | 2012 | 3 | 4 | 7 | 2 | |||
 Fabian Cancellara |
2006 | 2014 | 1 | 3 | 3 | 7 | 3 | ||
| Henri Pélissier |
1911 | 1921 | 1 | 2 | 3 | 6 | 3 | ||
| Alfredo Binda |
1925 | 1931 | 2 | 4 | 6 | 2 | |||
| Alfred De Bruyne |
1956 | 1959 | 1 | 1 | 1 | 3 | 6 | 4 | |
| Francesco Moser |
1975 | 1984 | 1 | 3 | 2 | 6 | 3 | ||
| Moreno Argentin |
1985 | 1991 | 1 | 4 | 1 | 6 | 3 | ||
| Johan Museeuw |
1993 | 2002 | 3 | 3 | 6 | 2 | |||
| Gaetano Belloni |
1915 | 1928 | 2 | 3 | 5 | 2 | |||
| Rik Van Steenbergen |
1944 | 1954 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Bernard Hinault |
1977 | 1984 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Michele Bartoli |
1996 | 2003 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Paolo Bettini |
2000 | 2006 | 1 | 2 | 2 | 5 | 3 | ||
| Philippe Gilbert |
2009 | 2019 | 1 | 1 | 1 | 2 | 5 | 4 | |
| Gaston Rebry |
1931 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
| Alfons Schepers |
1929 | 1935 | 1 | 3 | 4 | 2 | |||
| Louison Bobet |
1951 | 1956 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
| Germain Derycke |
1953 | 1958 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
| Felice Gimondi |
1966 | 1974 | 1 | 1 | 2 | 4 | 3 | ||
| Walter Godefroot |
1967 | 1978 | 2 | 1 | 1 | 4 | 3 | ||
| Jan Raas |
1977 | 1983 | 1 | 2 | 1 | 4 | 3 | ||
| Hennie Kuiper |
1981 | 1985 | 1 | 1 | 1 | 1 | 4 | 4 | |
| Erik Zabel |
1997 | 2001 | 4 | 4 | 1 | ||||
 Alejandro Valverde |
2006 | 2017 | 4 | 4 | 1 | ||||
| Léon Houa |
1892 | 1894 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Octave Lapize |
1909 | 1911 | 3 | 3 | 1 | ||||
| René Vermandel |
1921 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Giovanni Brunero |
1922 | 1924 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Romain Gijssels |
1931 | 1932 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
| Achiel Buysse |
1940 | 1943 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Fiorenzo Magni |
1949 | 1951 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Jo de Roo |
1962 | 1965 | 1 | 2 | 3 | 2 | |||
| Émile Daems |
1960 | 1963 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Tom Simpson |
1961 | 1965 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Eric Leman |
1970 | 1973 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Andreï Tchmil |
1994 | 2000 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Andrea Tafi |
1996 | 2002 | 1 | 1 | 1 | 3 | 3 | ||
| Peter Van Petegem |
1999 | 2003 | 2 | 1 | 3 | 2 | |||
| Damiano Cunego |
2004 | 2008 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Óscar Freire |
2004 | 2010 | 3 | 3 | 1 | ||||
| Vincenzo Nibali |
2015 | 2018 | 1 | 2 | 3 | 2 |
Guanyadors de 3 monuments el mateix any
Només Eddy Merckx al 1969, 1971, 1972 i 1975 i Tadej Pogačar al 2025 i 2026 han aconseguit guanyar, com a mínim, 3 monuments el mateix any.
Guanyadors de 2 monuments el mateix any
24 corredors diferents (inclòs Eddy Merckx) han aconseguit guanyar dos monuments el mateix any. El "doble" més habitual està format per les dues clàssiques empedrades (Tour de Flandes i París-Roubaix), que ha guanyat el mateix ciclista el mateix any en 13 ocasions. El "doble" italià (Milà-Sanremo i Volta a Llombardia) s'ha aconseguit 10 vegades (incloent Merckx el 1971 i el 1972). Només Merckx (dos cops) i Pogačar han guanyat la combinació Volta a Flandes / Lieja-Bastogne-Lieja, essent el belga l'únic que s'ha imposat en la Milà-Sanremo i el Tour de Flandes en una mateixa temporada, fita que aconseguí quan va guanyar els tres monuments el 1969 i el 1975.
|
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nombre de victòries per nacionalitats
Després de Lieja-Bastogne-Lieja 2026
| # | País | Total de victòries | M-SR |
TdF |
P-R |
L-B-L |
VAL |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1. | Bèlgica |
223 | 23 | 69 | 58 | 61 | 12 |
| 2. | Itàlia |
155 | 51 | 11 | 12 | 12 | 69 |
| 3. | França |
64 | 14 | 3 | 30 | 5 | 12 |
| 4. | Països Baixos |
36 | 5 | 13 | 10 | 4 | 4 |
| 5. |  Suïssa |
21 | 2 | 4 | 4 | 6 | 5 |
| 6. | Eslovènia |
15 | 2 | 3 | 5 | 5 | |
| 7. | Alemanya |
13 | 7 | 2 | 2 | 2 | |
| 8. | Espanya |
11 | 5 | 4 | 2 | ||
| Irlanda |
11 | 2 | 2 | 3 | 4 | ||
| 10. |  Austràlia |
5 | 2 | 2 | 1 | ||
 Luxemburg |
5 | 1 | 3 | 1 | |||
 Dinamarca |
5 | 2 | 2 | 1 | |||
| 13. | Regne Unit |
4 | 2 | 1 | 1 | ||
| 14. |  Kazakhstan |
3 | 3 | ||||
| 15. |  Noruega |
2 | 1 | 1 | |||
 Rússia |
2 | 1 | 1 | ||||
 Eslovàquia |
2 | 1 | 1 | ||||
| 18. |  Colòmbia |
1 | 1 | ||||
 Estats Units |
1 | 1 | |||||
 Lituània |
1 | 1 | |||||
 Moldàvia |
1 | 1 | |||||
 Polònia |
1 | 1 | |||||
 Suècia |
1 | 1 |
Només 23 nacions han aconseguit guanyar un o més monuments i d'aquestes, només 5 han completat victòries en els 5 monuments:
- Bèlgica després de la victòria de Philippe Thys en el Volta a Llombardia 1917
- França després de la victòria de Louison Bobet en el Tour de Flandes 1955
- Països Baixos després de la victòria de Arie donin Hartog a la Milà-Sanremo 1965
- Itàlia després de la victòria de Carmine Preziosi a la Lieja-Bastogne-Lieja 1965
- Suïssa després de la victòria de Tony Rominger en la Volta a Llombardia 1989
Bèlgica és l'única nació que ha aconseguit guanyar tots els monuments en un mateix any, fita que ha realitzat en tres ocasions: 1969, 1972 i 1976. A més, la temporada de 1976 ho va aconseguir amb 5 corredors diferents.
En vuit temporades, els guanyadors dels cinc monuments del ciclisme han sigut de cinc nacionalitats diferents: els anys 1964, 1979, 1985, 1993, 2014, 2016, 2018 i 2019, reflectint la creixent internacionalització del ciclisme. El 2020, tots els guanyadors foren de nacionalitats diferents; però només eren quatre perquè la París-Roubaix no es va disputar a causa de la pandèmia del covid-19.
Entre el Tour de Flandes 2015 i el Tour de Flandes 2017, els monuments del ciclisme van ser per a onze guanyadors consecutius de diferents nacionalitats.
Palmarès femení
El primer monument femení que es va celebrar fou la Primavera Rosa; però només es va disputar entre el 1999 i el 2005.[3] El 2025 es va recuperar sota la denominació Sanremo Women.
Els dos monuments belgues (Tour de Flandes i Lieja-Bastogne-Lieja) organitzen esdeveniments femenins el mateix dia que els masculins seguint part del mateix recorregut. El 2020 es va programar la primera edició de la Paris-Roubaix femenina; però es va cancel·lar a causa del COVID-19[8] i la primera edició no es va poder celebrar fins a l'octubre de 2021.
Vencedores
| Any | Sanremo Women (Primavera Rosa) | Tour de Flandes | Paris-Roubaix Femmes | Lieja-Bastogne-Lieja | Volta a Llombardia |
|---|---|---|---|---|---|
| 1999 | Sara Felloni (ITA) |
No celebrat | No celebrat | No celebrat | No celebrat |
| 2000 |  Diana Žiliūtė (LTU) | ||||
| 2001 |  Susanne Ljungskog (SWE) | ||||
| 2002 | Mirjam Melchers-van Poppel (NED) | ||||
| 2003 | Zoulfia Zabirova (RUS) | ||||
| 2004 | Zoulfia Zabirova (RUS) (2) |
Zoulfia Zabirova (RUS) | |||
| 2005 |  Trixi Worrack (GER) |
Mirjam Melchers-van Poppel (NED) | |||
| 2006 | No celebrat | Mirjam Melchers-van Poppel (NED) (2) | |||
| 2007 |  Nicole Cooke (GBR) | ||||
| 2008 | Judith Arndt (GER) | ||||
| 2009 | Ina-Yoko Teutenberg (GER) | ||||
| 2010 | Grace Verbeke (BEL) | ||||
| 2011 | Annemiek van Vleuten (NED) | ||||
| 2012 | Judith Arndt (GER) (2) | ||||
| 2013 | Marianne Vos (NED) | ||||
| 2014 | Ellen van Dijk (NED) | ||||
| 2015 | Elisa Longo Borghini (ITA) | ||||
| 2016 | Lizzie Armitstead (GBR) | ||||
| 2017 |  Coryn Rivera (USA) |
Anna van der Breggen (NED) | |||
| 2018 | Anna van der Breggen (NED) |
Anna van der Breggen (NED) (2) | |||
| 2019 | Marta Bastianelli (ITA) |
Annemiek van Vleuten (NED) | |||
| 2020 | Chantal van den Broek-Blaak (NED) |
Anul·lada[9] | Lizzie Deignan (GBR) | ||
| 2021 | Annemiek van Vleuten (NED) (2) |
Lizzie Deignan (GBR) |
Demi Vollering (NED) | ||
| 2022 | Lotte Kopecky (BEL) |
Elisa Longo Borghini (ITA) |
Annemiek van Vleuten (NED) (2) | ||
| 2023 | Lotte Kopecky (BEL) (2) |
Alison Jackson (CAN) |
Demi Vollering (NED) (2) | ||
| 2024 | Elisa Longo Borghini (ITA) (2) |
Lotte Kopecky (BEL) |
Grace Brown (AUS) | ||
| 2025 | Lorena Wiebes (NED) |
Lotte Kopecky (BEL) (3) |
Pauline Ferrand-Prévot |
 Kimberley Le Court | |
| 2026 | Lotte Kopecky (BEL) |
Demi Vollering (NED) |
Franziska Koch (GER) |
Demi Vollering (NED) (3) | |
| Any | Sanremo Women (Primavera Rosa) | Tour de Flandes | Paris-Roubaix Femmes | Lieja-Bastogne-Lieja | Volta a Llombardia |
Estadístiques
Més victòries
Després de Lieja-Bastogne-Lieja femenina de 2026
Lizzie Deignan i Lotte Kopecky són les úniques ciclistes que han guanyat tres monuments femenins. Prèviament, Zoulfia Zabirova i Mirjam Melchers-van Poppel també s'havien imposat als dos monuments que se celebraven llavors (Primavera Rosa i Tour de Flandes). A més, la russa, Anna ven der Breggen i Demi Vollering són les úniques ciclistes que ha guanyat més d'un monument la mateixa temporada.
| Posició | Ciclista | Nacionalitat | P-R/M-S | TdF | P-R | L-B-L | VaL | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Lotte Kopecky | Bèlgica |
1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 5 |
| 2 | Annemiek van Vleuten | Països Baixos |
0 | 2 | 0 | 2 | 0 | 4 |
| Demi Vollering | Països Baixos |
0 | 1 | 0 | 3 | 0 | 4 | |
| 3 | Zoulfia Zabirova | Rússia |
2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 |
| Mirjam Melchers-van Poppel | Països Baixos |
1 | 2 | 0 | 0 | 0 | 3 | |
| Anna van der Breggen | Països Baixos |
0 | 1 | 0 | 2 | 0 | 3 | |
| Lizzie Deignan | Regne Unit |
0 | 1 | 1 | 1 | 0 | 3 | |
| Elisa Longo Borghini | Itàlia |
0 | 2 | 1 | 0 | 0 | 3 | |
| 9 | Judith Arndt | Alemanya |
0 | 2 | 0 | 0 | 0 | 2 |
Nombre de victòries per nacionalitats
Després de Lieja-Bastogne-Lieja femenina de 2026
| Posició | Ciclista | P-R/M-S | TdF | P-R | L-B-L | VaL | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Països Baixos |
1 | 9 | 0 | 7 | 0 | 17 |
| 2 | Bèlgica |
1 | 4 | 1 | 0 | 0 | 6 |
| 3 | Itàlia |
1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 5 |
| Alemanya |
1 | 3 | 1 | 0 | 0 | 5 | |
| 5 | Regne Unit |
0 | 2 | 1 | 1 | 0 | 4 |
| 6 | Rússia |
2 | 1 | 0 | 0 | 0 | 3 |
| 7 | Lituània |
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 |
| Suècia |
1 | 0 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
| Estats Units |
0 | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 | |
| Canadà |
0 | 0 | 1 | 0 | 0 | 1 | |
| Austràlia |
0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 | |
| França |
0 | 0 | 1 | 0 | 0 | 1 | |
| Maurici |
0 | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 |
Vegeu també
Referències
- ↑ LOS CINCO MONUMENTOS del calendario ciclista mural.uv.es/
- ↑ «Los monumentos del ciclismo: por qué estas (y no otras) son las cinco carreras de un día más importantes» (en castellà). Solobici, 18 març 2021. [Consulta: 4 març 2022].
- 1 2 de Neef, Matt. «Preview: Your guide to the first women's Milan-San Remo in 20 years» (en anglès). Escape collective, 19-03-2025. [Consulta: 25 abril 2025].
- ↑ «Sanremo Women: il ritorno della Classicissima al femminile» (en italià). Milano-Sanremo, 5 març 2025. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ El resultat el 1949 va trigar diversos mesos i dues conferències internacionals a resoldre's. André Mahé va ser el primer, però la seva victòria va ser qüestionada perquè va agafar un camí equivocat. Mahé era en una escapada de tres ciclistes que van arribar al velòdrom de Roubaix al capdavant, però va ser mal dirigit pels oficials i va entrar a la pista per la porta equivocada. Mahé es va proclamar vencedor, però pocs minuts després van arribar altres corredors realitzant el recorregut correcte i Serse Coppi, germà del famós Fausto, va guanyar l'esprint pel que es suposava que eren les posicions menors. Després d'una protesta i diversos mesos, Serse Coppi va ser nomenat guanyador conjuntament amb Mahé.
- ↑ Dos corredors van compartir victòria a la cursa de 1957. Germain Derijcke va ser el primer a sobrepassar la línia, però com que va creuar un pas tancat, el segon classificat, Frans Schoubben, també va ascendir a primer. Derijcke no va ser desqualificat, perquè havia guanyat per tres minuts d'avantatge; els jutges van considerar que no havia guanyat tant de temps en creuar il·legalment el ferrocarril.
- ↑ La París-Roubaix 2020 es va traslladar inicialment a l'octubre i posteriorment es va cancel·lar íntegrament a causa de la pandèmia mundial de COVID-19.
- ↑ «París-Roubaix 2021 femenina: previa, recorrido y favoritas» (en castellà). Rouleur.cc, 29 setembre 2021. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «Cyclisme. L’édition 2020 de Paris-Roubaix annulée» (en francès). Ouest France, 09-10-2020. [Consulta: 7 abril 2022].